Mana (geologia)

En hidrologia es diuen manes a les fonts naturals d'aigua l'orige subterràneu de la qual sol tindre un caixer, a diferència dels pous verticals. En l'antiguetat se'ls atribuïen poders curativos i se'ls associava en esperits o deidadés. Eixemples clàssics de mana són la font de Castalia i la de Conchucua en Colòmbia.

Encara que el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola sosté que és un colombianismo, s'ampra este terme en bona part del altiplano andino, com a apòcop de manantial.