Anar al contingut

Meteorit de Bacubirito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Meteorit de Bacubirito

El meteorit de Bacubirito és un meteorit compost majoritàriament de ferro que va ser trobat en Bacubirito, Mèxic en 1863. És el sext més gran trobat en el món, i el tercer en Amèrica, solament per darrere del Meteorit El Chaco.[1] i el meteorit Gancedo, Està expost en el Centre de Ciències de Sinaloa, Mèxic.[2]

Història

S'ignora l'época en la que va caure a terra, pero va ser trobat en 1863 per llauradors en el Camichín, una localitat del poblat El Ranchito, sindicatura d'El Palmar dels Sepúlveda, en el municipi de Sinaloa, motiu pel qual va ser batejat com el Meteorit de Bacubirito. En 1959 va ser traslladat des del seu cràter al Centre Cívic Constitució, ubicat en la capital de l'estat, a on va permanéixer fins a 1992. Posteriorment es va traslladar a l'esplanada del Centre de Ciències de Sinaloa per órdens del primer director del mateix, Antonio Mora Stephenson, a on es troba en l'actual any 2020.[1]

En 2013, en motiu de la celebració dels 150 anys de la troballa, es va presentar davant l'UNESCO una proposta per a que siga declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat.[3] Actualment es troba en el nou Centre de Ciències de Sinaloa, encara que dins d'est i no en la seua esplanada com abans.

Anàlisis

La seua forma d'orella i gran tamany (que alcança al voltant de 4.20 metros de llongitut, 2 metros d'ample i 1.75 metros d'alt) complica l'estimació de la massa. Per este motiu, des del seu descobriment se li han fet diferents medicions; inicialment es va estimar que pesava 50 tonellades, en 2012, va tirar un pes estimat de 21 tonellades, no obstant la mida definitiva l'han donat investigadors de l'Universitat Autònoma de Sinaloa (UAS) i de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) els qui varen determinar, per mig de l'us d'un sofisticat escàner, que el meteorit de Bacubirito té una massa de 20 tonellades que ho confirmen com el sext més gran i més llarc fins a hui descobert en el planeta.[4] Està compost de materials densos: 88.94% de ferro, 6.98% de Níquel; 0.21% de Cobalt; 0.005% de Sofre; 0.154% de Fòsfor; i traces de Gali, Iridi i Germani. Els fragments tenen un color platejat i plomizo.[1]


Un atre problema és que ha estat expost al ras per molts anys. Si ben açò beneficia al públic que pot tindre contacte directe en ell, en estar compost majoritàriament per ferro sofrix un procés d'oxidació que ho ha dut a perdre massa i pes en forma gradual i permanent. Per este motiu s'han realisat propostes de rescat i preservació.[5]

És el més gran de Mèxic, seguit pel de Toluca i el cràter de Chicxulub. És el tercer més gran de Llatinoamèrica després del Meteorit El Chaco.[1] i el meteorit Gancedo -descobert recent en 2016- En el món ocupa el sext lloc, seguint en orde invers als meteorits Ahnighito, Willamette, El Chaco, Gancedo i Hoba.[2]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Itzel Corona (8 de giner de 2012). «Meteorit de Bacubirito és el quint més gran». Noroest.com.mx. Archivat des de l'original, el 10 de novembre de 2014. Consultat el 10 de novembre de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 National Geographic. «Top 5 meteorits». Archivat des de l'original, el 18 de setembre de 2016. Consultat el 10 de novembre de 2014.
  3. ↑ El Debat (4 d'octubre de 2013). «Celebraran 150 anys de troballa del meteorit de Bacubirito». Archivat des de l'original, el 10 de novembre de 2014. Consultat el 10 de novembre de 2014.
  4. ↑ Aldecoa, Janneth. «El sorprenent meteorit de Bacubirito» (en és-és). Mèxic Ciència i Tecnologia. Consultat el 24 de maig de 2016.
  5. ↑ Llínea Directa Portal (26 de març de 2012). «Precisen el pes correcte del meteorit de Bacubirito: 25 tonellades». Archivat des de l'original, el 21 de decembre de 2014. Consultat el 10 de novembre de 2014.