Madraza de Granada

Madraza de Granada

Mihrab de l'oratorio nazarí de la Madraza.

La Madraza de Granada (àrap ﻣﺩﺭسة, 'escola'; també cridada Yusufiyya, Casa de la Ciència o Palau de la Madraza) va ser la primera madrasa pública d'Al-Ándalus, i l'única que s'ha conservat de forma parcial. Va ser inaugurada en 1349 pel rei nazarí Yusuf I de Granada. En l'actualitat, este palau pertany a l'Universitat de Granada, dedicant-se casi tot l'edifici per a activitats culturals. També és la sèu de la Real Acadèmia de Belles arts de La nostra Senyora dels Oixos.

Situada en la que actualment es denomina calle Oficis, la madraza es trobava en un dels llocs privilegiats de la ciutat, junt a la Mesquita Major i l'Alcaicería, la zona més noble del comerç. Entre els seus professors podem nomenar a Ibn al-Fajjar, Ibn Lubb, Ibn Marzuk, al-Maqqari, Ibn al-Jatib, etc. Impartia, entre unes atres, ensenyances de dret, medicina i matemàtiques.

Edifici

La seua arquitectura, com totes les obres de Yusuf I, era esplendorosa, en portada de marbre blanc els restants del qual es conserven en el Museu Arqueològic de Granada. L'edifici s'organisava a partir d'una alberca central (les recents excavacions arqueològiques realisades en l'edifici han incorporat estos restants al palau). Dins del mateix destaca la sala del Oratorio musulmà de el XIV i en planta superior el saló de Cavallers XXIV que conserva una impressionant armadura mudéjar de el XVI en la sala que va servir com a lloc de reunions dels regidors de la ciutat despuix de la reconquista.

Entre els poemes que la decoraven podia llegir-se: "Si en el teu esperit fa assent el desig de l'estudi i de fugir de les ombres de l'ignorança, trobaràs en ella el bell arbre del honor. Fa l'estudi lluir com estrelas als grans, i als que no ho són els eleva a igual lucimiento".

Història

Erro al crear miniatura:

Detall de la frontera de la Madraza de Granada.

Va ser fundada durant el mandat de Yusuf I (1333-1354), encara que en excavacions arqueològiques s'han trobat materials ceràmics adscrits a época romana, tardoantigua, califal/zirí i almohade.La seua construcció es va portar a terme des de 1340 a 1349, sent la primera i única madrasa pública del-Ándalus. No obstant, l'image de l'edifici hui no respon a l'original de la seua fundació, ya que ha segut objecte de diverses intervencions.

La Madraza va funcionar com a escola islàmica fins a finals de 1499 o principis de 1500, puix en les Capitulacions, despuix de la conquista castellana, es feya constar que la madraza seguiria funcionant com a tal. Pero, cap a finals de 1499, en l'arribada a Granada de Gonzalo Jiménez de Cisneros, la política de tolerància i compliment de les Capitulacions que havia vingut desenrollant l'arquebisbe Hernando de Talavera va ser substituïda per la conversió forçosa.

Esta nova política va dur a la sublevació dels moriscos, concentrats sobretot en l'Albaicín. La situació va ser aprofitada per Cisneros per a assaltar la Madraza, la biblioteca de la qual va ser duta a la plaça de Bib-Rambla i cremada en foguera pública. Una volta espoliada i clausurada, l'edifici de la madraza va ser donado per Fernando II d'Aragó, en 1500, per al Cabildo (Ajuntament), afegint-li la Sala Cavallers XXIV o Sala de Cabildos aprofitant una edificació anexa, i transformant el Oratorio octogonal de la madrasa musulmana en capella, obres que es varen portar a terme des de 1500 a 1513. Posteriorment, entre 1722 i 1729, assistim a la barroquizaació de l'edifici, José de Bada i Navaixes casi reconstruïx l'edifici entre 1722-1729, conservant-se el oratorio i realisant-se les decoració que actualment emmarquen els vans exteriors de la frontera i la seua decoració pictòrica.

En el trasllat de l'Ajuntament en 1858 al desamortizado Convent del Carmen, l'edifici és adquirit per propietaris privats i ya a mitan de el XX passa a mans de l'Estat, que ho cedix a l'Universitat sent actualment la sèu del Centre de Cultura Contemporànea i de la Real Acadèmia de Belles arts de La nostra Senyora dels Oixos.

Vore també

• La Madraza. Centre de Cultura Contemporànea de l'Universitat de Granada
• Universitat de Granada
• Real Acadèmia de Belles arts de La nostra Senyora dels Oixos

Bibliografia

• Cabanelas, Darío (1988). La Madraza àrap de Granada i la seua sòrt en época cristiana, Quaderns de l'Alhambra, nº 24, pp. 29-54.
• Rodríguez-Pantoja Márquez, M (Dir) Patrimoni artístic i monumental de les universitats andaluses, 1992, Conselleria d'educació i ciència. Junta d'Andalusia. Universitats andaluses.
• Dèu Jorge, M.E (Corda.) Construint universitat. 2003. Universitat de Granada. Vicerrectorat de Patrimoni, infraestructura i Equipament.
• (2007) Rafael López Guzmán (ed.). La Madraza : passat, present i futur, universitat de Granada: Editorial Universitat de Granada. ISBN 9788433845993..
• (2008).«Estudie de la Madraza de Granada a partir del registre aqueológico i de les metodologia utilisades en l'intervenció del 2006».rqueologia i Territori.

181–192.

• (2013) Guia breu del Palau de la Madraza, universitat de Granada: Editorial Universitat de Granada. ISBN 9788433854537.
• García Porras, A., & Carvajal López, J. C. (2015). Anàlisis del material ceràmic trobat en la Madraza. En La Madraza de Yusuf I i la ciutat de Granada: Anàlisis a partir de l'arqueologia (pp. 275-298). EUG. https://hdl.handle.net/10481/89470