Maneta (mecànica)
En rellongeria, una maneta és cada una de les agulles o saetillas, construïdes en forma de barra llarga i puntaguda de metal o un atre material que, en girar al voltant del centre de l'esfera dels rellongeés, marquen les horas, minuts, o segons, o qualsevol atra indicació per a la que s'haja dissenyat el rellonge, per eixemple: en un taquímetro hi ha una maneta que indica la velocitat d'un vehícul entre dos marques.
Descripció
[editar | editar còdic]
L'hora es llig observant la colocació de diverses "manetes ", que ixen del centre de l'esfera:
- Una maneta de les "hores" curta i grossa;
- Una maneta dels "minuts" llarga i més fina;
- En alguns models, una maneta de "segons" molt prima.
Les tres manetes giren contínuament al voltant del dial en sentit de dextrógiro que també es coneix com sentit horari, en la direcció dels números creixents.
- La maneta dels segons, es mou en relativa rapidea, tardant un minut complet (xixanta segons) en realisar una rotació completa de 12 a 12. Per cada rotació de la maneta dels segons, la maneta dels minuts es mourà d'una marca de minut a la següent.
- La maneta dels minuts gira més llentament entorn al dial. Tarda una hora (xixanta minuts) en realisar una rotació completa de 12 a 12. Per a cada gir de la maneta dels minuts, la maneta de les hores es mourà d'una marca d'hora a la següent.
- La maneta de les hores és la que es mou més llentament de totes, tardant dotze hores (mig dia) en realisar una rotació completa. Escomença a partir a les "12" a mijanit, fa una rotació fins que torna a apuntar a les "12" al migdia, i successivament fa una atra rotació fins que torna a apuntar a les "12" a la mijanit següent. La maneta de segons es mou relativament ràpit, tardant un minut complet (xixanta segons) en fer una rotació completa de 12 a 12. Per a cada rotació de la maneta de segons , la maneta de minuts es mourà d'una marca de minut a la següent.
Història
[editar | editar còdic]
Els rellonges de torre antics solien tindre una única maneta. Per eixemple, el rellonge de la torre sur de la catedral de León, Espanya.
.jpg){kind=link}
Els primers rellonges mecànics, construïts en l'Europa de el XIII, eren rellonges de carillón : el seu objectiu era fer sonar les campanes en les hores canòniques, cridar a la comunitat local a l'oració. Estos eren rellonges de torre instalats en campanars en llocs públics, per a garantisar que les campanes foren audibles en un àrea àmplia. Poc en acabant de que estos primers rellonges mecànics es posaren en el seu lloc, els relojeros es varen donar conte de que les seues rodes es podien utilisar per a accionar un indicador en un dial en l'exterior de la torre, a on es podia vore àmpliament, per a que la població local poguera vore l'hora.[1]
Cap a finals de el XIV, una maneta fixa (un tros de fusta tallat en forma de maneta) indicava l'hora senyalant els números en una esfera rotativa. Passada esta época, es va adoptar la convenció actual d'una maneta giratòria en un esfera fixa, a pesar de que en el rellonge del Kremlin es va mantindre l'esfera rotativa fins a el XVII.[2] La "maneta dels minuts o minutera" (cridada aixina perque indicava les divisions menudes o "minutes" de l'hora)[3] va escomençar a utilisar-se habitualment cap a 1690, en acabant de que l'invenció del péndola i l'escape de áncora aumentaren la precisió del temps d'una forma suficient per a justificar-les.[4] En alguns rellonges de precisió, es va afegir una tercera maneta que es va batejar com "maneta dels segons o segundera/o", que gira una volta per minut, en una sub-esfera separada (es va cridar aixina perque media les "segones divisions" de l'hora).[4] La convenció de les manetes que es mouen en el sentit de les manetes del rellonge es va prendre a imitació del rellonge de sol, ya que en l'hemisferi nort, a on es va originar l'esfera del rellonge, l'ombra del gnòmon en un rellonge de sol horisontal es mou, durant el dia, en el "sentit de les manetes del rellonge" .[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Stevenson, Angus (2011). Concise Oxford English Dictionary: Luxury Edition, Oxford University, p. 269–270. ISBN 9780199601110.
- ↑ Забелин, Иван Егорович. Домашний быт русских царей в XVI и XVII столетиâх (en ru), Izdat. Transitkniga [o.a.]. ISBN 5-9578-2773-8.
- ↑ Burgos, Fernando (2021-04-20). «Rellonges: Cóm es diu cada una de les manetes del rellonge» (en és).
- ↑ 4,0 4,1 Milham, Willis I. (1945). Clave and Timekeepers, Nova York: MacMillan, p. 195. ISBN 0-7808-0008-7.
- ↑ Donn Haven Lathrop, 2008 (originally British Horological Institute) (ed.): «Why is clockwise Clockwise?». Workshop Hints. Consultat el 2008-06-27.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manecilla (mecánica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.