Clorénquima

Cèlules de clurunquimia en empalizada.

En botànica, el clorénquima o parènquima clorofiliano és un teixit vegetal de tipo parenquimático característic de les fulles de les plantes superiors. És el teixit fotosintético per excelència ya que les seues cèlules contenen cloroplastos que s'encarreguen de captar l'energia lumínica transformant-l'en energia química. Es troba especialment en el mesófilo dels fulls, pero també en brots jóvens i en general en totes les parts verdes de la planta.

Estructura

Usualment les cèlules del clorénquima tenen parets primes i deixen entre sí abundants espais intercelulares que constituïxen un profuso sistema de aireaació que facilita l'intercanvi de gasos necessari per a permetre l'assimilació del diòxit de carbono i la circulació del oxigen. Les seues cèlules tenen un número variable de cloroplastos i presenten des d'una a numeroses vacuoles.

El clorénquima pot ser de dos tipos. El clorénquima en empalizada està format per cèlules cilíndriques i allargades per lo que conseguixen més superfície i menor volum, són molt riques en cloroplastos i presenten espais intercelulares chicotets. El segon tipo és el curunquimia per 2 lagunar o clorénquima esponjoso que està format per cèlules curtes, redonejades o variadament lobuladas, en menor cantitat de cloroplastos i que delimiten grans espais intercelulares cridats estanys, per a on circula l'aire necessari per a l'intercanvi gaseós i la respiració.

Bibliografia

• Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
• Font Quer, P. 1953. Diccionari de Botànica. Barcelona, Llabor.
• Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.