Mena polimetálica

Les menas polimetálicas o multimetálicas són menas complexes que contenen dos o més metals, i entre les combinacions més comunes està la de plom i zinc. Ademés, poden contindre coure, or, argent, cadmi i, en ocasions, bismut, estany, indi i gali. Els principals minerals que formen menas polimetálicas són la galena, l'esfalerita i, en menor mida, la pirita, la calcopirita, l'arsenopirita i la cassiterita. Estes menas componen comunament de minerals sulfur, pero també inclouen minerals òxits.

Les tres famílies principals de menas polimetálicas de sulfur s'identifiquen com la família de sulfur massius volcanogénicos, la família sedimentaria exhalativa i la família tipo del Valle del Mississipi. La classificació dels depòsits de plom i zinc, en particular, ha variat i ha donat lloc a diversos esquemes d'organisació. El terme "mineral polimetálico" també inclou nòduls, principalment nòduls de manganeso, que no es formen com a depòsits terrestres, sino com a concrecions en el fondo oceànic.

Les roques que contenen minerals polimetálicos solen alterar-se o formar-se per mig de processos hidrotermales: cloritización, sericitización i silicificación. Estos depòsits solen ser hidròxit de ferro que contenen cerusita (PbCO₃), anglesita (PbSO₃), smithsonita (ZnCO₃), calamina (Zn₃[Si₂O₃] [OH]₂×H₂O), malaquita (Cu₂[CO₃](OH)₂) i azurita (Cu₃[CO₃]₂(OH)₂). Segons la concentració de minerals, es distinguix entre minerals sòlits o disseminats. Els cossos minerals de minerals polimetálicos es distinguixen per una varietat de tamanys (tenen una llongitut de varis m a km), morfologia (depòsits d'estratificació lenticular, stockworks, vetas, nius, cossos tubulars complexos) i condicions d'ocurrència (suau, empinada, consonante, secante, etc.).

Per a calcular la llei de tall en menas polimetálicas correspon calcular el preu de lo extret com la suma dels productes de la llei de cada mineral pel seu preu en el mercat.