Malaltia del pico i les plomes dels psitaciformes
La malaltia del pico i les plomes de les psitaciformes (PBFD) és una malaltia viral (virus BFD) que afecta a tots els loros del Vell Món i d'Amèrica. El virus ataca les cèlules del creiximent dels folículs de les plomas, del pico i les garras de les aus psitaciformes (loros i similars), causant progressiva malformació i necrosis de les plomes. En estats alvançats de la malaltia, les plomes desenrollen constricció en el raquis, cessant tempranamente el seu desenroll fins que eventualment cessa tot creiximent de les plomes. El pico i les ungles són afectades en direcció oposta: creiximent excessiu, malformació i desenroll de teixit necrótico El cuarteo i descamación de les capes exteriors permeten que ocórreguen infeccions de foncs i compliquen encara més el quadro. La necrosis de les capes interiors del pico pot ser causa de la seua ruptura, en el cas de la qual l'au serà incapaç d'alimentar-se. La malaltia té també un efecte inmunosupresivo general en l'au, obrint el camí per a infeccions virals i bacterianes sistémicas secundàries, les que solen ser la causa de la mort, i no el virus de la PBFD per sí mateixa.
El virus
[editar | editar còdic]El primer reporte d'aus desplomades, i d'aspecte brut en les xares australianes ho va fer en 1907 Edwin Ashby. El va descriure el brot de PBFD en Pericos Dorsirrojos selvats en tossals de Adelaida, Austràlia del Sur en 1888. Per anys, els australians al vore aus com estes havien pensat que la seua padecimiento era causat per una dieta exclusiva en llavors de girasol, les que són a sovint la font principal d'aliment de les cacatúas australianes selvades. Ara se sap que açò és fals. EL virus causant de la malaltia va ser aïllat i caracterisat per primera volta per investigadors Dr. Pass i Dr. Ross Perry de l'Universitat de Sídney, que varen continuar treballant sobre açò en l'Universitat de Geòrgia, Estats Units, l'Universitat de Sídney i l'Universitat Murdoch en Perth, Austràlia Occidental. El virus va ser denominat PCV (Psittacine Circovirus), pero va anar després renombrado a "Virus de la Malaltia del Pico i les Plomes", o BFDV. Açò es deu en part a l'investigació que va confirmar que este virus és certament el causant de la malaltia, i en part per a evitar confusió en el circovirus porcí, també abreviat PCV. El BFDV és de forma circular, pertany a la família Circoviridae, medix 16nm de diàmetro i consistix d'un únic bri d'ADN, de llongitut entre 1992 i 2018 nucleòtits. Existixen corrientemente dos proves diagnòstiques disponibles per a el BFDV. La prova basada en la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) és molt sensible, i pot detectar el virus en cantitats extremadament menudes, sempre que les mostres a provar siguen confiables. La segona prova de diagnòstic realment dona el conteo viral i el conteo d'anticossos (ensaig d'hematoaglutinación/inhibició de hematoaglutinación), pero no és tan sensible com la prova basada en PCR. El virus permaneix en l'ambient per molts anys i és resistent a la majoria dels desinfectantes.
Vies d'infecció
[editar | editar còdic]La malaltia s'adquirix usualment pels pichones dels seus pares (transmissió vertical) o d'atres membres del seu bandada (transmissió horisontal). Les aus adultes que es posen en contacte en el virus solen desenrollar resistència (encara que no sempre), pero el virus és mantingut en els seus cossos i, en la majoria dels casos, és excretado en les heces i restants de plomes pel restant de la vida.
Les aus recent naixcudes no tenen el seu sistema immune funcionant a capacitat plena fins que tenen vàries semanes de vida, lo que les fa molt susceptibles al virus PBFD. El virus els pot ser transferit en les secrecions del buche, heces fresques i seques i per partícules de la pell.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Enfermedad del pico y las plumas de los psitaciformes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.