Mel d'avespa

La mel d'avespa és produïda i colectada per a consum humà a partir d'algunes poques espècies d'avespa, com Brachygastra mellifica o Brachygastra lecheguana i, en menor mida, Polybia occidentalis. En algunes ocasions resulta una mel tòxica o venenosa pel tipo de flors en el que està elaborada (vgr. Datura). En Guerrero, Mèxic, a l'avespa melífera se li crida avespa de pal (és negra, chicoteta i numerosa), habita en troncs secs i la seua mel pot ser colectada. Hunt et al. han documentat que la subfamília Polistinae s'ha usat per a produir mel des de fa centenars d'anys. A través de la toponímia, sabem que atres cultures indígenes del continent americà varen tindre coneiximent de la mel d'avespa; per eixemple, les illes de les Lechiguanas, en Argentina, deuen el seu nom al quechua lláchiwána que significa precisament avespa que produïx mel.

Avespes melíferas

Brachygastra mellifica o Brachygastra lecheguana (cridada avespa melífera Mexicana o avespa de paper) és una chicoteta avespa cartonera (les seues panales no estan fets de cera) de distribució neotropical, l'àrea de la qual de distribució és principalment Mèxic i Centroamérica, pero en presència en els estats de Texas i Arizona en els Estats Units d'Amèrica. Originalment Latreille en 1825 la va descriure com Polystes lecheguana, posteriorment el gènero va passar a denominar-se Brachygastra per Perty en 1817, després Nectarina per Shuck en 1840, i Nectarinia per Sauss en 1853 segons el Catàlec d'Insectes Hymenopteros de Frederick Smith publicat en 1856.

Són sinònims de Brachygastra lecheguana i Brachygastra mellifica:

1. Brachygastra analis Perty, 1833
2. Brachygastra aurulenta Erichson, 1848
3. Brachygastra velutina Spinosa, 1841
4. Nectarinia binotata Saussure, 1853
5. Vespa sericea Fabricius, 1804

És coneguda per ser un dels pocs insectes diferents a les abelles capaces de produir mel i almagasenar-la. Es tracta d'una avespa obscura en algunes bandes de color groc en l'abdomen, molt fines, llaugerament lluentes de color ore o marrons en pubescencia en el cos.

Els nius són construïts com en paper, situats entre les branques dels arbres i arbusts, i poden ser de 5 dm de diàmetro, en 10 o més capes de cèlules horisontals un panal dins d'una membrana envolvente exterior. Moltes de les celes buides en la perifèria dels nius s'utilisen per a almagasenar la mel que produïxen les avespes per mig de la concentració de néctar, de la mateixa manera que en la família de l'abella. La mel servix per a alimentar les larves de l'avespa també usen com a font d'aliment a insectes; (els adults s'han observat capturant insectes com a presa, que és el típic comportament de les avespes cartoneras). Els nius són fundats per eixams, similars als de l'abella melífera, pero estos contenen múltiples reines, de la mateixa manera que els nius madurs. No pot haver varis mils d'obreres en un niu madur, i les obreres són un tant agressives, la picadura és forta.

La mel produïda per esta avespa cartonera és elaborada a partir del néctar de certes plantes com les del gènero Datura per eixemple, podent resultar una mel tòxica per als humans.