Anar al contingut

Melochia manducata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Melochia manducata és una espècie de planta del gènero Melochia. És una herba baixa de fins a 1 metro d'alt. Creix en xares humides o pantanosos, a voltes en sols deforestats. Florix vàries voltes a l'any. Ha segut reportada en Mèxic, Guatemala, Panamà, Cuba, República Dominicana, Equador, Colòmbia, Veneçola i el sur de Brasil.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba, en talle buit en tricomas simples i glandulares i estrelats. Fulls dísticas, estipulades lanceoladas. Florés liles o púrpures.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Melochia arenenca va ser descrita per Benth. in Hook. i publicat en Anals de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques . . . 5: 241–242. 1868.[1]

Sinonímia
  • Melochia glandulifera Standl. [2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Melochia manducata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de març de 2013.
  2. Melochia manducata en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  5. Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  6. Funk, V. A., P.I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  7. Goldberg, A. 1967. The genus Melochia L. (Sterculiaceae). Contr. O.S. Natl. Herb. 34(5): 191–363.
  8. Hokche, O., P.I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P.I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  9. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  10. McVaugh, R. 2001. Ochnaceae to Loasaceae. 3: 9–751. In R. McVaugh Fl. Novo-Galiciana. The University of Michigan, Ann Arbor.
  11. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
  12. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.