Mandukya-upaniṣad
El Mandukya-upaniṣad (I o II d. C.) és el més curt dels Upanishad ―els més de 200 texts sagrats de la doctrina hinduista Vedanta―. Està compost en prosa, consta de dotze versos que exponen la sílaba mística aum, els tres estats sicològics d'estar en vigília, somiar i dormir profundament, i el quart estat transcendent de l'allumenament.
Nom i etimologia sánscrita
[editar | editar còdic]- māṇḍūkyopaniṣad, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
- माण्डूक्योपनिषद्, en escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació:
- /mandúkiopanishád/ en sánscrito.[1]
- /mandúkia upánishad/ en anglés.
- Etimologia: ‘el Upanishad de [el sabio] Granota’, sent maṇḍūka o maṇḍa: ‘granota’, el sabio Manduka; i upanishád: ‘això que es deprén assentat davall (als peus d'un gurú)’.[1]
Este Upanishad ha segut molt alabat. El Muktika-upanishad (el més modern dels Upanishad, que analisa als demés) diu que la llectura del Mandukya-upanisad és suficient per a que un varó alcance la salvació. Segons S. Radhakrishnan[2] conté l'enfocament fonamental de la realitat.
Va ser escrita en el I o II d. C. baix l'influència del budisme majaiana, i conté modos d'expressió i térmens budistes.[3]
Orige del nom
[editar | editar còdic]El nom Mandukya pot haver ocorregut per vàries raons:
- En el Rig-veda (II mileni a. C.) s'atribuïxen varis himnes als Mandukeias (que significa ‘descendents [o discípuls] de Manduka), un grup de sabio que escriuen principalment sobre llingüística.[4] Manduka significa ‘fill de Manduki’. Un text sobre l'etimologia dels Vedas, en el nom Manduki-shiksha (‘les ensenyances de Manduki’) es referix a les notes de l'escala musical hinduista. En el Brijad-araniaka-upanishad (sigle II a. C.) es menciona a un sabio en este matronímico Manduka, junt en els mandukeias, els seus discípuls. En el Bhágavata-purana (sigle XI) s'explica cóm els mandukeias varen rebre del deu Indra una branca del Rig-veda.
- Manduka (‘granota’) és també una de les ásanas (postures) descrites en el yoga. Segons el sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899), manduka és un tipo particular de meditació abstracta en la que un asceta permaneix immòvil com una granota.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vore l'accepció Māṇḍūkyôpaniṣad baix l'entrada Māṇḍūkya, que es troba en la mitat de la tercera columna de la pág. 806 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ S. RADHAKRISHNAN: The principal Upanishads. George Allen and Unwin, 1969.
- ↑ Hajime NAKAMURA, i Trevor LEGGETT: A history of early Voreānta philosophy, part 2 (pág 284-286). Nova Delhi: Motilal Banarsidass, reimpressió, 2004.
- ↑ Charles W. Kreidler: Phonology: critical concepts.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aurobindo, Sri: The Upanishads. Pondicherry: Sri Aurobindo Ashram, 1972.
- Gambhirananda, Swami (traductor): Eight Upanishads (vol. 2), with the commentary of Sankaracharya. Calcuta: Advaita Ashrama, 1990.
- Krishnamurthy, V.: Essentials of hinduism. Nova Delhi: Narosa Publishing House, 1989.
- Branca, Swami: Enlightenment without God (commentary on «Mandukya Upanishad»). Himalayan International Institute of Yoga Science and Philosophy, 1982.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mandukya-upaniṣad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.