Massa planetària

En astronomia, la massa planetària és una mida de la massa d'un objecte astronòmic similar a un planeta. Dins del sistema solar, els planetes solen medir-se en el sistema astronòmic d'unitats, a on l'unitat de massa és la massa solar (M_o), la massa del Sol. En l'estudi dels planetes extrasolars, l'unitat de mida sol ser la massa de Júpiter (M_J) per als grans planetes jagants gaseosos, i la massa de la Terra (M_Terra) per a planetes terrestres rocosos més menuts.

La massa d'un planeta dins del sistema solar és un paràmetro ajustat en l'elaboració d'efemérides. Hi ha tres variacions de cóm es pot calcular la massa planetària:

• Si el planeta té satèlits naturals, la seua massa es pot calcular usant la llei de gravitació universal de Newton per a derivar una generalisació de la tercera llei de Kepler que inclou la massa del planeta i la seua lluna. Açò va permetre una medició primerenca de la massa de Júpiter, mida en unitats de massa solar.

• La massa d'un planeta es pot deduir del seu efecte sobre les òrbites d'atres planetes. En 1931-1948, les aplicacions defectuoses d'este método varen dur a càlculs incorrectes de la massa de Plutó.
• Es poden utilisar les senyes d'influència recopilats de les òrbitas de les sondes espacials. Els eixemples inclouen les sondes Voyager als planetes exteriors i la nau espacial MESSENGER a Mercurio.
• Ademés, molts atres métodos poden donar aproximacions raonables. Per eixemple, Varuna, un potencial planeta nano, gira molt ràpidament sobre el seu eix, de la mateixa manera que el planeta nano Haumea. Haumea té que tindre una densitat molt alta per a no ser esgarrat per les forces centrífugas. A través d'alguns càlculs, es pot posar un llímit a la densitat de l'objecte. Per lo tant, si es coneix el tamany de l'objecte, es pot determinar un llímit de massa. Consulte els enllaços en els artículs abans mencionats per a obtindre més detalls al respecte.