Mercat incomplet
En economia, els mercats incomplets són mercats en els que el número de valors d'Arrow-Debreu és menor que el número d'estats de la naturalea.[1] A diferència dels mercats complets, esta escassea de valors provablement restringirà a les persones la transferència del nivell desijat de riquea entre els estats.
Plantejament
Un valor de Arrow comprat o venut en la data t és un contracte que promet entregar una unitat d'ingressos en una de les possibles contingències que poden ocórrer en la data t + 1. Si en cada event de data existix un conjunt complet de dits contractes, un per a cada contingència que puga ocórrer en la data següent, les persones intercanviaran estos contractes per a assegurar-se contra riscs futurs, apuntant a un nivell de consum desijable i factible en el presupost de cada estat (és dir suavisació del consum). En la majoria de les configuracions quan estos contractes no estan disponibles, no serà possible compartir el risc òptim entre els agents. Per a este escenari, els agents (propietaris de vivendes, treballadors, empreses, inversors, etc.) cariran d'instruments per a assegurar-se contra riscs futurs com l'estat laboral, la salut, l'ingrés laboral, els preus, entre uns atres.
Mercats, valors i incompletitud del mercat
En un mercat competitiu, cada agent pren decisions intertemporals en un entorn estocàstic. Les seues actituts cap al risc, el conjunt de possibilitats de producció i el conjunt d'intercanvis disponibles determinen les cantitats d'equilibri i els preus dels actius que es negocien. En una representació "idealizada" se supon que els agents tenen una aplicació contractual sense cost i un coneiximent perfecte dels estats futurs i les seues possibilitats. En un conjunt complet de reclams contingents estatals (també coneguts com a valors de Arrow-Debreu), els agents poden negociar estos valors per a protegir-se contra resultats indesijables o mals.
Quan un mercat és incomplet, generalment no conseguix l'assignació òptima dels actius. És dir, el primer teorema del benestar ya no és vàlit. L'equilibri competitiu en un mercat incomplet generalment està llimitat per baix de l'òptim. La noció de suboptimidad llimitada va ser formalisada per Geanakoplos i Polemarchakis (1986).[2]
Referències
- ↑ Arrow, K.(1964).«The Role of Securities in the Optimal Allocation of Risk Bearing».Review of Economic Studies.31(2): 91–96.doi:10.2307/2296188.
- ↑ Geanakoplos, J.D.; Polemarchakis, H.M. (1986). «Existence, regularity and constrained suboptimality of competitive allocations when the asset structure is incomplete», Hell (ed.). Uncertainty, information and communication: Essays in honor of K.J. Arrow. (vol. 3), Cambridge University Press, pp. 65–95. ISBN 9780521327046.
Bibliografia adicional
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mercado incompleto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.