Mali preimperial
Mali preimperial comprén l'història del territori, les gents i els governants que posteriorment formarien l'Imperi de Mali. Comprén un periodo històric que va, aproximadament, des de començos del X fins a mediats del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE). El seu àmbit d'influència geogràfic es troba en els actuals Mali, Mauritània i Senegal.
Història del Mali pre imperial
[editar | editar còdic]L'administrador colonial i historiador francés Maruice Delafosse va ser un dels primers historiadors occidentals que va ensajar una història comprensiva de la regió en el seu llibre Haut-Sénégal-Niger (1912)[1] produint una cronologia aproximada i detallada de Mali. No obstant, mai va explicar cóm havia alcançat a conéixer les dates que presentava, i les fonts primàries en les que es basava no servien per a donar una indicació clara del detall de la seua cronologia. Des de llavors, els acadèmics, si be remarquen este fet, han acceptat esta cronologia i és per tant àmpliament referenciada i repetida. Existixen pocs dubtes sobre la seua validea, ya que els materials en àrap són abundants i donen un bon número de claus, pero seria en tot cas erròneu repetir esta cronologia com a material original confirmat.
La província de Kangaba
[editar | editar còdic]D'acort a les tradicions modernes, durant el cénit del poder de Ghana, la terra del Manen es va convertir en una de les seues províncies. Cal destacar, no obstant, que l'evidència contemporànea a esta afirmació arreplegada per al-Bakri no recolza que Ghana estenguera fins a tal llímit el seu poder.[2] D'acort a les tradicions, la ciutat estat manen o mandinga de Ka-ba (actual Kangaba) servia com a capital i donava nom a la província. Des d'a lo manco el començ del XI, els reis mandinga, provablement coneguts com faamas, varen governar el Manen des de Ka-ba[3]
Els Dotze Regnes
[editar | editar còdic]La tradició oral moderna manté que, despuix de la caiguda de l'Imperi de Ghana, la província de Kangaba es va separar en dotze regnes en el seu propi maghan (que significa príncip) o faama cada u.[4] El Manen es va partir per la mitat, en el territori Dodougou cap al noreste i el territori Kri cap al suroest. El chicotet regne de Niani era un dels múltiples de l'àrea Kri del Manen. El treball arqueològic situa Niani, que els escrits posteriors considerarien la capital del país, en esta regió.[5]
L'hegemonia Moix
[editar | editar còdic]D'acort a les tradicions corrents en el XIV i regogidas per l'historiador Ibn Khaldun a partir d'informació de 1394 del faqih de Ghana, Shaykh Uthman, el moviment almorávide va debilitar Ghana, fins a l'extrem de que "l'autoritat dels governants de Ghana es difuminó, i varen ser superats pels Susu, un poble veí del Sudan, els qui els subyugaron i varen absorbir."[6] Les tradicions en Mali afirmen que els Moix varen atacar i varen prendre Mali també, i que el governant de Moix, Sumaouro Kanté, es va fer en la seua terra.[7]
Sundiata
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sundiata Keïta.
La tradició del sorgiment final de Mali com a poder imperial va ser revelada per primera volta, també, per Shaykh Uthman, quan va relatar a Ibn Khaldun que Mali va emergir a partir de la derrota dels Moix. "El seu major rei, aquell que va véncer al Susu, va conquistar el seu país i va prendre el seu poder de les seues mans, es dia Mari Jata."[8] L'història de l'ascens de Sundiata (o Sunyata), com és conegut en la tradició moderna, és encara la tradició més recitada entre els pobles mandinga. Es tracta d'un conjunt de relats que fan referència al seu regnat i que es coneixen com Epopeya de Sundiata. Si be existixen multitut de versions d'esta història, la majoria estan d'acort en que era fill del faam de Niani, Nare Fa (també conegut com Maghan Kon Fatta, que significa bell príncip). La mare de Sundiata era la segona esposa de Maghan Kon Fatta, Sogolon Kédjou. Era una jorobada del país de Do, al sur de Mali. El fill d'este matrimoni va rebre el primer nom de la seua mare, Sogolon, i el llinage del seu pare, Djata. Combinats en el ràpidament parlat idioma mandinka, el nom va formar Sondjata o Sunyata. La versió anglófona d'este nom, Sundiata, també és popular. D'acort a Shaykh Uthman en 1394 tal i com ho arreplega Ibn Khaldun, el nom era "Mari, que en la seua llengua significa 'príncip de la llínea real' i Jata, que significa 'lleó.'"[8]
S'hi havia profetizado que Sundiata es convertiria en un gran conquistador. Per a terror del seu pare, el príncip no va tindre un començ prometedor. Sundiata, d'acort a la tradició oral, no va anar fins a l'edat de sèt anys.[4] No obstant, una volta que Sundiata va conseguir l'us de les seues cames va créixer en força i va passar a ser molt respectat. Tristament per a Sundiata, açò no va ocórrer ans que el seu pare morira. A pesar dels desijos del faama de Niani de respectar la profecia i posar a Sundiata en el tro, el fill de la seua primera esposa, Sassouma Bérété, va ser coronat en lloc de Sundiata. Tan pronte com el fill de Sassouma, Dankaran Touman, va prendre el tro, ell i la seua mare varen forçar al crecientemente impopular Sundiata a exiliar-se junt a la seua mare i dos germanes. Abans que Dankaran Touman i la seua mare pogueren gojar el seu poder sense traves, el Rei Soumaoro va posar el seu interés en Niani forçant a Dankaran a escapar a Kissidougou.[9]
Despuix de molts anys en l'exili, primer en la cort de Wagadou i despuix en Mema, Sundiata va ser buscat per una delegació de Niani, que li va suplicar que combatera als Moix i que lliberara els regnes del Manen per a sempre.
Batalla de Kirina
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Kirina.
Retornant en els eixèrcits combinats de Mema, Wagadou i les demés rebelions de les ciutats estat mandinka, Sundiata va liderar un tumult contra el Regne Kaniaga cap a 1234. Les forces combinades del Manen nort i sur varen derrotar a l'eixèrcit Moix en la Batalla de Kirina (llavors coneguda com Krina) cap a al voltant de 1235.[4] Esta victòria va dur per conseqüència la caiguda del Regne de Kaniaga i l'ascens del Imperi de Mali. Despuix de la victòria, el rei Soumaoro va desaparéixer, i els mandinga varen acabar en lo que quedava de les ciutats Moix. Maghan Sundiata va ser declarat "faama de faamas" i rebut baix el títul de "mansa", que es traduïx aproximadament com a emperador. A l'edat de 18 anys, va conseguir l'autoritat sobre els dotze regnes en una aliança coneguda com el Manen Kurufa. Va ser coronat en el tro baix el nom de Mari Djata convertint-se en el primer emperador mandinga.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pre-Imperial Mali» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Maurice Delafosse, Haut-Sénégal-Niger (Soudan Français) (3 vols, París, 1912, reeditat en 1972), 2: 56-59; 155; 162-64; 173-184.
- ↑ A. W. Massing, "The Wangara, an Old Soninke Diaspora in West Africa."
- ↑ Heusch, Luc de: "The Symbolic Mechanisms of Sacred Kingship: Rediscovering Frazer". The Journal of the Royal Anthropological Institute, 1997
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Niane, D. T.: "Recherches sur l’Empire du Mali au Moyen âge". Presence Africaine. París, 1975
- ↑ W. Filiopowiak, "Recherches archeologiques"
- ↑ Ibn Khaldun en Levtzion i Hopkins, eds. i traductors. Corpus, p. 333.
- ↑ Nehemia Levtzion, Ancient Ghana and Mali (Nova York, 1973), pp. 51-2; 58-60.
- ↑ 8,0 8,1 Ibn Khaldun en Levztion i Hopkins, eds. i traductors. Corpus, p. 333.
- ↑ Levtzion, Ancient Ghana and Mali, pp. 58-61