Massiç de Vélez
El massiç de Vélez és un conjunt montanyós situat en la zona oriental de la província de Màlaga, en Espanya, concretament en la comarca de La Axarquía. Està delimitat per la vega de Vélez a l'oest i la vega de Nerja a l'est. Al nort llimita en les serres de Tejeda i Almijara i al sur, en el llitoral de la Costa del Sol Oriental. Històricament, la zona és coneguda com a Terres de Benthomiz o Taha de Benthomiz per la fortalea situada en el cerro homònim.
Geografia
[editar | editar còdic]Presenta una intrincada orografia de lomas, cerros de mijana altura, valls i vaguadas, en una altitut que oscila entre els 100 i els 860 m s. n. m. Algunes cotes màximes són Benthomiz (706 m), Veges (703 m), Rábita de Sayalonga (672 m),[1] Rábita de Torrox (698 m) i Cerro del Lagar (760 m). El màxim cim és el cerro Fogarate de 860 m s. n. m.
Posseïx un clima suau per l'influència del mar Mediterrànea i la barrera de les serres que ho llimiten pel nort, que ho resguradan de les inclemències de l'interior de la península.
La majoria dels rius procedixen de manantiales de la serra de Almijara, com el riu Algarrobo, el riu Torrox, el riu Sec i el riu Güi, que desemboquen en la mar, i el riu Rubite, afluent de la marge esquerra del riu Vélez, i el riu Higuerón, afluent del Chíllar.
Els majors assentaments són els de les localitats de Torrox, Algarrobo, Sayalonga, Corumbela, Arenes, Árchez, Daimalos, Sedella, Salares i La Viñuela. En la perifèria del massiç se situen Frigiliana, Cómpeta, Canillas d'Albaida, Canillas de Aceituno, Alcaucín, Benamargosa, Vélez-Màlaga, Algarrobo Costa, Lagos, Mezquitilla i Torrox Costa.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]El massiç de Vélez és una zona eminentment agrícola i de forta activitat humana per lo que la flora i fauna autòctones es troben molt disminuïdes. Per l'escassea d'aigua, els cultius de regadiu es llimiten als fondos de les valls sent predominant els cultius de seca, molt especialment l'olivera, la vinya i l'armeler.[2] L'activitat agrícola i ganadera ha comportat a la pràctica desaparició de la vegetació autòctona, que hauria consistit en encinarés en alguns alcornocales en les zones més humides, dels que es conserven carrasques soltes aixina com jarales i eriales en els camps abandonats i comunitats riparias junt als rius.[3]
La fauna predominant és la que millor s'adapta als cultius leñosos, tals com el camalleó, el jilguero, el verderol, el rata moruno i la rata negra i els seus depredadors el rabosot i la gineta. En les zones de xara es troben el fardacho ocelado i el cernícalo vulgar mentres que en les zones riparias estan presents el sapillo pintojo, el rossinyol, el galápago leproso i la culebra viperina.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Yus Ramos, Rafael. «Mig natural de la Axarquía». Centre de Desenroll Rural de la Axarquía. CEDER-Axarquía. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ Yus Ramos, 2000, p. 31.
- ↑ Yus Ramos, 2000, p. 19.
- ↑ Yus Ramos, 2000, p. 25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo de Vélez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.