Massacre de Talheim

Massacre de Talheim

La massacre de Talheim, va ser una massacre ocorreguda durant el Neolític (cultura de la ceràmica de bandes) cap al 5100 a. C., en el territori de l'actual localitat de Talheim en Heilbronn (Baden-Wurtemberg) en la que 34 persones varen sofrir una mort violenta. L'incident va ser conegut a través dels espectaculars restants òsseus trobats en 1983.

Troballa

El cràneu d'un home d'uns 20 a 30 anys assessinat en la Massacre de Talheim. Museu Nacional De Württemberg, Stuttgart

En març de 1983, el viticultor de Talheim Erhard Schoch, mentres tractava de colocar el seu almáciga alguna cosa més profunda, va trobar en el seu camp ossos humans i ho va notificar a les autoritats. En una chicoteta fossa de tres metros quadrats, es trobaven esquelets colocats de forma caòtica, sense orde ni concert, uns sobre uns atres, comprimits durant 7000 anys fins a uns dotze centímetros. En total es varen trobar els restants de 34 persones que havien fallit de forma violenta; en concret, es varen trobar els esquelets de nou hòmens, sèt dònes i dos adults de sexe desconegut, tots d'entre els 20 als 60 anys d'edat, ademés de 16 chiquets i jóvens d'entre dos i 20 anys. La majoria dels esquelets mostraven traumes craneals oberts. Restants de ceràmiques de bandes indiquen que la massacre va ocórrer a principis del Neolític.

Interpretació

Fractures d'impacte sugerixen que alguns individus varen ser assessinats en cuchilles de sílex, que són típiques de les astrals de la cultura de ceràmica de bandes. També es troben indicis de flechazos, per lo que els fets varen deure ocórrer en bona visibilitat. Els ossos de Talheim varen ser datats per radiocarbono cap al 6107 ± 22 a. C. Datacions dendrocronològiques calibrades en troballes de pous de fusta de Renania varen datar els acontenyiments fa 7100 anys. En conseqüència, es daten els ossos a finals de l'edat de la cultura de ceràmica de bandes.

Degut a que vàries de les fractures craneals es troben en la part atrassera del cràneu, a l'estructura d'edats del grup, aixina com pel seu enterrament no ritual, s'ha assumit que els autors de la massacre varen assaltar a les víctimes de matí o en una emboscada i a continuació havien soterrat els cadàvers. Degut a que la majoria de les lesions està en la part atrassera del cràneu, no va deure haver una reacció important de les víctimes, que moririen uns mentres dormien i atres asaetados mentres fugien.

La massacre de Talheim és senyalada per Jens Lüning , com a prova de les tensions socials cap al final de l'época de la cultura de la ceràmica de bandes.

Per mig del anàlisis d'isòtops del esmalt dental es pot calificar als morts en tres grups, dels que solament un era local. D'ahí es pot deduir que, degut a que la majoria dels ossos del grup local són masculins, es podria haver tractat d'un furte de dònes neolític. Investigadors entorn a Alexander Bentley, de l'Universitat de Durham, i Joachim Wahl, del Landesamt für Denkmalpflege en Constanza, sospiten que "la vida de les dònes [autòctones] presents en la massacre va ser respectada i posteriorment varen ser seqüestrades. La raó de que atres persones es trobaren en el lloc de la carniceria seguix sense estar clar. En qualsevol cas, els agressors no es apiadaron de les dònes pertanyents als atres dos grups: també varen ser assessinades." Un atre indici és la falta de restants de menors de dos anys, que també solien ser seqüestrats i criats en el grup assaltant.