Mesoclemmys dahli

Archiu:Mesoclemmys dahli.jpg

tortuga carranchina (Mesoclemmys dahli)

La tortuga carranchina, carrancha, nuca palmera o coll torçut (Mesoclemmys dahli) és una espècie de tortuga nocturna de la família Chelidae. Espècie endèmica de Colòmbia.

És originària de les rieres, chapulls, pantàs, ciènages i estanys de les conques dels rius Sinú i Sant Jorge i de les rieres que desemboquen en el golf de Morrosquillo, en els boscs secs tropicals i sabanas dels departaments colombianos de Sucre i Còrdova.

La seua closca és de color aceitunado, té 21,5 cm de llongitut, elíptic, més ample arrere que alvance en la vora posterior lleument serrat. El cap és gran i àmplia en un hocico lleument proyectat. El cap és gris, oliva o parda en la part superior, pero baixe la quijada, oïts i als costats, és groga o crema. La nuca és grisa i la gola més clara. Les pates i la coa són grises a pardas per damunt pero més clares per davall. Posseïx una glándula almizclera en la cloaca, que produïx una olor desagradable quan és molestada.

Els machos es distinguixen la coa més llarga i grossa i les femelles pel seu cap més ample i abultada darrere dels ulls. La femella posa 1 a 6 ous elíptics de 29 a 35 mm de llarc per 23 a 28 mm d'ample.

Captura peixos, reptilés, amfibis, caragolés, bavosas, crustacis i insectes aquàtics, i s'alimenta ademés de carronya.

Soporta una intensa destrucció i transformació del seu hàbitat natural per la urbanisació i l'expansió de les facendas. Va ser classificada per la UICN des de 1985 com el tercer reptil més propenc a la desaparició en la terraCR i figura en la llista roja d'espècies amenaçades. Queden uns mil eixemplars vius.CR

Inicialment va ser inclosa en el gènero Phrynops, pero posteriorment es va incloure en el gènero monotípico Batrachemys. Actualment està inclosa en Mesoclemmys

Problemàtica de l'espècie

Pèrdua de l'hàbitat

El greu problema de fragmentació que patixen els boscs secs tropicals en Colòmbia i en particular en el Carib colombià, hàbitat d'estes tortugues, s'ha convertit en el més sério obstàcul per al seu desplaçament i, és dir, per a la seua supervivència.

Els boscs secs tropicals de Colòmbia han segut severament transformats i fragmentats per activitats humanes, principalment pel pastoreig i l'agricultura, i actualment queda menys del 10 % del territori original, senyala l'investigació publicada en Conservation Genetics.

De les més de 9 millons d'hectàrees que cobrien estos boscs en Colòmbia, hui solament queda un 8 %, referix l'Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt.

La Mesoclemmys dahli habita en rieres i estanys, especialment en aquells en alt percentage de cobertura vegetal en les seues riberes. Ocasionalment, durant l'estació seca (decembre a març), quan la majoria dels cossos d'aigua descendixen, la tortuga carranchina permaneix en el bosc baix de la ventrada, en forats, raïls d'arbres o en arbustos espinosos.

Actualment, la vegetació ribereña en la majoria de les corrents d'aigua habitades per esta espècie ha segut somesa a una deforestación intensa, si no ha segut del tot erradicada, explica l'artícul.

Donada la magnitut de la transformació del bosc sec tropical, és raonable sospitar que la tortuga carranchina podria estar amenaçada per qualsevol dels possibles impactes de la pèrdua o fragmentació de l'hàbitat.

Endogàmia

La movilitat és molt important per a qualsevol espècie —explica la biòloga Natalia Gallego García—, ya que els migrants duen en si gens nous que els residents no tenen, aumentant aixina la diversitat genètica de l'espècie. “Tindre molts gens de diferents tipos és transcendental per a adaptar-se al mig ambient que canvia tot el temps”.

Si no existix un moviment d'individus entre les poblacions,  esta espècie no aumenta la seua diversitat genètica, per lo tant, es fa més vulnerable als canvis de l'ambient, #lo que comporta a un risc major d'extinció.

Un atre problema greu que es presenta en poblacions menudes i aïllades és el de l'endogàmia —referix Gallego García—, és dir, reproduir-se en parents propencs.

L'endogàmia incrementa la provabilitat d'adquirir gens defectuosos o mutacions, que deriven en malalties rares, esterilidad o inclús la mort. En conseqüència, les poblacions en alt nivell d'endogàmia estan molt més propenses a extinguir-se.

“En el cas d'esta espècie de tortuga, els nivells d'endogàmia que trobem són tan alts que s'assemblen als d'un creuament entre mijos germans, tio-neboda, yayo-neta o qualsevol combinació en un segon grau de consanguinitat. En poques paraules, els nivells d'endogàmia són lo suficientment alts com per a encendre l'alarma”, diu l'experta.

La tortuga carranchina ya estava classificada com en perill d'extinció per trobar-se distribuïda en un ranc molt reduït, pero l'estudi ha permés conéixer que el risc és molt major, i si desapareix del Carib colombià, s'extinguix en tot el planeta perque no existix en cap atre lloc del món.

Ademés —continua la biòloga— trobem que en estar fragmentada en grupitos o poblacions molt menudes, està escomençant a perdre diversitat genètica i a aumentar l'endogàmia a nivells molt perillosos. “En poques paraules, descobrim que està molt més amenaçada de lo que es pensava, i que de no prendre mides al respecte, podem perdre pronte a l'espècie”.

Un tercer problema trobat en esta espècie és lo que es denomina ‘deriva genètica’, és dir, una atra forma de perdre diversitat genètica, que s'explica per la transmissió aleatòria de gens de pares a crío. Com es tracta d'un procés aleatori, pot ocórrer que en eixa transmissió alguns gens ya no siguen heretats a la següent generació, per lo tant, determinat gen desapareix per a sempre. La ‘deriva genètica’ és molt més forta en poblacions menudes que en grans i pot fer que pergues gens molt més ràpit.

Proyectes de conservació

“La tortuga carranchina únicament es troba en Colòmbia i està restringida a la regió nort del Carib. És l'única espècie de la seua ‘família’ —en coll llarc que arrepleguen cap a un costat— que es troba al nort dels Vages. És dir, totes les atres espècies de la seua família habiten la Orinoquía o la Amazonía, esta és l'única que habita els boscs del Carib. Tot açò la fa molt particular i única”, explica Germán Forero, Director Científic de Wildlife Conservation Society Colòmbia i coautor de l'investigació.

No obstant, el bosc sec és l'ecosistema més amenaçat de Colòmbia i un dels menys representats en el sistema de parcs naturals, agrega Forero,  per esta raó l'espècie es troba en un àrea altament transformada.

“Des de fa dèu anys venim estudiant l'espècie, identificant la seua distribució en Colòmbia, els seus patrons de moviment, els seus requeriments d'hàbitat, la seua ecologia reproductiva i més recentment la seua condició genètica”, explica Forero i agrega que “les investigacions han permés comprendre millor la problemàtica que enfronta la tortuga carranchina i lo que es deu fer per a la seua conservació”.

Forero també senyala que s'han iniciat activitats de recuperació del seu hàbitat en el departament colombià de Cessar, a on s'estan restaurant boscs que protegixen les quebrades, llar de l'espècie.

“Hem iniciat processos de restauració en més de 30 hectàrees de vegetació ribereña, per mig d'acorts en els propietaris. Tot açò busca millorar la calitat de l'hàbitat per a l'espècie, en l'objectiu de que puga persistir en ella. Ademés, estem treballant en l'identificació d'un espai adequat per a establir un àrea protegida de caràcter privada en la finalitat de preservar l'espècie”, comenta.

Per la seua banda, la biòloga Natalia Gallego menciona que treballen en una segona investigació per a corroborar que els problemes de la tortuga carranchina són una conseqüència de la destrucció del bosc sec tropical en el Carib colombià.

També s'està dissenyant un programa de ‘rescat genètic’ per a l'espècie que  consistix en moure individus d'un lloc a un atre, en la finalitat de reduir els seus nivells d'endogàmia i aumentar la diversitat genètica. “Bàsicament és ajudar-los a moure's ya que no poden fer-ho de forma natural per la falta de bosc. Tot açò vindria acompanyat d'un programa de monitoreo que nos permetria saber si les accions implementades estan funcionant o no”.

A pesar de les dificultats que enfronta la tortuga carranchina, l'àrdua llabor dels científics oferix l'esperança de que encara permaneixquen en el planeta.

Taxonomia

Mesoclemmys dahli va ser originalment descrit com Phrynops (Batrachemys) dahli per Zangerl i Medem en 1958, basant-se en quatre #espècimen arreplegats "prop" de Sincelejo, Sucre, Colòmbia. L'epítet fa honor al coleccioniste, ictiólogo i professor George Dahl del Liceu Bolívar de Sincelejo. Medem (1966) va publicar posteriorment senyes sobre l'ecologia i el comportament de l'espècie i va proporcionar informació sobre la seua àrea de distribució geogràfica. Ademés va recolectar alguns individus més que estan depositats en l'Institut de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de Colòmbia. Durant molts anys el tàxon es va denominar simplement Phrynops dahli, ya que l'us de subgéneros no va tindre molta acceptació. McCord et al. (2001) varen realisar un estudi de l'ampli gènero Phrynops i varen sugerir resucitar i elevar l'antic subgénero Batrachemys, designant a l'espècie Batrachemys dahli. Els seus anàlisis no varen ser acceptats per alguns autors (Joyce et al. 2004 i uns atres), principalment perque les relacions filogenético dels quélidos suramericans no estan no estan ben resoltes, i l'espècie es va colocar posteriorment en el gènero més ampli Mesoclemmys, també un antic subgénero de Phrynops. Vargas-Ramírez et al. (2012) varen analisar les seqüències del gen mitocondrial del citocromo b i varen identificar una estreta relació i una dèbil divergència genètica entre M. dahli i M. zuliae de Veneçola. Actualment, el Turtle Taxonomy Working Group (2012) reconeix l'espècie com Mesoclemmys dahli.

Referències

• Ernst, C.H.; R.G.M. Altenburg & R.W. Barbour "Phrynops dahli"; Turtles of the World.
• De la Ossa-Velásquez, J. i A. Fajardo (1998). Introducció al coneiximent d'algunes espècies de fauna selvada del Departament de Sucre-Colòmbia. Sincelejo: Carsucre - Fundació George Dahl.
• Lozano Valverde, Grendis Yohana; José Vicente Roda Almonacid i Jesús Ballesteros Correja (2006) "Moviment i us de l'espai de la tortuga carranchina Batrachemys dahlí en la vereda Ceiba Parella, municipi de Santa Creu de Lorica, departament de Còrdova". Santa Marta: II Congrés Colombià de Zoologia.
• Zangerl, Rainer & Federico Medem (1958) "A new species of chelid turtle, Phrynops (Batrachemys) dahli, from Colòmbia"; Bulletin Museum of Comparative Zoology 119: 373-390.
• Colòmbia: la tortuga carranchina s'enfronta al risc de l'extinció. Mongabay. https://és.mongabay.com/2018/02/colombia-tortuga-carranchina/

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Mesoclemmys dahli.