Make-Make

Archiu:Makemake.jpeg

Make-Make en dos hòmens-pardal, representats en un petroglifo.

Make-Make, també escrit Makemake, és una deidad polinésica present en la mitologia pascuense.

Descripció

En la mitologia pascuense, Make-Make era considerat com el creador del món. En ser una illa molt apartada, en el pas del temps, les peticions dels Rapa Nui cap als deus, estaven molt lligades a l'adquisició d'aliments. Debido a ello, Make Make, la llegendària deidad d'un orige més guerrer (matato’a) desplaçaria al casi oblidat Haua, aixina com també a Tangaroa, la major divinitat polinésica. Per això Make-Make està igualment relacionat en la fertilitat.

Posteriorment, els conflictes interns, en el qual varen ser destruïts la gran majoria dels moáis, va fer que sorgira com a resposta un diferent cult a Make-Make; ara present en la cerimònia del tangata manu (home-pardal), en la que els distints linajes competien anualment pel poder polític en l'illa de Rapa Nui.

En alguns pobles de la Polinèsia, Make-Make és representat com l'unió de dos aus mirant en sentits oposts.

El mit

El mit diu que després de que Make-Make haguera creat la Terra, sentia que alguna cosa li faltava. Pero va succeir que un dia va prendre una carabassa que contenia aigua, i en sorpresa es va donar conte de que en mirar en l'aigua, es vea el seu rostre reflectit en ella. Make-Make va saludar a la seua pròpia image mentres observava que en ella s'apreciava un pico, ales i plomes. Aixina va ser com mentres observava el seu reflex, en eixe mateix moment un pardal es va posar sobre el seu muscle. Observant la gran similitut entre la seua image i el pardal, va procedir a prendre el seu reflex i ho va unir en el del pardal, naixent aixina el seu primogènit.

Pero a pesar d'això, Make-Make igualment va pensar en crear a un ser que tinguera la seua image, el qual parlara i pensara com ell ho desijava. Primerament fecundó les aigües de la mar, i producte d'això en les aigües varen aparéixer els peixos. Pero com el resultat d'això no va ser lo esperat, posteriorment va procedir a fecundar una pedra en la que hi havia terra colorada, i d'ella va sorgir el home.

Make-Make estava molt content en haver creat a el home, com la criatura que ell desijava; i com va observar que este es vea molt solitari, posteriorment crearia també la dòna.

Molt temps despuix, Make-Make se li apareixeria en somis a Hau-Maka, i li indicaria i explicaria com aplegar a una illa inhabitada (L'Illa de Pasqua), per a que en eixe lloc tinguen la seua nova llar el Rei Hotu Matu'a i el seu poble.

Posteriorment, Make Make junt a Haua, durien les aus fins als motu (illots) front a Rano Kau; per a que aixina se li celebre cult per mig de la cerimònia anual de Tangata Manu (el home-pardal).

Referències

• "Mit i realitat de Rapanui: la cultura de l'Illa de Pasqua" (1999), autor Ramón Campbell, Make-make, el deu creador (pág. 84)
• "Llegendes chilenes" (1994), Fernando Emmerich - el cult del deu Make Make (pág. 27)
• "Els parcs nacionals de Chile: una guia per al visitant" (2004), autor Hernán Torres Santibáñez & Marcela Torres Cerda - el rito del home pardal o Tangata Manu en honor al deu Make Make, la més gran divinitat mitològica de la cultura pascuense (pág. 58)
• "Tercera Teoria Sobre L'Orige del Home" (2009), autor Erik Armijo - varen observar que els pascuenses, per molt temps, havien conservat i desenrollat un grandiós cult, Make-Make, segons el qual Deu amasó la Terra en forma redona i va crear a el home i a la dòna (pág. 42)
• "L'illa de Pasqua i els seus misteris" (1970), autor Stephen Chauvet (pág. 89)
• "La terra de Hotu Matu'a: història i etnologia de l'Illa de Pasqua" (2004), autor Sebastián Englert - Lo que consta, sense lloc a dubtes, és que en anterioritat a l'evangelizaació de l'illa, Makemake era considerat com a deu creador de totes les coses i que se li tributava cult (pág. 133)
• "El Make Make" Tom # 9, Zona Rapa Nui colecció "Mits i llegendes de Chile" (2009) publicat per Icarito La Tercera