Memorial de Valverde

El Memorial de Valverde és un text judicial conservat en l'Archiu Històric Nacional d'Espanya (Secció Consells Suprimits, Sala d'Alcaldes, legajo 49.813). Sense data, pero datable en abril de 1618, va ser enviat per dotze veís de la vila de Valverde d'Alcalà al Consell de Castella.

En ell s'enumeren càrrecs contra el senyor del lloc, Gonzalo Martel dels Rius, noble de procedència no declarada, encara que possiblement vinculat d'alguna manera a alguna de les principals cases de l'aristocràcia espanyola (com els Comtes de Oñate, que en el XVIII, segons el Catastre d'Ensenar, ostentaven el señorío de la vila).

Els càrrecs, comesos tant pel senyor com pels seus criats, apareixen agrupats per temes, començant per danys físics o pecuniarios, per a acabar en uns atres de major gravetat. Uns són de comportament homosexual, incloent la pederàstia (abdós entre els majors delictes possibles en la penalística del Antic Règim, al ser contra la naturalea); uns atres són d'expressió, incloent la blasfèmia (delicte contra el honor de Deu). A voltes sembla roçar l'herejía i fins a la locada.

Al memorial s'afig la diligència posterior que el Consell de Castella encomana l'informació del cas llevat de les blasfèmies a un funcionari (possiblement de la Sala d'Alcaldes), en poders per a dur presos a la Presó de Tall. També li prevé que deu notificar al senyor de Valverde que ha d'eixir de la vila mentres dure la seua comissió.

El memorial permet vore la pràctica el règim senyorial, els llímits de les distintes jurisdiccions, les relacions entre senyor, poble i clero i la mentalitat dominant que sacraliza tots els àmbits de la vida en l'Espanya del Barroc.

Des d'un punt de vista actual, no pot valorar-se sense ambigüitat a un quijotesco personage del que se cita la següent exclamació: ¿Qué se li dona al flare que yo siga puto, o moro, o judeu? ¿Per qué no puc yo viure en la llei que volguera? ¿Per a qué s'ha de ficar en mi?.