Anar al contingut

Método d'Einstein-Brillouin-Keller

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El método de Einstein-Brillouin-Keller (EBK) és un método semiclásico (cridat aixina per Albert Einstein, Léon Brillouin i Joseph B. Keller) que s'utilisa per a calcular valors propis en sistemes mecànics quàntics. La quantificació EBK és una millora de la quantificació de Bohr-Sommerfeld que no va considerar els bots de fase càustica en els punts d'inflexió clàssics.[1] Este procediment és capaç de reproduir exactament l'espectre del oscilador harmònic 3D, partícula en una caixa, i inclús l'estructura fina relativista del àtom d'hidrogen.[2]


En 1976–1977, Berry i Tabor varen derivar una extensió de la fòrmula de traces de Gutzwiller per a la densitat d'estats d'un sistema integrable a partir de la quantificació EBK.[3][4]


Hi ha hagut una série de resultats recents sobre problemes computacionals relacionats en este tema, per eixemple, el treball d'Eric J. Heller i Emmanuel David Tannenbaum utilisant un enfocament de descens de gradient d'equació diferencial parcial.[5]

Procediment

[editar | editar còdic]

Donat un separable sistema clàssic definit per coordenades (qi,pi);i{1,2,,d}, en el que cada parell (qi,pi) descriu una funció tancada o una funció periòdica en qi, el procediment EBK implica quantificar les integrals de trayectòria de pi sobre el tancat òrbita d'iqi:

Ii=12πpidqi=(ni+μi4+bi2)

a on Ii és la coordenada de l'àngul d'acció, ni és un número entero positiu i μi i bi són índexs de Maslov. μi correspon al número de punts d'inflexió clàssics en la trayectòria de qi (Condició de frontera de Dirichlet), i bi correspon al número de reflexions en una paret dura (Condició de frontera de Neumann).[6]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Oscilador harmònic 1D

[editar | editar còdic]

El hamiltoniano d'un oscilador harmònic simple ve dau per

H=p22m+mω2x22

a on p és el moment llineal i x la coordenada de posició. La variable d'acció està donada per

I=2π0x02mEm2ω2x2dx

a on hem usat això H=E és l'energia i que la trayectòria tancada és 4 voltes la trayectòria des de 0 fins al punt d'inflexió x0=2E/mω2.

L'integral resulta ser

E=Iω,


que baix la quantificació EBK hi ha dos punts d'inflexió suaus en cada òrbita μx=2 and bx=0. Finalment, això dona com a resultat

E=ω(n+1/2),

que és la cuantización habitual del oscilador harmònic quàntic.

àtom d'hidrogen 2D

[editar | editar còdic]

El hamiltoniano per a un electró no relativiste (càrrega elèctrica e) en un àtom d'hidrogen és:

H=pr22m+pφ22mr2e24πϵ0r

a on pr és el moment canònic a la distància radial r, i pφ és el moment canònic del àngul assimutal φ. Prenga les coordenades de l'àngul d'acció:

Iφ=constant=L

Per a la coordenada radial r:

pr=2mEL2r2e24πϵ0r
Ir=1πr1r2prdr=me24πϵ02mE|L|

a on estem integrant entre els dos punts d'inflexió clàssics r1,r2 (μr=2)

E=me432π2ϵ02(Ir+L)2

Us de la quantificació EBK br=μφ=bφ=0,nφ=m :

L=m;m=0,1,2,
Ir=(nr+1/2);nr=0,1,2,
E=me432π2ϵ022(nr+m+1/2)2

i fent n=nr+m+1 l'espectre de l'àtom d'hidrogen 2D[7] es recupera:

En=me432π2ϵ022(n1/2)2;n=1,2,3,

Tinga's en conte que per a este cas L casi coincidix en la quantificació habitual del operador de moment angular en el pla Lz. Per al cas 3D, el método EBK per al moment angular total és equivalent a la correcció de Langer.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[[1] L'intuïció desconeguda d'Einstein i el problema de quantificar el caos]» (en anglés). Physics Today.
  2. American Journal of Physics.72doi:10.1119/1.1768554.
  3. Berry, M.V.; Tabor, M., {{{nom2}}} (1976). Òrbites tancades i l'espectre lligat regular (en anglés), Proceedings of the Royal Society A, p. 101-123.
  4. Journal of Physics A.10
  5. Journal of Physical Chemistry A.105
  6. Adison-Weasly Publishing.
  7. (1997) Theory of Optical Processes in Semiconductors: Bulk and Microstructures, Oxford University Press.