Anar al contingut

Estovalles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Mantel»)
Mantel de taula blanc, sobre el que és coloquen utensilis i menjar.
Mantel tradicional rumà fet en Maramureş
Erro al crear miniatura:
Coberta per a taula quadrada, Dinastia Qing, 1736–1795, China. Vellut de seda.
Detall de mantel de crochet

El estovalles[1] és una coberta de lli, cotó, plàstic o una atra matèria, que es coloca en la taula per a realisar un montage de taula o per a colocar aliments. És per tant, el vestit principal de la taula. És innumerable la cantitat de dissenys i característiques possibles ya siga per a menjars familiars o inclús per a aquelles en majors exigències protocolàries. Les primeres solen ser més informals, es rigen principalment per la practicidad i funcionalitat, no obstant, les segones seguixen les directrius de l'estètica, correcció i estil sense perdre de vista l'aspecte funcional que tota taula deu tindre.


Formes i tamanys

Les formes més comunes per a manteles són círcul, quadrat, quadrara, óval i rectàngul. Els manteles usualment tenen una "caiguda", que és la secció de mantel que cau baix de la taula. Usualment és de 15 a 40 cm en cada costat de la taula, sent més curta per a ocasions casuals, i més llarga per a ocasions formals. Algunes voltes, la caiguda aplega fins al pis.


Materials

Hui en dia, els manteles són fets típicament de cotó, o de mescla cotó-poly, o d'un material cobert en PVC per la seua fàcil neteja. No obstant, poden ser de casi qualsevol material, sent alguns inclús de delicada seda teixida.

La facilitat de netejar és una consideració important per als manteles de taula, ya que s'embruten fàcilment. És comú que, damunt del mantel, es proveïxca un mantel individual que emmarca el lloc del comensal, i evita embrutar el mantel de la taula.


Casos especials

En Perugia, les manteles i torcaboques s'han fabricat des d'époques medievals. Usualment són blancs en bandes i patrons de color blau.[2]

En els interiors de l'época victoriana, s'utilisaven manteles densos, pesats, en colors profunts, que usualment aplegaven al sol.[3]


La mantelería com a art

És freqüent utilisar un baix-mantel o muletón en finalitat tan importants com evitar l'esmonyida del propi mantel superior, evitar aixina mateix sorolls desagradables durant el servici i el menjar, protegir la taula de colps, impedir que el derrame de líquits puga ocasionar desperfectes en l'acabament del moble, aixina com protegir la taula de plats i demés utensilis calents, evitar humitats pel derrame de líquits i protegir la taula de colps.

Segons els tractats de restauració i protocol un mantel deu ser lo suficientment gran com per a cobrir al complet la taula pero sense aplegar a establir contacte en el sol. Per lo general este element no deu sobrepassar el terç de la distància que hi haja des de la taula fins al sol.

El mantel pot conjuntarse en els diferents materials que componen la taula, aixina siga en la vaixella, coberts, elements florals i per supost en les torcaboques. El color més utilisat sol ser el blanc, mentres que el negre un dels menys utilisats, les distintes tonalitats dels colores pastiç o inclús la gama del marfil. També és relativament freqüent l'ús de manteles en certa càrrega temàtica en determinades celebracions com Nadal, festes de natalicis, etc. Per la seua banda les torcaboques deuen estar a joc en el mantel, o en el seu defecte anar conjuntadas en ell. El lloc de la colocació d'esta és variable segons la font consultada, encara que si és cert que sembla existir certa avenencia sobre que no deu ser disposta sobre el plat o en l'interior de la copa o got.

Aparte de la seua producció en núcleus industrials existix una destacada representació de la mantelería des del punt de vista artesanal en determinats enclavaments mundials, incloent tècniques de brodat, troquelar i diferents pràctiques de costura.


En l'art

Mantel de taula blanc, sobre el que és coloquen utensilis i menjar.
Erro al crear miniatura:
Mantel roig en el quadro Naturalea morta en baül de ébano d'Antonio de Pereda, 1652
Mantel blanc en comensals departiendo en la pintura Förnämsta Hof-Frökens bord de Fritz von Dardel, Suècia, 1864

És usual que manteles siguen ilustrats en numeroses expressions artístiques, especialment en la pintura. Tal volta un dels manteles més famosos de l'història és el mantel rectangular que cobria la llarga taula en L'Últim Sopar, de Leonardo da Vinci. Aixina mateix, és possible trobar-los en quadros de naturalea morta o atres ilustracions de la vida quotidiana.


Vore també



Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Towel V&A Search the Collections». collections.vam.ac.uk. Consultat el 2016-10-02.
  3. ↑ Bott and Clephane, Our Mothers, Gollancz 1932, p60

Enllaços externs