Anar al contingut

Merjeuli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Merjeuli (; ) o Marjaul () és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, part del districte de Gulripshi, encara que d'iure pertany al municipi de Gulripshi de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.[1]

Geografia

Merjeuli es troba a la vora del riu Machara i està a 11 km al nort de Gulripshi. Al nort, Merjeuli llimita en les localitats de Tsebelda i Bagmarani; a l'est en Vladímirovka i al sur en Machara i Pshapi.[2] Els llogarets de Chernígovka, Gurzuli i Zemo Machara estan baix l'administració del poble.

Història

En el poble s'han trobat fragments de ceràmica grega, que daten del VI a. C.[3] Durant sigles, el poble va conservar l'importància d'una espècie de caravasar.

La població abjasia de Merjeuli i llogarets aledaño va sofrir constants deportacions o massacres (normalment coneguts com Muhayir o genocidi circasiano) dels seus habitants en el marc de la guerra rus-circasiana. La majoria de la població nativa d'Abjasia central va ser víctima de la neteja ètnica. De fet, el cens de 1886 reflectia l'escassa població d'orige abjasio (solament 20 habitants) en el poble de Merjeuli.[4][5]

Despuix de les deportacions i matances de la majoria dels habitants originaris durant la segona mitat del XIX, es va establir una nova població en Merjeuli composta en la seua majoria per mingrelianos i russos, que varen coexistir en els pocs abjasios que varen quedar. La majoria d'estos pobladors eren llauradors.[5][4]

Despuix del genocidi armeni perpetrat pel Imperi otomà, molts armenis i hamshenis es varen establir en Merjeuli, principalment armenis procedents de l'actual Trebisonda (Turquia). Durant el periodo soviètic, la població russa va disminuir constantment, mentres que els mingrelianos i armenis varen aumentar constantment.[5][4] En el poble es varen construir una escola secundària armeni-georgiana i una escola primària armènia. Ademés, ací es varen ubicar una biblioteca, una casa de la cultura, un centre de salut i una empresa de servicis públics.

Despuix del final de la guerra en Abjasia en 1993, casi tota la població mingreliana i georgiana va ser forçada a fugir de les seues llars (o inclús massacrada) despuix de la retirada de les Forces Armades de Geòrgia.[5][4]

Referències

  1. ↑ Кварчия, В. Е. (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.
  2. ↑ Vore mapa
  3. ↑ Settlements and Necropoleis of the Black Siga and its Hinterland in Antiquity, Gocha R. Tsetskhladze and Sümer Atasoy, p.27
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Topònims històrics i moderns d'Abjasia: Investigació històrica i etimològica per V. I. Kvarchia; Edicions Printing House; 2006; Sujumi.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Censos d'Abjasia