Anar al contingut

Tsebelda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tsebelda (; ; ) és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, part del districte de Gulripshi, encara que d'iure pertany al municipi de Gulripshi de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.[1]

Geografia

Tsebelda es troba 22 km al noroest de Gulripshi i el riu Machara naix en el poble. Llimita en Bagmarani en l'oest; Azhara en l'est, i els pobles de Merjeuli i Vladimirovka en el sur. Els llogarets d'Ablujvara, Achandara, Aguishi, Arasara, Azanta, Guerguemishi, Kelasuri, Kirnati, Kvemo Apiancha, Kvemo Tskaro, Marani, Metelevka, Mramba, Mziseuli, Oktomberi, Tsiplovani i Zemo Tskaro estan baix l'administració del poble.

Ací també es troba la Montanya-santuari Adagua, un dels Sèt altars d'Abjasia.

Història

En l'antiguetat es dia Tsibile o Tsebelda i era un dels centres de l'antiga tribu abjasia dels apsilios, dels que es diu que eren els antepassats dels abjasios d'hui. Despuix d'ells, una série de monuments arqueològics que daten del VI (varen permanéixer fins al regnat de l'emperador bizantí Justiniano I) que es coneix com la cultura de Tsebelda. No obstant, esta cultura va desaparéixer en el VIII, provablement per les incursions àraps, i el poble va ser abandonat. Queden moltes ruïnes de castells migevals primerencs, i també s'han conservat els restants del "Gran Muralla Abjasa" de decenes de quilómetros de llarc.

En l'història moderna, la població abjasia de Tsebelda va ser expulsada al Imperi otomà en la segona mitat del XIX com a part del Muhayir, i el poble va tornar a abandonar-se. Va ser colonisat recentment per armenis, aixina com per georgiàs, russos i grecs pónticos.

Despuix de la guerra d'Abjasia (1992-1993), la gran majoria de la població va abandonar el país i el poble va quedar casi despoblat. Ademés, Tsebelda es va convertir en escenari d'escaramuzas en els georgiàs d'Azhara durant els intents fallancs dels abjasios de conquistar el Valle de Kodori. Es varen crear polígons militars en el territori del poble, i la major part del territori urbà pronte va quedar cobert de boscs.

Referències

  1. ↑ Кварчия, В. Е. (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.