Marín (llinage)
Marín (o Marin) és un llinage patronímico molt comú en diversos països europeus.[1][2][3] Va passar a Amèrica.[4]
Història
Espanya
Llinage espanyol que els seus linajes estan molt repartits per tota Espanya i l'etimologia de la qual procedix del nom personal llatí Marinus (mariner, home de mar). El llinage deriva del nom personal Marín popularisat en l'Edat Mija per varis sants migevals. Part dels linajes espanyols d'este llinage deriven del municipi del seu nom situat en Galícia.[1]
Sefarad
Varis linajes espanyols d'este llinage són d'orige judeo-sefardita.[5]
En caràcter general, els judeus, que varen aplegar a la península ibèrica abans que els romans, varen formar els seus llinages de la mateixa forma que el restant dels ciutadans de l'antiga Hispania. Lo que si conservaven eren noms hebreus que els convers, que varen abraçar el cristianisme per a no ser expulsats, varen haver de canviar per noms cristians en ser batejats.[6]
França
Llinage patronímico francés molt repartit per tota França, i molt comuna sobretot en Illa de França (en París sobretot), Var i Savoya i en el mateix significat etimològic que el llinage espanyol.[7][2]
Itàlia
Llinage patronímico italià referit a l'ofici de mariner, l'orige del qual es deriva de grans comerciants de Jesolo, una localitat de Venècia, els qui posseïen molts barcos mercants. Varen ser inclosos en la noblea veneciano en 1279 en finalisar el Gran Interregne. Mateix significat etimològic que els llinages espanyols i francesos.[3]
Brasil
El llinage Mar´n, d'orige llatí, està molt present en la seua versió portuguesa (Marinho), mentres que les formes originals d'atres idiomes (Marin i Marí) existixen en molta menor freqüència, servint com a indicadors de diferents fluix migratoris en el país. El llinage Marinho és la forma dominant en Brasil i, en molt, la més popular. Marinho: ocupa el lloc 130, en aproximadament 298.204 persones. És el llinage que representa l'adaptació de la raïl llatina al portugués. La seua alta freqüència sugerix que esta va ser la forma que es va establir en el país, ya siga per mig de la colonisació portuguesa inicial o per mig de la naturalisació i adaptació dels immigrants que varen aplegar a Brasil i varen registrar el llinage en portugués. Les formes més directament associades en l'immigració italiana, espanyola o francesa són significativament menys freqüents. Marin: ocupa el lloc 788, en 20.971 persones, i Marí: ocupa el lloc 952, en 15.927 persones. La diferència entre les formes més freqüents (Marinho) i les menys freqüents (Marin/Marí) és de més de 18 voltes en el número de casos. Açò reflectix l'impacte de la colonisació portuguesa front a les onades d'immigració europea (especialment italiana i espanyola).[8]
La variant Marins és la segona més comuna, pero en una freqüència molt menor que Marinho. Ocupa el lloc 453, en 48.347 persones. En conjunt, les quatre variants sumen aproximadament 383.449 brasilers en el llinage derivat de Marinus, lo que confirma que esta raïl és un dels centenars de llinages més comuns del país.[8]
Escuts
Cada escut representa a una branca familiar del llinage les senyes del qual d'orige solen constar en la descripció del mateix, per lo que solament els hereus d'eixa branca familiar poden gojar de dit blasón.[9]
Espanya
Itàlia
Composts
Espanya
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Faure Sabater, Ribes Lafoz i García Sancho, 2001, p. 497.
- ↑ 2,0 2,1 de Bergh et al., Lambert, «Marin», p. 258-259.
- ↑ 3,0 3,1 «heraldrysinstitute. com/lang/es/cognomi/Marin/idc/2330/ Marin». Heraldryinstitute. com. Consultat el 18 de maig de 2024.
- ↑ Bo Tello, 2003, pp. 130-131.
- ↑ «enlacejudio. com/wp-content/uploads/2014/03/lista_de_apellidos_sefaradim_i. pdf. Llista de llinages sefaradíes». enlacejudio. com pàg. 85 (18 de decembre de 2012). Consultat el 17 de maig de 2024.
- ↑ Faure Sabater, Ribes Lafoz i García Sancho, 2001, pp. XXXVI-XXXXVIII.
- ↑ Beaucarnot, 2003, p. 200.
- ↑ 8,0 8,1 «globo. com/am/amazonas/noticia/2025/11/04/veja-quais-sao-os-nomes-e-sobrenomes-mais-populares-no-amazonas-segundo-o-ibge. ghtml Vexa quais são vos nomes i sobrenomes mais populars no Amazones, segon IBGE» (en pt). GE. Consultat el 13 de Novembre de 2025.
- ↑ Lozano, José. «archive. org/web/20200329185119/https://heraldica. heraldicahispana. es/index. php/cual-es-el-escudo-de-mi-familia ¿Quin és l'escut de la meua família?». Archivat des de l'heraldicahispana. es/index. php/cual-es-el-escudo-de-mi-familia original, el 29 de març de 2020. Consultat el 18 de maig de 2024.
Bibliografia
- Alonso de Cadenes López, Ampelio; de Cadenes i Vicent, Vicente; Ruiz Carrasco, Liliana (1990). Blasonario de la Consanguinitat Ibèrica, Arias Montano S. A.. ISBN 8487204252.
- Beaucarnot, Jean-Louis (1988). org/details/lesnomsdefamille0000beau_j4x8 Els noms de famille et leurs secrets (en francés), Éditions Robert Laffont S. A.. ISBN 2221056051.
- de Bergh, Anne; Belser, Christophe; Blanchard, Damien; Brégeau, Clotilde (2001). Els noms de famille en Rhône-Alps. Histoire et anecdotes (en francés), Archives & Culture. ISBN 2911665376.
- de Cadenes i Vicent, Vicente (1999). Heràldica patronímica espanyola i les seues patronímicos composts, Hidalguía. ISBN 8400042794.
- Faure Sabater, Roberto; Ribes Lafoz, María Asunción; García Sancho, Antonio (2001). Diccionari de llinages espanyols, Editorial Espasa Calpe S. A.. ISBN 8423922898.
- Solís, José Antonio (2003). Tots els escuts dels llinages espanyols, L'Arca de Paper editors S. L.. ISBN 8497651219.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marín (apellido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.