Melisopalinología
La melisopalinología és una branca de la palinología (del gr melissa, de meli mel, i palinologia, ciència dels polenes). Els seus dos objectius majors són l'ubicació geogràfica de les mels i l'identificació dels tipos, açò últim en base en la presència significativa de determinat tipo de gra de polen, per eixemple ulmo (Eucryphia cordifolia).[1] Com el filtrat està permés, este método no permet determinar l'orige botànic. En tal cas s'ampren métodos físic-químics, incloent quimiometría de paràmetros usuals (conductivitat elèctrica,[2] HMF, pH, color), anàlisis sensorial,[3] que pot ser optimisat en composts de referència; anàlisis de composts volàtils (en o sense SPME). En l'actual estat de l'art una combinació de métodos físic-químics, palinológicos i anàlisis sensorial[4] permet una completa determinació del producte. No obstant, la decisió de purea monofloral es fa per mig de métodos organolépticos.[5]
Norma chilena
[editar | editar còdic]En l'última modificació de la norma chilena, es reconeixen mels mona-, bi- i poliflorales (NCh2981 2005).,[6][7] La terminologia es troba en els artículs NCh616 "Classificació i requisits generals" i NCh617 extracció de mostres i métodos d'ensaig. Per al rotulat de mel filtrada vejau el protocol argentí[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Horn H. et al. (1997). Die Untersuchung chemisch-physikalischer und pollenanalytischer Parameter zur Charakterisierung von chilenischen Olmohonigen (Eucryphia cordifolia und I.glutinosa). Troppentag .
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Literature Review on the Determination of the Botanical Origin of Honey». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2011. Consultat el 8 de març de 2008.
- ↑ Montenegro G., Gómez M., Pizarro R., Casaubon G., and R. C. Penya 2008. Implementació d'un panel sensorial per a mels chilenes Cienc.Inv.Agr.35:51-58
- ↑ Ruoff K. (2003). Solid phase microextraction of honey volatiles: a method for determination of the botanical origin of honey. Master Science Thesis University Helsinki.
- ↑ Montenegro G., Pizarro R., Gómez M. i Penya R. C. (2006). Comentari a la modificació de la norma sobre calitat de mels chilenes. Bolletí Lawen 3(2): 25-28.
- ↑ Montenegro G et al. 2008.[enllaç trencat] Cent. Inv. Agr. 35(2):181-190
- ↑ https://web.archive.org/web/20070620044345/http://www.sada.org.ar/sagpya/protocolo_miel.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melisopalinología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.