Mesofilo (botànica)

Mesófilo, o més correctament (encara que menys usat), mesofilo, és un terme botànic que designa el teixit que es troba entre les epidermis del fes i del envés de les fulles. Segons Font Quer, «mesofilo» (nom) prové del grec fýlon ‘full’, en el prefix -meso; lliteralment, ‘en mig del full’.

Estructura del mesófilo

El mesófilo, constituït per teixits vasculars que formen les venes dels fulls i un teixit parenquimático especialisat per a realisar la fotosíntesis denominat clorénquima, es troba entre abdós cares del full. Està constituït pel parènquima en empalizada, situat en l'epidermis superior (fes del full) i format per cèlules allargades, i el parènquima esponjoso en l'inferior, en cèlules irregulars entre les que es troben grans espais intercelulares.

El mesófilo pot ser homogéneu, quan està format per un sol tipo de cèlules de clorénquima. En este cas, les cèlules poden ser més o menys redonejades, com succeïx en plantes herbàcies com el lli o la lletuga, o estar constituït per cèlules allargades, com succeïx en la remolacha. Les espècies d'eucaliptos en fulls péndulas també presenten este tipo de mesófilo.

Quan el clorénquima del full es diferencia en parènquima en empalizada i parènquima esponjoso, el mesófilo es diu heterogéneu. Segons l'ubicació dels dos tipos de clorénquima es distinguixen tres tipos d'estructura del mesófilo.

• El mesófilo dorsiventral o bifacial, propi de magnoliópsidas, és el tipo d'estructura en el que el clorénquima en empalizada està cap al fes del full i el clorénquima esponjoso cap al envés, com és el cas de la vinya i l'aligustre. Esta organisació es troba usualment en els fulls que s'orienten horisontalment. El número de capes de clorénquima en empalizada és variable: hi ha una sola en el cas del tabac i de la batata, dos en el llorer rosa i en l'alfalfa i tres en el cas del peral. El número de capes del clorénquima en empalizada pot inclús variar d'un full a una atra del mateix individu. Aixina, en el cas del arce, un arbre de copa àmplia, els fulls perifèrics tenen més capes de clorénquima que les que es troben en l'interior de la copa. Aixina mateix, els fulls que estan més expostes al sol són més grosses que les que estan en l'ombra i presenten un major desenroll del clorénquima en empalizada i un major número de cloroplastos.
• El mesófilo isobilateral o equifacial, en una capa de parènquima incoloro entre les capes de clorénquima, és aquella estructura en la que el clorénquima en empalizada es troba sobre les dos cares del llim foliar i el parènquima esponjoso queda entre mig d'elles. Esta organisació és característica de les plantes en fulls empinats o péndulas, tals com el clavellinera.
• El mesófilo cèntric, radial o unifacial, pot presentar esclerénquima i un teixit de transfusió la funció de la qual és la de permetre el pas de l'aigua cap als teixits conductors; és un tipo d'estructura que es troba en espècies en fulls molt angosts, casi cilíndriques. En este tipo d'organisació del mesófilo el parènquima en empalizada orientada cap al fes forma una capa casi contínua en la del envés, com per eixemple en el gènero Salsola. Esta estructura és freqüent en plantes xerofíticas i plantes suculentes, que el seu mesófilo conté cèlules chicotetes, el clorénquima en empalizada està més desenrollat que el esponjoso i freqüentment està reforçat per esclerénquima.

Diagrama de cort travessera d'un full.