Azhara

Azhara (; ) és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, part del districte de Gulripshi, encara que d'iure pertany al municipi de Gulripshi de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.

Geografia

Azhara es troba en la part superior del vall de Kodori, en el noreste d'Abjasia. Es tracta del racó més remot del territori, rodejat per tots costats per montanyes del Gran Caucas. Llimita en la República de Karacháyevo-Cherkesia (part de Rússia) en el nort, a l'oest està el poble de Tsebelda; i despuix de les montanyes de Kodori, a l'est es troba el municipi de Mestia, part de la regió de Mingrelia-Alta Esvanetia dins de Geòrgia. Azhara està a més de 70 km de Gulripshi.

Història

Tot el territori de l'actual Azhara va formar tradicionalment partix de l'històrica província abjasia de Dal-Cabal. Fins a la segona mitat del XIX, els abjasios dals (parlaven el dialecte cebeld-dial), vivien d'una forma de vida relativament aïllada. Els dals estaven governats per una família noble d'Amarshan, que reconeixia formalment la seua subordinació als Chachba, pero no varen sucumbir al domini rus i varen lluitar ells (junt en els shapsugs i els ubich). Els dals varen ser expulsats a Turquia en la década de 1840, quan els russos varen prendre control de la regió, en lo que es denomina muhayir o genocidi circasio.

Tota la Vall de Kodori va permanéixer completament desert durant vàries décades i posteriorment, les autoritats russes varen decidir establir un nou llogaret, Azhara, per a albergar als soldats russos. A principis del XX, el territori va escomençar a ser colonisat pels esvanos, que venien de la part alta del riu Inguri. Extraoficialment, tot el territori va escomençar a cridar-se "Esvanetia abjasia". En la década de 1920 es va construir en Azhara una escola georgiana per als habitants, que es dedicaven a la ganaderia. Estos esvanos varen mantindre estretes relacions en atres regions abjasias i en els seus germans de Mestia. Durant els anys 50 i 60 de l'era soviètica, tota la Vall de Kodori es va convertir en una popular atracció turística natural ya que es pavimentó la carretera militar russa de Gulripshi a Azhara (complementant-la en una carretera de montanya fins a la frontera Karacháyevo-Cherkesia).

Durant la guerra d'Abjasia (1992-1993), els residents esvanos es varen unir a la lluita del costat de Geòrgia, i les milícies dirigides per Emzar Kvitsiani varen ajudar a les tropes georgianas a prendre el control de tot el districte de Gulripshi. En el final de la guerra, quan Geòrgia va ser derrotada, l'eixèrcit abjasio va intentar conquistar el vall de Kodori pero no va conseguir aplegar a Azhara. Aixina, el poble es va convertir aixina en la ruta principal per als refugiats georgiàs que fugien de la neteja ètnica que els abjasios i els seus aliats del Caucas nort estaven cometent.

Antiga sèu del Govern de la República Autònoma d'Abjasia en l'exili en el llogaret de Chjalta, Azhara

Despuix del final de la guerra, Azara va seguir sent un territori independent de facto, completament aïllat del restant del món i controlat per l'organisació paramilitar Monadire. Monadire es va incorporar com a unitat especial a les forces armades georgianas i Kvitsiani va ser designat representant especial per a la Vall de Kodori per Eduard Shevardnadze en 1999. Quan el successor de Shevardnadze, Mijeíl Saakashvili, va aplegar en poder es va dissoldre Monadire i els seus membres varen ser donats de baixa de l'eixèrcit. En 2006, Kvitsiani va decidir restablir la seua unitat i va exigir la renúncia dels ministres de l'Interior i de Defensa de Geòrgia, la denominada crisis de Kodori. El resultat d'esta operació va ser l'establiment del control georgià directe sobre la guarnició d'Azhara i l'emigració de Kvitsiani a Rússia.

Tan pronte com l'eixèrcit i la policia de Geòrgia es varen establir en Azhara i el restant del Valle de Kodori, el govern de Saakashvili va prendre mides per a integrar el coll en les estructures polítiques i econòmiques oficials de Geòrgia. Tot el territori va ser denominat com Alta Abjasia i el govern d'exili de la República Autònoma d'Abjasia es va mudar des de Tiflis a Chjalta. Azhara es va convertir aixina en l'únic territori d'Abjasia baix el control de Geòrgia. Es va desenrollar un nou proyecte de carretera per a conectar Azhara en Mestia, ya que només es podia aplegar per helicòpter o per la sendera de montanya solament transitable per vehículs tot-terreny.

Quan va escomençar la Guerra d'Osetia del Sur de 2008, les autoritats d'Abjasia es varen unir a la lluita i varen ocupar tot Azhara com a part de la batalla de la vall de Kodori. Molts natius d'Azhara es varen anar i no molts varen quedar (sent estajats en blocs de pisos buits en Kutaisi) i encara que el govern abjasio els va demanar que tornaren, una immensa majoria no va tornar.