El mètoto de Ritz és un mètoto directe per a trobar una solució aproximada als problema de condició de frontera. El mètoto rep el seu nom en honor a Walther Ritz.[1]

En l'àmbit de la mecànica quàntica, un sistema de partícules pot ser descrit per mig d'un funcional d'energia o Hamiltoniano, que representa l'energia de qualsevol configuració de dites partícules. Algunes configuracions en particular resulten ser més provables que unes atres, i això està relacionat en l'anàlisis d'autovalores i autovectores del sistema Hamiltoniano. En general no és possible analisar les infinites configuracions de partícules per a trobar quin és la que implica la menor cantitat d'energia. Un mètoto per a tractar de resoldre este problema consistix en aproximar el Hamiltoniano en la finalitat de realisar càlculs numèrics. El mètoto de Ritz servix per a este propòsit. En llenguage matemàtic, el mètoto de Ritz és un mètoto d'elements finitos utilisat per a calcular els autovectores i autovalores d'un sistema Hamiltoniano.

Procediment

El mètoto de ritz consistix en plantejar una funció prova que complixca les condicions geomètriques del problema. És dir, que complixca en les condicions de vora (o frontera) del problema.

Es genera una funció que cridem funcional, que va a dependre del cas que s'analise.

Es procedix després a la minimisació del funcional a partir del plantege del sistema d'equacions que ix de plantejar la condició necessària de mínim. És dir es deriva respecte de cada variable d'estat i s'iguala a 0.

Referències

  1. ↑ The European Mathematical Society. «Ritz method» (en en). Encyclopedia of Mathematics. Springer. Consultat el 20 de giner de 2018.