Mans de la Victòria

Les Mans de la Victòria o Espases de Qādisiyya són dos parells de mans que formen dos arcs de triumfo en cada extrem de la carretera que du al parc Zawra, en el centre de Bagdad, Iraq. Cada arc està format per dos extremitats que ixen del sol, una front a l'atra, per a creuar les espases que subjecten en el cel, a uns 40 metros d'altura. Es tracta d'un dels principals símbols d'Iraq que es varen construir per a commemorar la victòria en la guerra Iran-Iraq, encara que dita lluita es va considerar terminada en punt mort. El monument va ser obert al públic el 8 d'agost de 1989 i és un dels principals llocs d'interés turístic.^{cita requerida}

Història

Tancs nortamericans patrullant en 2003, despuix de l'invasió d'Iraq, baix d'un dels dos arcs.

En 1986, dos anys abans del final de la guerra Iran-Iraq, el govern iraquí va escomençar a desenrollar un festival en desfilades en el parc Zawra, prop del gran complex presidencial ubicat en el centre de Bagdad. La zona va ser coneguda com la Plaça de les Grans Celebracions i estava composta per una zona a on es realisava una gran desfilada terrestre, un ampli pabelló i els dos arcs, el nom oficial dels quals va ser Espases de Qādisiyya, en alusió a la batalla del-Qadisiyya.

L'escultor iraquí Adil Kamil, va anar l'encarregat de realisar l'obra basant-se en uns esbossos de Sadam Huseín. El disseny, que consta d'un parell d'enormes mans que ixen de la terra, subjecten una espasa cada una de 43 metros de llarc. El punt més alt es troba a 40 metros del sol. Kamil va crear les mans de l'escultura capturant fotografies i mòles de les mans i gobanelles de Hussein. Quan Kamil va morir en 1987 en el monument incomplet, l'obra va ser assumida per l'artiste Mohammed Ghani. Ghani va prendre una impressió d'un dels polzes de Saddam, i la chafada digital resultant es va afegir al mòle d'un dels polzes dels arcs.

Els arcs varen ser realisats per un consorci internacional dirigit per la fundició alemana H+H Metalform. Les fulles de les espases d'acer inoxidable pesen 24 tonellades cada una. La major part del material, estava compost de fusils i chapes de tancs dels soldats iraquí morts en la guerra Iran-Iraq. Les mans i els braços del monument es varen realisar en bronze, foses en el Regne Unit per Morris Singer Founders. Cada braç ix d'una base de formigó a on fins que varen ser tornats reposaven armes i caixcos de 2.500 soldats iranís morts en la guerra. El dia en que el monument va ser oficialment inaugurat, en 1990, Sadam Huseín va cavalcar baix l'arc sobre un cavall blanc.

El lloc va ser també la llar del Museu de Regals per al President i un centre d'arts escèniques. El museu estava situat en la planta baixa del gran pabelló, a on Saddam passava revisió a la Guàrdia Republicana, mentres disparaven en armes a l'aire. El museu albergava artículs donados pels iraquí durant el seu govern. Els temes incloïen adorns de plàstic barat i els dibuixos donados pels chiquets iraquí.

La Plaça de les Grans Celebracions també conté una gran piscina reflectante. El herba que rodeja la zona acollia als iraquí durant les desfilades militars.

El monument no va ser destruït durant la guerra del Golf de 1991. A partir de l'any 2005, els arcs permaneixen en peu dins de la cridada Zona Verda de Bagdad.

Controvèrsia

En febrer de 2007, es va informar de que el nou governe iraquí estava organisant el Comité per a l'Eliminació de Símbols de l'era de Saddam i que les Mans de la Victòria estaven escomençant a ser desmantellades. El derrocament dels arcs va escomençar el dimarts 20 de febrer de 2007. En eixe moment, ya s'havien tallat alguns péntols del monument de bronze i numerosos transeünts iraquí i tropes de la coalició varen ser vists prenent caixcos iranís, aixina com trossos desmantellats del monument. La decisió de retirar els arcs, decretada pel primer ministre Nuri al Maliki, va ser impugnada per l'embaixador dels Estats Units Zalmay Khalilzad, que va bloquejar el derrocament el 21 de febrer.

Si ben no va existir una declaració oficial per part de qualsevol oficina del primer ministre o de l'embaixada dels Estats Units, es va especular que el derrocament es va detindre per les preocupacions de que el desmantellament del monument podria seguir profundisant la brecha entre l'Iraq de majoria chiíta i la seua minoria suní. Aixina mateix, les imàgens de les tropes de la coalició duent-se trossos desmantellats del monument podria tindre efectes negatius sobre la missió en Iraq. A partir del 24 de febrer el derrocament va ser pospost.

Vore també

• Trofeu de guerra
• Parc de Trofeus Militars (Bakú)