Maurice Merleau-Ponty

Maurice Merleau-Ponty (Rochefort-sur-Mer, 15 de març de 1908^[1]^[2]-París, 3 de maig de 1961) va ser un filòsof fenomenólogo francés, fortament influït per Edmund Husserl.

És freqüentment classificat com existencialiste, per la seua rodalia en Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, aixina com per la seua concepció heideggeriana del ser, encara que posteriorment, pel seu litigi en Sartre, Merleau-Ponty negava pertinença o acort en dita filosofia.

Biografia

Va estudiar en París en els Lycée Janson de Sailly i Louis-li-Grand de París. En terminar els estudis va ingressar a la Escola Normal Superior de París, en la mateixa época que Sartre; allí va terminar la carrera de filosofia com a segon de la seua classe, en 1930. En 1945 es va graduar de doctor en lletres en la Universitat de París.

Va començar a donar classes en Chartres, pero despuix va retornar a l'Escola Normal Superior per un doctorat en lletres en 1945, que va conseguir en dos llibres molt importants: L'estructura del comportament (1942) i la Fenomenologia de la percepció (1945).

En seguida es convertix en professor de filosofia de l'Universitat de Lió (1945 a 1948), i despuix en professor de psicologia infantil en la Sorbona (1949 a 1952). Al final, es torna titular de la càtedra de filosofia del Colege de França a partir de 1952 i fins a la seua mort en 1961, sent un dels més jóvens en accedir al mencionat Colege de França.

Va formar part del comité editorial de la revista Els Temps modernes com a editorialiste polític, des de la seua fundació en octubre de 1945 i fins a decembre de 1952.

Es va implicar políticament, formant part de l'oficina nacional del cartell de l'Unió de Forces Democràtiques (UFD), creat per a les eleccions llegislatives de 1958 i que agrupava a l'esquerra no comunista i antigaullista.

Va morir d'una desocupació cardíaca la vesprada del 3 de maig de 1961 a l'edat d'cincuenta y tres anys, assentat en el seu escritori, a on l'obra Dioptrique de Descartes encara estava oberta, aparentment mentres preparava una dissertació referida a ell.^[3] “Va deixar una obra considerable i inacabada i, en particular, un llibre en el que estava treballant i que constituiria la seua obra mestra: Lo visible i lo invisible”.^[4] Està enterrat en el cementeri de Père-Lachaise (divisió 52.ª).

El filòsof Claude Lefort és el ejecutor de la seua obra.^[5]

Idees principals

L'importància primordial de la percepció

Des de l'época de L'estructura del comportament i la Fenomenologia de la percepció, Merleau-Ponty volia demostrar que la percepció no és el resultat casual de les sensacions "atòmiques", en contraposició a la tradició iniciada per John Locke, que estava sent perpetuada per certes corrents sicològiques de l'época, en particular la psicologia del comportament. Per a Merleau-Ponty, en canvi, la percepció té una dimensió activa, en la mida en la que representa una obertura primordial al món de la vida (al Lebenswelt). En contra del atomisme abans citat, Merleau-Ponty conseguix valioses conclusions apelant no solament a la fenomenologia (o estudi llògic de les coses tal com apareixen) sino també en el gran aporte de la Teoria de la Gestalt i els descobriments referits a les funcions psíquiques realisats fins a la seua época.

Eixa obertura primordial que significa la percepció activa forma la base de la seua tesis de l'importància primordial de la percepció. Segons una formulació de la fenomenologia d'Edmund Husserl, la de la consciència intencional basada en la frase de Franz Brentano: "tota consciència és consciència d'alguna cosa", lo que implica una diferència entre el "acte de pensar" (procés cognitiu o noésis) i el conjunt dels "objectes intencionals del pensament" (νόημα noéma), fent de la correlació noética-noemática el primer escaló de la constitució de l'anàlisis de la consciència. Per a més claritat, el apotegma "tota consciència és consciència d'alguna cosa" implica que tota consciència és intencional, ergo: si hi ha consciència és perque -com ya ho plantejava Descartes en la seua cogito- existix un ser conscient (l'humà) pero açò no basta,. La consciència és consciència d'alguna cosa; es té consciència d'alguna cosa extern al subjecte posseïdor de la consciència (en este cas és quan Sartre parla de transcendència de l'ego i en açò coincidix Merleau-Ponty, és aixina llavors que la consciència intencional o consciència d'alguna cosa és una base per als criteris de realitat i d'objectivitat).

No obstant, en estudiar els manuscrits pòstums de Husserl, que seria una de les seues majors influències, Merleau-Ponty subralla que, Husserl hi hauria inferido que hi ha fenomens que no són assimilables a la correlació noética-noemática. Açò és especialment cert quan un atén els fenomens del cos (que és al mateix temps cos-subjecte i cos-objecte), als temps subjectius (la consciència del temps no és ni un acte volitivo -voluntari- de consciència ni un objecte del pensament) i a la consciència que es té dels atres (les primeres consideracions dels atres en Husserl duen al solipsismo).

Aixina, la diferència entre "actes del pensament" (noésis) i els "objectes intencionals del pensament" (noéma) no sembla constituir una base irreductible. Més be es manifesta en un nivell superior d'anàlisis. D'ahí que Merleau-Ponty no es quede en el postulat "tota consciència és consciència d'alguna cosa", que supon la formació d'un dialelo ("círcul viciós") noético-noemático, sino que desenrolla la tesis segons la qual "tota consciència és consciència perceptiva". En este acte inaugura un gir significatiu en el desenroll de la fenomenologia, que exigia una revisió dels conceptes a la llum de la primordialidad o primat de la percepció, sospesant les conseqüències filosòfiques d'esta tesis.

Husserl conseguix donar una base contra el solipsismo en utilisar en el seu método de reducció fenomenológica la tesis brentaniana: "tota consciència és consciència d'alguna cosa" (val reiterar: d'alguna cosa extern al subjecte i a l'ego i consciència del subjecte), no obstant Husserl en la seua segona etapa té postures casi platòniques que apunten a una recaiguda en la metafísica (el "primer Husserl" pel contrari va posar els seus esforços en fer de la filosofia una ciència estricta). Davant la recaiguda husserliana en senderes metafísiques la noció de Merleau-Ponty basada en la consciència perceptiva és una noció concreta, fisiològica, basada en lo real del cos humà.

És de tal modo que Merleau-Ponty convergix en gran mida en Sartre: el cos humà és junt a lo extern real la base de la consciència, i per açò es dona un compromís existencial entre el subjecte i els seus circumstàncias.

No obstant l'existencialisme de Merleau-Ponty divergix en un punt crucial del existencialisme sartreano: mentres que para Sartre la relació intersubjetiva és una relació d'egos per als quals tot un atre en quant, des de l'ego, queda reduït a la categoria d'objecte, en canvi per a Merleau-Ponty la qüestió resulta distinta: és precisament eixa relació existencial -i el compromís que implica- lo que fa que tot ego dega reconéixer a un atre ego com un semblant i ya no solament com un objecte.

La corporalidad

Prenent com a punt de partida l'estudi de la percepció, Merleau-Ponty aplega a reconéixer que el cos propi és alguna cosa més que una cosa, alguna cosa més que un objecte a ser estudiat per la ciència, sino que és també una condició permanent de l'existència. El cos és, segons Merleau-Ponty, constituent tant de l'obertura perceptiva al món com de la "creació" d'eixe món. Existix per lo tant una inherencia de la consciència i del cos que l'anàlisis de la percepció deu tindre en conte. Per aixina dir-ho, la primacia de la percepció significa la primacia d'experiència en la mida en que la percepció presenta una dimensió activa i constitutiva. Merleau-Ponty en una primera part de la seua obra, considera l'esquema corporal com a expressió del cos en el món. Per a ell, el cos no està front a un espai objectiu, quet i arrelat en una situació que polarisa totes les seues accions. Pel contrari, diu: "el meu cos existix orientat cap a totes les percepcions". S'arreplega sobre sí mateixa per a alcançar els seus fins i el "esquema corporal" és, en última instància, una manera d'expressar que el meu cos està en el món. En un segon moment, intenta establir una teoria fenomenologia de l'esquema corporal. Pensa que de l'estructuració anátomo-fisiològica o neurològica del cos i de les experiències vixcudes; l'esquema corporal solament reté lo que és valiós per als seus proyectes, lo que permet adaptar-se millor als seus mijos.

A lo llarc de les seues obres, Merleau-Ponty instaura un anàlisis que reconeix tant la corporalidad de la consciència com l'intencionalitat corporal, contrastant aixina en l'ontologia dualista cos/ànima de Descartes, un filòsof a qui Merleau-Ponty sempre es manté atent a pesar de les importants divergències que els separa.

El llenguage

AP

Destacar el fet de que la corporalidad té intrínsecament una dimensió d'expressivitat que resulta fonamental per a la constitució de l'ego és una de les conclusions de L'estructura del comportament^[6] que reinvierte constantment en la seua obra posterior. Seguint esta vena d'expressivitat, examinarà cóm un subjecte encarnat és capaç de realisar activitats que van més allà del nivell orgànic del cos, com ocorre durant les operacions intelectuals i en qüestions relatives a la vida cultural.

Després considera cuidadosadament el llenguage, com a núcleu de la cultura, examinant en particular els vínculs entre el desplegament del pensament i el significat, a l'hora que enriquix la seua perspectiva no només en l'anàlisis de l'adquisició del llenguage i l'expressivitat del cos, sino també tenint en conte les patologies del llenguage, aixina com la pintura, el cine, els usos lliteraris de la llengua i la poesia.

De la mateixa manera que Gilbert Ryle, va rebujar explícitament la concepció cartesiana o mentalista del llenguage, que ho convertiria en la simple expressió de representacions mentals. Les paraules no són, per a Merleau-Ponty, el reflex del pensament: “la paraula no és el “signe” del pensament”.^[7] De fet, no podem disociar paraula i pensament: els dos estan “envolts un en l'atre, el significat es pren en la paraula i la paraula és l'existència externa del signe”.^[7] El llenguage implica en primer lloc una activitat intencional, que passa pel propi cos. “El pensament no és res “intern”, no existix fòra del món ni fòra de les paraules.»^[7]

Esta preocupació pel llenguage va incloure des del principi una consideració de les expressions relatives a l'àmbit artístic, com ho demostra L'estructura del comportament (1942), que conté en particular un passage sobre el Greco^[8] que prefigura les observacions que va desenrollar en 1945 en Li Doute de Cézanne,^[9] seguint consideracions de la Fenomenologia de la Percepció^[10] En este sentit, el treball que va realisar quan va ocupar la Càtedra de Psicologia i Pedagogia Infantil de l'Universitat de la Sorbona no és un interludio en les seues inquietuts filosòfiques i fenomenológicas, sino que representa un moment significatiu en el desenroll del seu pensament.^[11]

Com indiquen els seus resums de cursos en l'Universitat de la Sorbona, durant este periodo va mantindre un diàlec entre la fenomenologia i els diversos treballs realisats en psicologia, a l'hora que reprenia l'estudi de l'adquisició del llenguage en el chiquet, ademés de ser un dels primers filòsofs. explotar àmpliament la contribució del treball llingüístic de Ferdinand de Saussure i treballar sobre la noció d'estructura a través d'una discussió del treball en psicologia, llingüística i antropologia social.^[12]

Obres publicades

En vida

La structure du comportement (L'estructura del comportament), París: Presses Universitaires de France, 1942. Finalisat 3 o 4 anys abans pero no publicat per la Segona Guerra Mundial.
Phénoménologie de la perception (Fenomenologia de la percepció), París: Gallimard, 1945.
Humanisme et terreur, essai sur li problème communiste (Humanisme i terror: ensaig sobre el problema comuniste), París: Gallimard, 1947.
Sens et Senar-Sens (Sentit i sinsentido), París: Nagel, 1948. Colecció d'en ensajos.
Els aventures de la dialectique (Les aventures de la dialèctica), Paris: Gallimard, 1955.
Eloge de la Philosophie et autres essais (Elogi de la filosofia i atres ensajos), Paris: Gallimard, 1960. Colecció d'ensajos.
Signes (Signes), Paris: Gallimard, 1960. Colecció d'ensajos.

Pòstumes

L'Oeil et L'Esprit (L'ull i l'esperit), Paris: Gallimard, 1964.
Li Visible et L'Invisible (Lo visible i lo invisible), Paris:Gallimard, 1964. A partir de manuscrits i notes, obra inconclusa.
Résumés de cours College de France, 1952-1960 (Filosofia i Llenguage, Proteo, Buenos Aires), Paris: Gallimard, 1968.
La Prose du Monde (La prosa del món), Paris: Gallimard, 1969.
Merleau-Ponty: Parcours 1935-1951 (Merleau-Ponty: Recorregut 1935-1951), Verdier, 1997.
Merleau-Ponty: Parcours Deux (Merleau-Ponty: Recorregut dos, 1951-1961, Verdier, 2000.
Causeries 1948 (Conversacions 1948), Paris: Seuil, 2002

Notes de cursos

Merleau-Ponty et la Sorbonne: Résumé de ses cours établi parell els étudiants, Bulletin de Psychologie, vol. 18, no.236, 3-6 (novembre de 1964).
Résumés de Cours: Collège de France 1952-1960, Paris: Gallimard, 1968.

La Nature: Notes Cours du Collège de France, 1956-1957, Seuil, 1995.
Notes de Cours 1959-1961, Paris: Gallimard, 1996.
Merleau-Ponty: Notes de cours sur "L'Origine de la Geometrie de Husserl" suivi de Recherches sur la Phenomenologie de Merleau-Ponty, Presses Universitaires de France, 1998.
Résumés de Cours: La Sorbonne, 1949-1952, Paris: Cynara, 1998.

Vore també

Psicoterapia existencial

Referències

↑ (1961).Le Monde.
↑ Acte de décès (avec dona't et lieu de naissance) à Paris 6 arrondisement , n° 214, vue 22/31.
↑ I. Alloa, La Résistance du sensible. Merleau-Ponty critique de la transparence, «Philosophies en cours», Kimé, Paris, 2008, p. 88. (francés)
↑ D. Huisman, «De Socrate à Foucault, pages célèbres de la philosophie occidentale», Perrin, Paris 1989.
↑ Alain Caillé, sociòlec i economiste, ex assistent de Claude Lefort en la Universitat de Cauen : entrevista en vídeo
↑ Maurice Merleau-Ponty, La structure du comportement, Paris, Presses Universitaires de France, collection «Quadrige», 1990, p. 233-241.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Phénoménologie de la perception, I, cap. 6 (p.209-213 Tel Gallimard, 1945)
↑ Maurice Merleau-Ponty, La structure du comportement, Paris, Presses Universitaires de France, «Bibliothèque de Philosophie contemporaine», 1942, p. 219 i següents. (francés)
↑ Maurice Merleau-Ponty, Li doute de Cézanne, revue Fontaine, volume 8, numéro 47, décembre 1945 ; repris dans Maurice Merleau-Ponty, Sens et senar-sens, Paris, Éditions Gallimard, NRF, collection « Bibliothèque de philosophie », 1996 (1966 pour l'Édition Nagel avec l'ancienne pagination), p. 13-33.
↑ Maurice Merleau-Ponty, Phénoménologie de la perception, Paris, Éditions Gallimard, collection « Tel », 1945, notamment aux p. 229-230 et aux p. 372-374, ainsi qu'aux p. 518-519. (francés)
↑ Galen A. Johnson, Structures and Painting: Indirect Language and the Voices of Silence, en Galen A. Johnson (éd.), The Merleau-Ponty Aesthetics Reader. Philosophy and Painting, Illinois, Northwestern University Press, p. 15-16.
↑ Merleau-Ponty à la Sorbonne. Résumé de cours 1949-1952, Grenoble, Éditions Cynara, 1988, 576 p. Intitulé dones cours: «La Conscience et l'acquisition du langage», «L'Enfant vu parell l'adulte», «Structure et conflits de la conscience enfantine», «Psycho-sociologie de l'enfant», «Els Relations avec autrui chez l'enfant», «Els Sciences de l'homme et la phénoménologie», « Méthode en psychologie de l'enfant », « L'Expérience d'autrui ». (francés)

Enllaços externs

Commons

Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maurice Merleau-Ponty.
Humanisme i terror de Maurice Merleau-Ponty
Círcul Llatinoamericà de Fenomenologia

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Maurice Merleau-Ponty» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[LM1961-1] (1961).Le Monde.

[2] Acte de décès (avec dona't et lieu de naissance) à Paris 6 arrondisement , n° 214, vue 22/31.

[3] I. Alloa, La Résistance du sensible. Merleau-Ponty critique de la transparence, «Philosophies en cours», Kimé, Paris, 2008, p. 88. (francés)

[4] D. Huisman, «De Socrate à Foucault, pages célèbres de la philosophie occidentale», Perrin, Paris 1989.

[5] Alain Caillé, sociòlec i economiste, ex assistent de Claude Lefort en la Universitat de Cauen : entrevista en vídeo

[6] Maurice Merleau-Ponty, La structure du comportement, Paris, Presses Universitaires de France, collection «Quadrige», 1990, p. 233-241.

[Pheno16-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Phénoménologie de la perception, I, cap. 6 (p.209-213 Tel Gallimard, 1945)

[8] Maurice Merleau-Ponty, La structure du comportement, Paris, Presses Universitaires de France, «Bibliothèque de Philosophie contemporaine», 1942, p. 219 i següents. (francés)

[Ponty-9] Maurice Merleau-Ponty, Li doute de Cézanne, revue Fontaine, volume 8, numéro 47, décembre 1945 ; repris dans Maurice Merleau-Ponty, Sens et senar-sens, Paris, Éditions Gallimard, NRF, collection « Bibliothèque de philosophie », 1996 (1966 pour l'Édition Nagel avec l'ancienne pagination), p. 13-33.

[10] Maurice Merleau-Ponty, Phénoménologie de la perception, Paris, Éditions Gallimard, collection « Tel », 1945, notamment aux p. 229-230 et aux p. 372-374, ainsi qu'aux p. 518-519. (francés)

[11] Galen A. Johnson, Structures and Painting: Indirect Language and the Voices of Silence, en Galen A. Johnson (éd.), The Merleau-Ponty Aesthetics Reader. Philosophy and Painting, Illinois, Northwestern University Press, p. 15-16.

[12] Merleau-Ponty à la Sorbonne. Résumé de cours 1949-1952, Grenoble, Éditions Cynara, 1988, 576 p. Intitulé dones cours: «La Conscience et l'acquisition du langage», «L'Enfant vu parell l'adulte», «Structure et conflits de la conscience enfantine», «Psycho-sociologie de l'enfant», «Els Relations avec autrui chez l'enfant», «Els Sciences de l'homme et la phénoménologie», « Méthode en psychologie de l'enfant », « L'Expérience d'autrui ». (francés)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]