Mercurius
Mercurius. O el matrimoni de Cel i Terra (en anglés Mercurius. Or the Marriage of Heaven and Earth) és una novela de 1990 del escritor anglés Patrick Harpur.[1]
Considerada un llibre de cult, un diari alquímico modern, The Literary Review aludix a que "Mercurius és un llibre escrit tant per a clarificar com per a entretindre. És provablement la descripció més explícita de l'art alquímico jamai publicada - presenta un fort argument per a la perfectibilidad de l'home i en contra del anémico ascetisme que obri una brecha entre l'amor espiritual i corporal".[2][3][4][5]
Sinopsis
[editar | editar còdic]En 1952, un clerc de la regió cridat Smith comença la seua tortuosa busca del Sant Grial de l'alquímia: la pedra filosofal que transmuta el metal comú en or i conferix l'immortalitat.
Mentres s'enfronta als estranys perills de la Gran Obra, es fa evident que les seues arcanas transformacions són tant espirituals com a químiques.
Poc a poc, l'ombra de l'alquímia recau sobre els que li rodegen; una jove que el seu embaràs repentí és un escàndal local; Janet, atrapada en un matrimoni estèril; i Robert, que perseguix la seua pròpia busca del llegendari vidre blau de Chartres.
Trenta anys més vesprada, Eileen ve a viure a la vicaría de Smith.
En el sòtol medieval descobrix un manuscrit amagat i escomença a llegir sobre el fòc secret i la misteriosa matèria primera, un lleó vert i un cap de cuervo, una conjunció fatal de rei i reina, un descens en l'obscuritat i la putrefacció.
A mida que penetra més llunt en el llaberint alquímico, s'obsessiona tant per la seua pròpia història com per la dels seus veïns, l'amenaçant senyora Zetterberg i el desfigurado Pluto - i, finalment, per l'enigma del propi Smith.
En històries separades pero entrellaçades, Smith i Eileen lluiten per l'única cosa necessària per a l'èxit de l'Obra - el gran secret guardat pel paradòxic Mercurio, que els conduïx al punt zero a on el cel està casat en la Terra i la pedra miraculosa apareix en l'intersecció del temps i l'eternitat.
En la reconstrucció d'una visió del món altament sofisticada pero casi oblidada, Mercurius nos torna la nostra pròpia herència espiritual que, arraïlada en les obscures retortas dels alquimistes, potser florixca a la llum del futur.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2 de juny de 2019).Fam Lliterària.Consultat el 12 de maig de 2020.
- ↑ «Mercurius. Or the Marriage of Heaven and Earth». Consultat el 22 d'agost de 2010.
- ↑ El Món.Consultat el 10 de març de 2015.
- ↑ El Boomeran(g).Consultat el 22 d'abril de 2015.
- ↑ Joaquín Albaicín. «Harpur, Marienbad i la Dama Alquímia». Consultat el 2 d'octubre de 2015.
- ↑ Harpur, Patrick (2008). «Contraportada», Mercurius. Or the Marriage of Heaven and Earth (en anglés). ISBN 9781906069056.
- ↑ (16 d'abril de 2020).Taràntula. Revista cultural.Consultat el 3 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mercurius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.