Malaltia de Pacheco
La malaltia de Pacheco és una malaltia extremadament greu de les aus psitaciformes (loros) causada per un herpesvirus molt contagiós. Totes les espècies psitaciformes la poden contraure i és casi exclusiva d'estes aus. Les espècies del gènero Amazona i Psittacus erithacus, Poicephalus senegalus , Myiopsitta monachus, Melopsittacus undulatus i Leptolophus hollandicus són especialment vulnerables.
Les aus que sobreviuen a la malaltia tendixen a mantindre latent el virus, poden sofrir una recidiva en cas d'estrés, i poden també contagiar a atres aus. Encara que la malaltia pot aparéixer entre amazones i llaures, el reservorio natural més freqüent del virus són els periquitos de la subfamília Arinae.
Signes
[editar | editar còdic]
La malaltia sol ser fulminant, les aus moren generalment sense donar temps a fer evident els síntomes principals. En les llaures i algunes atres espècies poden aparéixer inconsistentemente alguns síntomes com: dificultat respiratòria, obstrucció nassal, conjuntivitis, orina freqüent i diarrea, a voltes en sanc, falta de gana, bossada i decaiguda, ans que sobrevinga la mort.[1]
Prevenció
[editar | editar còdic]A causa de la possibilitat de latencia del virus, les aus que han sofrit la malaltia deuen aïllar-se de les aus sanes. A tota au nova en un criadero de psitaciformes convé sometre-la a pesquisaje serológico i a quarantena.[1] És convenient mantindre una higiene rigorosa i una ventilació adequada. La vacunació durant un brot és inefectiva; deu fer-se ans que aparega la malaltia. Existixen diferents ceps de herpes virus que produïxen la malaltia de Pacheco i les vacunes són específiques per a cada cep.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Enfermedad de Pacheco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.