Esfera de rellonge
.jpg)
Una esfera de rellonge és la part d'un rellonge analògic que mostra el hora per mig de l'us d'una esfera plana en marques de referència i busques giratòries que giren sobre eixos concèntrics en el centre, cridats maneta. En la seua forma més bàsica i reconeguda a nivell mundial, la circumferència de la carátula està numerada de l'1 al 12, indicant les hores en un cicle de 12 hores, i una maneta de hora, la més curta, realisa dos revolucions en un dia. Una maneta de minuts, més llarga, fa una revolució cada hora. L'esfera també pot incloure una maneta de segons, que fa una revolució per minut. El terme no s'utilisa per a la visualisació del hora en rellonges digitals .[1]
Hui en dia és tan familiar que els números a sovint s'ometen i se substituïxen per graduacions (marques) sense etiquetar, especialment en el cas dels rellonges. De tant en tant, es prescindix de marques de qualsevol tipo i el hora es llig pels ànguls de les maneta.
La majoria de dials indiquen dotze hores, pero els hi ha de sis hores, de vintiquatre hores i antigament de 17 hores.
Manetes del rellonge
La majoria dels rellonges moderns tenen els números de l'1 al 12 impresos a intervals igualment espayats entorn a la perifèria de l'esfera en el 12 en la part superior, que indica el hora, i en molts models, xixanta punts o llínees uniformement espayats en un anell al voltant de l'exterior de l'esfera. marca, que indica minuts i segons. El hora es llig observant la colocació de vàries "manetes ", que ixen del centre de l'esfera:
- Una maneta de les "hores" curta i grossa;
- Una maneta dels "minuts" llarga i més fina;
- En alguns models, una maneta de "segons" molt prima.
Les tres manetes giren contínuament al voltant del dial en sentit de dextrógiro que també es coneix com sentit horari, en la direcció dels números creixents.
- La maneta dels segons, es mou en relativa rapidea, tardant un minut complet (xixanta segons) en realisar una rotació completa de 12 a 12. Per cada rotació de la maneta dels segons, la maneta dels minuts es mourà d'una marca de minut a la següent.
- La maneta dels minuts gira més llentament entorn al dial. Tarda una hora (xixanta minuts) en realisar una rotació completa de 12 a 12. Per a cada gir de la maneta dels minuts, la maneta de les hores es mourà d'una marca de hora a la següent.
- La maneta de les hores és la que es mou més llentament de totes, tardant dotze hores (mig dia) en realisar una rotació completa. Escomença a partir a les "12" a mijanit, fa una rotació fins que torna a apuntar a les "12" al migdia, i successivament fa una atra rotació fins que torna a apuntar a les "12" a la mijanit següent. La maneta de segons es mou relativament ràpit, tardant un minut complet (xixanta segons) en fer una rotació completa de 12 a 12. Per a cada rotació de la maneta de segons , la maneta de minuts es mourà d'una marca de minut a la següent.
Esfera rotativa
.jpg)
Els primers rellonges mecànics, construïts en l'Europa del XIII, eren rellonges de carillón : el seu objectiu era fer sonar les campanes en les hores canòniques, cridar a la comunitat local a l'oració. Estos eren rellonges de torre instalats en campanars en llocs públics, per a garantisar que les campanes foren audibles en un àrea àmplia. Poc en acabant de que estos primers rellonges mecànics es posaren en el seu lloc, els relojeros es varen donar conte de que les seues rodes es podien utilisar per a accionar un indicador en un dial en l'exterior de la torre, a on es podia vore àmpliament, per a que la població local poguera vore el hora.[2]
Cap a finals del XIV, una maneta fixa (un tros de fusta tallat en forma de maneta) indicava el hora senyalant els números en una esfera rotativa. Passada esta época, es va adoptar la convenció actual d'una maneta giratòria en un esfera fixa, a pesar de que en el rellonge del Kremlin es va mantindre l'esfera rotativa fins al XVII.[3] La "maneta dels minuts o minutera" (cridada aixina perque indicava les divisions chicotetes o "minutes" del hora)[4] va escomençar a utilisar-se habitualment cap a 1690, en acabant de que l'invenció del péndola i l'escape de áncora aumentaren la precisió del temps d'una forma suficient per a justificar-les.[5] En alguns rellonges de precisió, es va afegir una tercera maneta que es va batejar com "maneta dels segons o segundera/o", que gira una volta per minut, en una sub-esfera separada (es va cridar aixina perque media les "segones divisions" del hora).[5] La convenció de les manetes que es mouen en el sentit de les manetes del rellonge es va prendre a imitació del rellonge de sol, ya que en el hemisferi nort, a on es va originar l'esfera del rellonge, l'ombra del gnòmon en un rellonge de sol horisontal es mou, durant el dia, en el "sentit de les manetes del rellonge" .[6]
Referències
- ↑ Huguenin, Charres (1974). Échappements et Moteurs pas à pas, Fédération dones écoles techniques (FET) edició (en fr), Neuchâtel, p. 249.
- ↑ Stevenson, Angus (2011). Concise Oxford English Dictionary: Luxury Edition, Oxford University, p. 269–270. ISBN 9780199601110.
- ↑ Забелин, Иван Егорович. Домашний быт русских царей в XVI и XVII столетиâх (en ru), Izdat. Transitkniga [o.a.]. ISBN 5-9578-2773-8.
- ↑ Burgos, Fernando (2021-04-20). «Rellonges: Cóm es diu cada una de les manetes del rellonge» (en és).
- ↑ 5,0 5,1 Milham, Willis I. (1945). Clave and Timekeepers, Nova York: MacMillan, p. 195. ISBN 0-7808-0008-7.
- ↑ Donn Haven Lathrop, 2008 (originally British Horological Institute) (ed.): «Why is clockwise Clockwise?». Workshop Hints. Consultat el 2008-06-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esfera de reloj» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.