Mapa de calor
Un mapa de calor (heat map, en español) és una tècnica de visualisació de senyes que medix la magnitut d'un fenomen en colors en dos dimensions. La variació del color pot ser per to o intensitat, fent obvia la llectura del fenomen sobre l'espai que es tracta. Existixen dos categories fonamentals de mapes de calor: el mapa de calor d'anàlisis de grups i el mapa de calor espacial. En un mapa de calor de conglomerats, les magnituts es disponen en una matriu de tamany de cela fix, les files de la qual i columnes són fenomens i categories discrets, ademés la classificació de files i columnes és intencional i alguna cosa arbitrària, en l'objectiu de sugerir els conglomerats o representar-los com a descobriments a través de l'anàlisis estadístic. El tamany de la cela és arbitrari pero lo suficientment gran per a ser clarament visible. Pel contrari, la posició d'una magnitut en un mapa de calor espacial està forçada per l'ubicació de la magnitut en eixe espai, i no existix la noció de celes; es considera que el fenomen varia contínuament.
El terme «mapa de calor» és relativament nou, pero la pràctica de sombrear matrius ha existit des de fa sigles.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els mapes de calor es varen originar en 2D, mostrant els valors en una matriu de senyes. Els valors més grans es representaven en menuts quadrats (píxels) grisos o negres i els valors més menuts en atres quadrats més clars. Loua (1873) va utilisar un sombreado matricial per a visualisar estadístiques socials en els districtes de París.[1] Sneath (1957) va mostrar els resultats d'un anàlisis de grup permutant les files i les columnes d'una matriu per a colocar els valors similars junt a uns atres segons el grup. Jacques Bertin va usar una representació similar per a mostrar unes senyes conformades en l'escala de Guttman. L'idea d'unir arbres de grup a les files i columnes de la matriu de senyes es va originar en Robert Ling en 1973. Ling va amprar caràcters d'impressora per a representar ombres de distints tons de gris, en l'esgambi d'un caràcter per píxel. Leland Wilkinson va desenrollar el primer programa d'ordenador en 1994 (SYSTAT) per a produir mapes de calor en gràfics de color de resolució alta.
El dissenyador de software Cormac Kinney va registrar el terme «mapa de calor» en 1991 per a representar una mostra d'informació del mercat financer en 2D.[2]
Tipos
[editar | editar còdic]Existixen dos tipos principals de mapes de calor: espacials i cuadrícula.
Un mapa de calor espacial mostra la magnitut d'un fenomen espacial com a color, generalment proyectat sobre un mapa. En l'image etiquetada com "Eixemple de mapa de calor espacial", es mostra la temperatura per ranc de color en el món. El color varia de blau (fret) a roig (calent).
Un mapa de calor en retícula mostra la magnitut com a color en una matriu bidimensional, a on cada dimensió representa una categoria d'alguna variable i el color representa la magnitut d'alguna mida en les variables combinades de cada una de les dos categories. Per eixemple, una dimensió pot representar l'any i l'atra dimensió el més, i el valor mig podria ser la temperatura. Este mapa de calor mostraria com va canviar la temperatura a lo llarc dels anys en cada més. Els mapes de calor de retícula es classifiquen ademés en dos tipos diferents de matrius: conglomerats i correlogramas.
- Mapa de calor de conglomerats: L'eixemple de la temperatura mensual per any és un mapa de calor de conglomerats.
- Correlogramas: Un correlograma és un mapa de calor de conglomerats que té les mateixes variables per a cada eix, de tal forma que mostra com els variables en el conjunt de variables interactuen entre sí. El correlograma per lo general es representa solament la part inferior triangular en lloc d'un quadrat ya que és simètric. És dir, la combinació de les variables A-B és la mateixa que la combinació de B-A, i per lo tant no necessita expressar-se dos voltes.
Eixemples de mapes de calor:
- Mapes de calor de biologia, molt utilisats en biologia molecular per a representar el nivell d'expressió de molts gens a través d'un número de mostres comparables (per eixemple, cèlules en estats diferents, mostres de pacients diferents) despuix d'obtindre chips de ADN.
- El mapa d'arbre és una partició de senyes jeràrquica en 2D visualment similar a un mapa de calor.
- En mosaic es representa un mapa de calor en cuadritos per a mostrar una taula de senyes de dos maneres. Com en els mapes d'arbre, les celes rectangulars estan organisades jerárquicamente, per lo que les celes són rectànguls en lloc de quadrats.
- Una visualisació de funció de la densitat és un mapa de calor per a representar la densitat de punts en un mapa. Açò permet vore els punts de major densitat. Perrot (2015) va propondre una manera d'utilisar la funció de densitat per a visualisar miles y miles de millons de punts que utilisen infraestructura de macrodatos.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 The American Statistician.63(2)
- 179–184.doi:10.1198/tas.2009.0033.
- ↑ «United States Patent and Trademark Office, registration #75263259».
- ↑ (2015) «Large interactive visualization of density functions on big data infrastructure», 2015 IEEE 5th Symposium on Large Data Analysis and Visualization (LDAV) (en anglés), pp. 99–106. doi:10.1109/LDAV.2015.7348077. ISBN 978-1-4673-8517-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapa de calor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.