Anar al contingut

MKER

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El MKER ( Rus: Mnogopetlevoy Kanalynyi Energeticheskiy Reaktor), traduït en espanyol: reactor de potència de tubo de pressió de bucle múltiple. És un disseny de reactor nuclear rus de tercera generació . Va ser un desenroll del reactor nuclear RBMK.[1] No se seguirà desenrollant cap reactor del tipo MKER-800 (i presumiblement d'atres tipos), ya que ROSATOM ha abandonat el disseny.

Les millores clau sobre el RBMK són:cita requerida

  • Coeficient de buit negatiu: ya no es torna més reactiu quan el refrigerant entra en ebullició i és substituït per vapor.
  • Barres de control millorades, sense punta de grafit.
  • Sistemes de seguritat passiva: capaços de funcionar inclús sense suministrament elèctric extern.
  • Automatisació alvançada i millor interfaç operador-reactor.
  • Possibilitat de treballar en modo de càrrega variable, adaptant-se a la demanda.

Operació

El MKER és un reactor de tubo de pressió en característiques de seguritat modernes que inclouen un edifici de contenció i sistemes passius de seguritat nuclear. El combustible es pot canviar mentres el reactor està en funcionament ( reabastiment en llínea ), millorant l'eficiència de la ret i del combustible. Els injectors verticals promouen un fluix convectivo natural del decorregut del circuit primari d'aigua llaugera a través de  canals en el núcleu del reactor. Els blocs de Grafit en el núcleu del reactor servixen com moderador de neutrons .

Hi ha tres variants diferents de MKER: MKER-800, MKER-1000 i MKER-1500. No s'ha completat cap unitat. A partir dels 2000, Rússia va canviar de rumbo cap als VVER, per ser més fiable, exportable i millor acceptat en el mercat internacional.

MKER-800

El MKER-800 té una capacitat de generació elèctrica de 800 MW. En un proyecte conjunt de Westinghouse i NIKIET s'estava desenrollant un sistema de control de processos automatizado per al MKER-800.[2] Els plans per al MKER-800 varen ser descartats.[1] Originalment s'havien planejat quatre unitats MKER-800 per a la central nuclear de Leningrado .

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «WNA - Nuclear Power in Russia». Archivat des de l'original, el 2013-02-13. Consultat el 2008-12-08.
  2. ↑ «LAES - Main contractors and suppliers». Archivat des de l'original, el 2013-09-30. Consultat el 2008-12-08.


Referències