Anar al contingut

Mangifera indica 'Ataulfo'

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mango ATAULFO TOMMY ATKINS Asit.jpg
mànec Ataulfo (Mangifera indica 'Ataulfo')


El mànec Ataulfo és una varietat del mànec originària del Soconusco, una regió costera en el estat mexicà de Chiapas.[1] El seu nom prové del Mestre Ataúlfo Morales Gordillo, propietari de la finca a on varen créixer els primers arbres d'esta varietat de mànec.[2]

El mànec ataúlfo és la varietat mexicana de mànec en major acceptació en els mercats internacionals. Des del 27 d'agost de 2003, és una de les 16 denominacions d'orige de Mèxic.[3]

Terminologia

[editar | editar còdic]

El seu nom científic és Mangifera caesia Jack ex Wall d'acort a la Norma Oficial Mexicana NOM-188-SCFI-2012.[4]

A sovint, en Estats Units es ven baix atres noms comercials aparte de «Ataulfo»: young, baby, yellow, honey, Champagne, Adaulfo o Adolfo[5] (no confondre en la varietat Alfonso).

Descripció

[editar | editar còdic]

La seua polpa és dolça, poc fibrosa, molt sucosa, baixa en acidea i d'aroma intens; pot conservar el seu sabor inclús despuix de la seua madurea quan el os s'ha tornat gelatinoso. El seu clafoll és correosa. El frut és menut, pesa al voltant de 350 g; resistent al maneig postcosecha; es compon el 69% del seu pes de polpa, el 19% de clafoll i el 8,5% de l'os. El frut es desenrolla en climes càlit humit i càlit subhúmedo, en pluges en estiu, pero monsònic; no deu sofrir oscilacions isotermales majors de 5 °C. La temperatura adequada per a este tipo de mànec és 28 °C i precipitacions pluvials entre 1090 a 3000 mm anuals, d'abril a octubre.

Pots menjar-la com a fruta, en sucs, ensalades i atres preparacions. És una fruta que es deixa combinar molt be en atres sabors.

El mànec Ataulfo té el seu orige, de la mateixa manera que la varietat Manila, en els mànecs filipins, duts des de Filipines a Mèxic en 1779 gràcies al Galeón de Manila entre Manila i Acapulco. Es desconeix en precisió l'orige del mànec Ataulfo, ya que no es té constància d'els qui varen anar els seus progenitors, s'ha mencionat que possiblement provinga d'una mutació o be siga una hibridació natural.


En Tapachula 1948, el joyer chiapaneco Don Ataúlfo Morales Gordillo va comprar un predio a Manuel Rodríguez. A diferència de lo que es creu, Don Ataulfo no va cultivar els mànecs, sino que ya estaven allí.[2] Es va estimar que varen nàixer en 1943, és dir, ya tenien uns cinc anys d'edat. Estos arbres produïen uns mànecs tan bons, que per a 1950, eren famosos entre els veïns del lloc.[6] Tant és aixina que la notícia va aplegar a l'ingenier agrònom Héctor Cano Flores, director de l'antic Institut Mexicà del Café (IMC). Cano va demanar permís al Sr. Morales per a crear nous esgalls, conseguint un clon de mànec al que va identificar com a «IMC-M2» i ho va propagar per l'àrea.[7] Ell mateixa va batejar al mànec com Ataulfo en honor al propietari d'esta terra. El material vegetatiu va ser transferit de l'IMC a la Comissió Nacional de Fruticultura i d'ahí es va ser escampant este mànec per la zona.

El mànec Ataulfo és, de la mateixa manera que totes les varietats d'orige filipí, de tipo poliembrionario. Açò ho diferencia de les varietats d'orige indi, que són monoembrionarias.[8]

La zona del Soconusco té el clima adequat per al cultiu. Es cultiven al voltant de 15.000 ha en els municipis chiapanecos de: Suchiate, Frontera Hidalgo, Metapa, Tuxtla Chic, Tapachula, Mazatán, Huehuetán, Tuzantán, Huixtla, Vila Comaltitlán, Escuintla, Acacoyagua i Acapetahua, i es produïxen 176.000 t anuals. Per la seua bona acceptació en els mercats nacional i internacionals, també es planta fòra de Chiapas: en Nayarit, Oaxaca, Guerrero, Sinaloa, Michoacán, Veracruz, Jalisco, Colima, Tabasco i Campeche, aixina com en atres països d'Amèrica Llatina, i inclús en Espanya.[2]

Denominació d'orige

[editar | editar còdic]

El 27 d'agost de 2003, el govern mexicà otorga la denominació d'orige Mànec Ataulfo del Soconusco Chiapas i establix com a regió geogràfica la denominada Regió del Mànec Ataulfo compresa pels municipis de Suchiate, Frontera Hidalgo, Metapa, Tuxtla Chic, Tapachula, Mazatán, Huehuetán, Tuzantán, Huixtla, Vila Comaltitlán, Escuintla, Acacoyagua i Acapetahua, en l'estat de Chiapas.[9]

A nivell internacional, el govern mexicà va registrar la denominació d'orige davant la Organisació Mundial de la Propietat Intelectual, conforme al Sistema de Lisboa, també en 2003, per als mateixos municipis.[10]

Comparativa

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Susser, Allen (2001). [1] (en en), Tingues Speed Press, p. 6. ISBN 978-1-58008-204-4.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mànec Ataulfo: Orgull chiapaneco».Biodiversitas.96
    1-5.Consultat el 2021-06-26.
  3. Julieta Cruz. «Denominació d'Orige Mèxic: Mànec Ataúlfo». Assaborir-te. Consultat el 2 d'abril de 2020.
  4. «NORMA Oficial Mexicana NOM-188-SCFI-2012, Mànec Ataulfo del Soconusco, Chiapas (Mangifera caesia Jack ex Wall)-Especificacions i métodos de prova.». Diari Oficial de la Federació. Consultat el 2022-09-08.
  5. How to prep and enjoy a mànec, the sunniest fruit in the grocery store (in (en)).
  6. «seu-orige Ataulfo Morales, l'home que va fer possible una nova varietat de mànec». SDP Notícies. Consultat el 2021-06-26.
  7. «Dels cafetales del Soconusco a l'història del mànec Ataúlfo: de 1820 a 2012».Colecció Soconusco.Tapachula:lliure III
  8. 'Ataulfo' Mànec Flowers Contain a Diversity of Thrips (Thysanoptera)” (20 de juliol 2012). Florida Entomologist 95 (1): 171–178. doi:10.1653/024.095.0126.
  9. Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Declaració general de protecció de la denominació d'orige Mànec Ataulfo del Soconusco Chiapas.». Consultat el 13 de juliol de 2023.
  10. Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 850) Mànec Ataulfo del Soconusco Chiapas». Consultat el 2023-07-14.

Llectura complementària

[editar | editar còdic]