Mercurialis annua
La mercurial —entre molts atres noms— (Mercurialis annua) és una espècie pertanyent a la família Euphorbiaceae.
Descripció
Planta anual de baixa a mijana d'uns 30 cm, glabra o llaugerament peluda; brots ramificats des de la base. Fulles opostes de ovales a lanceoladas, dentadas i en el pecíol curt de color vert pàlit. Flors masculines i femenines en plantes separades; les masculines en mechós erectes, pecioladas i verdosas, i les femenines, que són poc abundants i de 3-4 mm, en chicotets grups laterals. Frut de 2-3 mm, bilobulado i hirsuta.[1]
Distribució i hàbitat
És una mala herba estesa per tot el Mediterràneu. Habita en terrenys cultivats, horts, sotos, plantacions, tossals i roquedos. Els hirsutos fruts es peguen a la roba i al pèl i la planta es dissemina en facilitat.[2]
Importància econòmica i cultural
- Usos
Purgante enèrgic, encara que la medicina popular ho ampra a dosis molt dèbils com laxante. En us extern s'ampren els infusos per a llavats dérmicos, indicats en #reumatisme. No es recomana la seua ocupació per via interna, per la seua alta toxicitat.
- Principis actius
Heterósidos flavónicos, ixes potásicas i una molècula encara mal coneguda (hermidina), a la que alguns autors fan causant de la toxicitat de l'espècie.
- Observacions
L'intoxicació es manifesta en dolors bilaterals a nivell renal i bossades abundants. Es presenta eritema i hemoglobinuria transitòria. Al mateix gènero pertany Mercurialis tomentosa L., que es distinguix sense problemes per tractar-se d'una mata subllenyosa en la seua base i per estar completament coberta per un dens tomento gris-platejat, sent freqüent entre els vores rodades i cascajares de rambles i rius. És encara més activa, devent ser considerada com a planta tòxica per via interna. Els #polen de les espècies del gènero Mercurialis causen polinosis.[3]
Taxonomia
Mercurialis annua va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 1035, 1753 [1]
Mercurialis: nom genèric que fa referència a Mercurio, deu del comerç en la mitologia romana, a qui s'atribuïx el descobriment de les propietats medicinals d'esta planta.
annua: epítet latino que significa "anual".[4]
- Discoplis serrata, Raf.
- Mercurialis ambigua, L.f.
- Mercurialis ciliata, C.Presl
- Mercurialis ladanum, Hartm.
- Mercurialis monoica, (Moris) B.M.Durand
- Mercurialis pinnatifida, Sennen
- Mercurialis tarraconensis, Sennen
- Synema annuum, (L.) Dulac[5][6]
Noms vernàculs
- Castellà: bledos mercurial, malcoraje (5), mercurial (27), mercurial femella, mercurial macho, mercurial medicinal, mercurial negra, mercurial negre (2), mercurial rastrero selvada, mercurial rastrero testiculado, mercurial, mercurial femelles, mercurial machos, ortiga mansa (2), ortiga morta (4), ortiguilla morta[7]
Els números entre paréntesis indiquen la freqüència de vocable en Espanya.
Referències
- ↑ Guash Ribas, J. (1989). , Ceuta:Ajuntament de Ceuta. ISBN 84-87148-01-8.
- ↑ Blamey, Marjorie (2008). , Barcelona:Omega. ISBN 978-84-282-1450-6.
- ↑ Batiste Peris, J. (2001). , Madrit:Jaguar. ISBN 84-89960-51-6.
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Mercurialis annua en PlantList
- ↑ «Mercurialis annua en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 de novembre de 2012.
- ↑ Anthos, RJB/CSIC, Madrit (requerix busca)
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mercurialis annua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.