Rattus rattus
La rata negra (Rattus rattus), també coneguda com a rata de barco, rata de la teulada, rata comuna, o pericote,[1] és una espècie de rosegador miomorfo de la família Muridae.
Esta espècie és originària d'Àsia tropical, pero va colonisar Europa en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, i des d'allí es va dispersar pel restant del món, adaptant-se a casi tots els hàbitats, encara que predomina en els ambients càlits.
Està inclosa en la llista de les 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món,[2] confeccionada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Característiques
[editar | editar còdic]El seu cos medix de 16 a 22 cm de llongitut, i la coa, sense pèls i coberta de escamas en anell, de 17 a 24 cm. El seu pes és d'entre 150 i 250 g. El morro té forma de punta. El mant és negre o gris. Viuen de dos a tres anys.
Història natural
[editar | editar còdic]Es troba en els assentaments humans i preferix viure baix sostre. A diferència de la rata grisa (Rattus norvegicus) és especialista en trepar. Les femelles tenen cinc o sis ventrades a l'any; el temps de gestació és de vintiun a trenta dies i paren cada volta de cinc a díhuit crío, que en nàixer són cegues i sense pèl.
Ocasiona problemes econòmics i sanitaris. Ademés de consumir o danyar els aliments, la rata ha estat associada a moltes malalties com la pesta bubónica, transmesa per la puça que la parasita. No obstant, investigacions recents han demostrat que les rates no varen ser les principals responsables de la transmissió, sino els propis humans portadors de puces o polls en la bactèria Yersinia pestis.[3] Les rates es troben entre els animals més àmpliament demonizados i estigmatizados a lo llarc de l'història, per prejuïns culturals i fòbies atávicas, a sovint basades en el desconeiximent i la superstició.
Impacte ecològic
[editar | editar còdic]En les Illes Canàries, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[4]
Mascota
[editar | editar còdic]Les rates negres a voltes són mantingudes com mascota.[5] No obstant, la majoria de les rates de companyia són eixemplars domesticats de Rattus norvegicus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2007. Consultat el 16 de febrer de 2007.
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: novembre 2004.
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ . Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2018. Consultat el 25 de setembre de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Rattus r. (com Epimys r.) en "Fauna ibèrica; mamífers". Ángel Cabrera Latorre. 1914. Facsímil electrònic.