Castalia
En les mitologia grega Castalia (en grec Κασταλία, Kastalía) era la nimfa o dòna epónima de la font Castalia.[1]
«Pujant del gimnasi [de Delfos] pel camí que va al santuari està a la dreta del camí l'aigua de la Castalia, agradable de beure. Uns diuen que el nom li'l va donar a la font una dòna del lloc, i uns atres un home cridat Castalio. Pero Paniasis, fill de Poliarco, que va escriure una epopeya relativa a Heracles, diu que Castalia va ser una filla d'Aqueloo. També he sentit que l'aigua és un regal del riu Cefiso a Castalia. Açò diu també Alceo en el seu Kastalía a Apolo; i ho confirmen sobretot els lileos, que tiren en la font del Cefiso en certs dies pastiços del lloc i atres coses dictades per l'us, i diuen que apareixen de nou en Castalia».[2]
En el seu comentari sobre la Tebaida, el poeta llatí Lactancio Plácido diu que, per a escapar dels alvanços amorosos d'Apolo, Castalia es va transformar en una font en Delfos, en la base del mont Parnaso o en el mont Helicón.[3][4][5]
Castalia podia inspirar el geni de la poesia a aquells que bevien les seues aigües o escoltaven el seu suau sò. La seua aigua sagrada també s'usava per a purificar els temples délficos. Apolo va consagrar Castalia a les Muses (Castaliae Musae).
Influència posterior
[editar | editar còdic]La primera colecció d'obres de la poeta mexicana Sor Juana Inés de la Creu, publicada en Madrit en 1692, es va titular Inundació castálida, és dir, inundació de poesia inspirada per les aigües de Castalia.
L'escritor alemà Hermann Hesse (1877-1962) utilisa Castalia com a inspiració per al nom de la província de ficció futurista en la seua obra El joc dels abalorios (1943). Castalia és la sèu d'una orde austera d'intelectuals que pretén arreplegar i practicar lo millor de totes les cultures, reunint-les en un joc de música i matemàtiques que desenrolla les facultats humanes.
En 1949, baix la coordinació d'Antonio Rodríguez-Moñino, va nàixer l'Editorial Castalia, que va publicar molts llibres d'investigació en el camp de lletres espanyoles, i va començar una série d'edicions de texts lliteraris, Clàssics Castalia. L'us del nom estranger Castalia va donar inspiració a l'us de montanyes castellanes, la Serra de Gredos, visible des de Madrit, per l'Editorial Gredos, fundada en 1950 per Dámaso Alonso.
Vore també
[editar | editar còdic]- Font Castalia
- Oràcul de Delfos
- Coricia
- Trías
- l'asteroide (4769) Castalia
- L'asteroide (646) Kastalia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pierre Grimal (2004). Diccionari de mitologia grega i romana, Edició en rústica. Barcelona: Edicions Paidós Ibèrica, p. 90.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia X 8, 9-10
- ↑ Lactancio, sobre la Tebaida d'Estacio I, 698
- ↑ «Castalia | Muses, Oracle, Delphi | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-04-27.
- ↑ unknown library; Jahnke, {{{nom2}}} (1898). Lactantii Placidi qvi dicitvr Commentarios in Statii Thebaida it Commentarivm in Achilleida recensvit Ricardvs Jahnke, Lipsiae : in aedibvs B. G. Tevbneri.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castalia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.