METAFONT

METAFONT és un llenguage de programació usat per a definir fonts vectorials. És també el nom d'un intérpret que eixecuta còdic METAFONT, convertint les fonts vectorials en fonts de mapes de bits que poden ser incloses en documents de PostScript.

Història

Donald Knuth va escomençar a treballar en la creació de software tipogràfic o de fonts en 1977, i va produir la primera versió de METAFONT en 1979. Per deficiències en el llenguage METAFONT original, Knuth va desenrollar un nou sistema METAFONT en 1984 i este sistema és el que s'usa hui en dia (en chicotetes revisions); Té un sistema de versions similar al de TeX, en el que el número de versió creix asintóticamente cap al número i en cada revisió. Este llenguage de programació va ser inventat per Donald Knuth com un complement del sistema TeX. Una de les seues característiques és que totes les formes de glifos estan definides en potents equacions geomètriques, per eixemple, es pot definir un punt donat com l'intersecció d'un segment llineal i una curva de Bézier.

Us

Mentres els dissenyadors de fonts reconeguts, tal com Hermann Zapf, han colaborat en Knuth per a crear noves fonts, el sistema no ha segut àmpliament adoptat per dissenyadors de fonts professionals. Knuth atribuïx açò al fet de que:

Demandar a un artiste que es convertixca en un matemàtic per a que puga comprendre cóm escriure una font en 60 paràmetros és molt demanar.

Notes tècniques

A diferència dels formats de font comunes (tals com TrueType o PostScript Type 1), una font METAFONT està conformada principalment per traços d'una "ploma estilográfica" de tamany ben definit, als que s'afigen regions reblixes. D'esta manera, en lloc de descriure directament el contorn del glifo, un archiu METAFONT descriu els trayectes de la ploma.

Algunes fonts senzilles, tals com les fonts caligràfiques per a matemàtiques en la família Computer Modern, utilisen un sol traç en una ploma relativament gran per a definir cada traç visual en els glifos. Les fonts més complexes, tal és el cas de les fonts de text Roman en la família Computer Modern, utilisen una ploma chicoteta que traça el contorn de la font, el qual és posteriorment reblit; el resultat és molt similar a una font de contorn, pero en cantons llaugerament suavisats degudes a la forma de la ploma.

Ya que les formes de la font estan definides per equacions en lloc de números directament codificats, és possible tractar paràmetros com la raó d'aspecte, l'inclinament de la font, l'ample del pinzell, el tamany serif, etcétera com a paràmetros d'entrada en cada definició de glifo. Aixina, canviant la definició d'un d'estos paràmetros en l'archiu METAFONT, és possible produir un canvi consistent en tota la font.

Computer Modern Roman ilustra a molts usuaris esta característica; una instalació típica de TeX inclou un número de versions de la font en tamanys de 5pt a 17pt, en els mateixos amples de pinzell en tots els tamanys (en lloc d'incrementar-se com si la font anara engrandida a escala) i les raons d'aspecte d'eixamplada en els tamanys menuts per a major legibilidad. Ademés, les fonts Computer Modern typewriter i sans-serif estan definides usant essencialment el mateix archiu METAFONT com la font Roman, pero en diferents paràmetros globals.

Les curves en METAFONT estan definides no com a seccions còniques sino com splines cúbics, per a major versatilitat i senzillea de càlcul. Pot renderizar qualsevol tipo d'eixida gràfica, no solament cincelados. No obstant, es preferix MetaPost en la seua eixida PostScript per a ilustracions alvançades. És majorment invocada sense petició directa de l'usuari.

El format DVI poden contindre referències a tipos de font, en lloc que solament conjunts de cinceles de raster o vectorials que atres formats com PostScript permeten. Conseqüentment els cinceles en els tipos de font necessiten ser accedits tantes voltes com es facen peticions per a visualisat, impressió o conversió a un archiu DVI. La majoria de les distribucions TeX estan configurades per a que qualsevol font no disponible en la resolució requerida són generades per cridades a METAFONT. Els tipos de font són llavors almagasenades per a reusarse posteriorment.

METAFONT pot funcionar també en modo interactiu, i té comandos per a mostrar per pantalla les imàgens que produïx. Knuth va dir que ell usa METAFONT com una calculadora d'escritori per a resoldre equacions complicades, encara que ara usa MetaPost per a les ilustracions matemàtiques. Ya que METAFONT no pot crear fonts vectorials directament, els polacs JNS team varen desenrollar METATYPE1 (basats en MetaPost) per a crear fonts PostScript Type 1. La seua gran desventaja és que no és possible utilisar plomes lo que reduïx enormement el poder del llenguage METAFONT.

Bibliografia

• Donald Knuth: METAFONT: The Program, Addison-Wesley 1986. ISBN 0-201-13438-1
• Donald Knuth : The METAFONTbook, Addison-Wesley 1986. ISBN 0-201-13444-6 . El ctan. org/systems/knuth/dist/mf/mfbook. tex còdic font del llibre en TeX (i una macro necessària ctan. org/systems/knuth/dist/lib/manmac. tex) està disponible en CTAN.