Método de classificació de l'enllaç covalente
El método de classificació d'enllaços covalente (CBC, per les seues sigles en anglés) també conegut com a notació LXZ, publicat per Malcom L. H. Green en 1995,[1][2] pretén descriure enllaços covalente com complexos organometálicos[3] sense les llimitacions derivades de la definició del estat d'oxidació.[4] El método de classificació d'enllaços covalente analisa la naturalea dels ligandos que rodegen l'àtom d'interés en lloc d'assignar simplement una càrrega (estat d'oxidació) a un àtom dins de la molècula.[5] Segons este método, les interaccions que permeten la coordinació del lligant es classifiquen en funció de si dona dos, un o zero electrons. Estos tres tipos de ligandos es representen sobre els símbols L, X i Z.
Tipos de ligandos
[editar | editar còdic]Els ligandos de tipo X són aquells que donan un electró al metal i accepten un electró del metal quan s'usa el método de conteo d'electrons del lligant neutre, o be, quan donan dos electrons de metal en utilisar el método del parell donant per al conteo d'electrons.[6] Independentment de si es consideren neutres o aniónicos, estos ligandos formen enllaços covalente normals.[5] Alguns eixemples d'estos ligandos són H, els halógenos[7] (Cl, Br, F, etc.), OH, CN, CH3, i NO (doblat).
Els ligandos de tipo L són ligandos neutrals que donan dos electrons al centre del metal, aun cuando són independents del método de conteo d'electrons que s'utilise. Estos electrons poden provindre d'un parell solitari, donador pi o sigma (σ).[6] Els enllaços que es formen entre estos ligandos i metals són enllaços covalente dativos, els quals també es coneixen com enllaces de coordinació. Alguns eixemples d'este tipo de lligant inclouen CO, PR3, NH3, H2O, carbenos[8] (=CRR") i alquenos.
Els ligandos de tipo Z són aquells que accepten dos electrons del centre metàlic, a diferència de la donació que succeïx en els atres dos tipos de ligandos. No obstant, també estos ligandos formen enllaços covalente dativos com els de el tipo L.[5]Este tipo de lligant no se sol usar, ya que en certes situacions pot ser escrit en térmens de L i X. Per eixemple, si un lligant Z va acompanyat d'un lligant L, es pot escriure com a X2. Eixemples d'estos ligandos són àcits de Lewis, com el BR3.[2]
Usos de la notació
[editar | editar còdic]El complex es pot escriure de forma més simplificada quan es dona un complex metàlic[9] i les tendències per als tipos de lligant en la forma [MLlXxZz]Q±. Els subíndexs[10] representen els números de cada tipo de lligant present en este complex, M és el centre metàlic i Q és la càrrega general del complex. Alguns eixemples d'esta notació general del complex són els següents:
| Fòrmula condensada | Notació LXZ |
|---|---|
| [Mn(CO)6]+ | [ML6]+ |
| [Anar(CO)(PPh3)2(Cl)(NO)]2+ | [ML3X2]2+ |
| [Fe(CO)2(CN)4]2− | [ML2X4]2− |
Aixina mateix, a partir d'esta forma general, es poden calcular els valors per al conteo d'electrons,[11] l'estat d'oxidació, el número, el número d'electrons en el orbital d,[5] el número de valència i el número d'enllaç del lligant.
Conteo d'electrons = Plantilla:Tmath
A on N és el número de grup del metal.
Estat d'oxidació (EO) = Plantilla:Tmath
Número (NC) = Plantilla:Tmath
Número d'electrons en el orbital d (dn) = Plantilla:Tmath
= Plantilla:Tmath
Número de Valéncia (NV) = Plantilla:Tmath
Número d'enllaç del lligant (LBN) = Plantilla:Tmath
Atres usos
[editar | editar còdic]Esta plantilla per a escriure un complex metàlic també permet comparar de millor forma les molècules en càrregues diferents. És provable que ocórrega quan l'assignació es reduïx a la seua “classe neutra equivalent”. La classe neutra natural és la classificació del complex si la càrrega es localisa en el lligant i no en el centre metàlic.[12] En atres paraules, la classe neutra natural és la representació del complex si no hi haguera càrrega.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of Organometallic Chemistry.500(1-2)
- 127–148.doi:10.1016/0022-328X(95)00508-N.Consultat el 2024-11-22.
- ↑ 2,0 2,1 Journal of Chemical Education.91(6)
- 807–816.ISSN 0021-9584.doi:10.1021/ed400504f.Consultat el 2024-11-22.
- ↑ Chamizo Guerrero, José Antonio (2023). Química Organometálica. ISBN 9683649262.
- ↑ Crabtree, Robert H.; Mingos, D. Michael P., eds. (2007). Comprehensive Organometallic Chemistry III 1. Elsevier. pp. 22-29.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 The CBC Method
- ↑ 6,0 6,1 Crabtree, Robert H. (2005). Organometallic Chemistry of the Transition Metals, 4th edició, Wiley-Interscience.
- ↑ Olvera Montalvo, Jocelyne Jacqueline (2019). HALÓGENOS, UNA HISTORIA PERIÓDICA.
- ↑ Castarlenas, Ricardo (2011). Carbenos i Metals de Transició: el Tàndem Ideal per al Disseny de Catalisadors Eficaços.
- ↑ «Els metals i la formació de ligandos». Consultat el 22-11-2024.
- ↑ «Nomenclatura química inorgànica». Consultat el 22-11-2024.
- ↑ Introducció a l'interpretació de Cicles Catalítics: una metodologia senzilla per a estudiants universitaris de segon any.Consultat el 22-11-2024.
- ↑ Crabtree, Robert, H (2007). Comprehensive Organometallic Chemistry III (vol. 1), Elsevier, pp. 22–29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de clasificación del enlace covalente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.