Lytta vesicatoria
Lytta vesicatoria, coneguda popularment en el nom de cantárida medicinal, i també en traduccions lliterals de l'anglés com a mosca d'Espanya o mosca espanyola,[1] és un insecte coleòpter de la família Meloidae.
Es va usar en medicina fins a principis de el XX com vesicante.[2] També es denominava «cantárida» al producte resultant de la dessecació de l'insecte i a la llaga que produïa en la pell dels malalts tractats en ella, per mig de pegats, per meges espanyols i d'ahí l'apelatiu. Medix entre 1,25 i 1,9 cm de llarc, sent de color vert metalizado.[3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]L'insecte és de color vert esmeralda metalizado, el seu tamany de 12,5 a 19,0 mm de llarc i de 5 a 8 mm d'ample. Habita en ecosistemas càlits i subtropicales. En Europa, ben estesa en les seues regions meridionals. En Amèrica existixen més de 250 espècies de la mateixa família. Viu sobre les plantes de les famílies Caprifoliaceae i Oleaceae: oliveras, saücs, fresnos, àlbers, etc.[5][6][7][8]
Entomologia aplicada
[editar | editar còdic]L'extracte de cantárida es presentava en pols (obtingut per mig de dessecació i triturado), tintura o oli i emplasto. Encara que els seus efectes eren coneguts des de l'antiguetat (l'us mèdic d'este escarabat part d'algunes descripcions que realisara Hipócrates), el principi actiu de la cantárida, la cantaridina (C10 H12 O4), de la que conté un 1 % aproximadament, va ser descobert a principis de el XIX. En medicina s'usava principalment per la seua poder vesicante per al tractament d'ulceracions de la pell, aplicant emplastos que supostament ajudaven a eliminar els seus líquits perniciosos. També s'ha tractat en ella l'alopècia i, per via oral, s'ha prescrit com diurético i contra l'incontinència urinària.
A banda dels efectes vesicantes sobre la pell, presa per via oral afecta la mucosa gastrointestinal a on produïx epigastralgia, nàusees, bossada i diarrea, i en l'urotelio des del renyó fins a la bufa a on produïx irritament intens inclús fins a la retenció urinària i sagnat (hematúria). En chicotetes dosis únicament produirien molèsties urinàries acompanyades de priapismo. Este efecte secundari, l'erecció espontànea del pene, va convertir a la cantárida en l'afrodisíac de referència fins a el XVII quan va caure en desús donat el número de enverinament, en conseqüències mortals, que varen produir tals pràctiques. Només a mitan de el XVIII tornaria a estar de moda, quan en França li la va conéixer com els caramelos Richelieu: “pastilles Richelieu”. També va ser usada com abortivo, com a estimulant (ya que un atre dels seus efectes és el de produir insomni i una certa agitació nerviosa), i directament com a verí; en pols, mesclada en el menjar, pot passar inadvertida.
Per a determinar si una mort s'havia produït pels efectes de la cantárida es recorria a una prova de vesicación. En concret, una d'eixes proves consistia en fregar part de les vísceres del fallit, dissoltes en oli, sobre la pell afaitada d'un conill; l'absorció de la cantaridina i la seua acció vesicante són tals que els seus efectes s'apreciaven en la pell del conill.
La pols de cantárida és de color marró groguenc tirant a marró oliva en reflexos iridiscents, d'olor desagradable i sabor amarc, en contacte en la llengua pot apreciar-se la seua acció vesicante.
Per al seu tractament es prescrivien vomitivos i purgantes, pero mai oleosos, donat la solubilidad de la cantaridina en l'oli. Pel contrari, la cantaridina és pràcticament insoluble en l'aigua. Una part de cantaridina es dissol en 30 000 o 15 000 (frigga/hervir) parts d'aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2016).Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa.(58)
- ↑ “On the Nomenclature and Classification of Meloidae (Coleoptera)” (1991). Insecta Mundi 5 (2): 65–94.
- ↑ Fondo de Publicacions del Govern de Navarresa (ed.): «ARTRÓPODOS I SALUD HUMANA» (en es). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ «Family Meloidae» (en en). Consultat el 24 de juny de 2021.
- ↑ (2004) «Coleoptera (beetles and weevils)», Schlager, Neil (ed.). Grzimek's Animal Life Encyclopedia, 2nd edició (vol. vol. 3, Insects), Farmington Hills, MI, USA: Thomson-Gale/American Zoo and Aquarium Association, p. 331. ISBN 978-0787657796.
- ↑ (2007) «VII. Spanish Fly (Cantharides)», Aggrawal, Anil (ed.). APC Textbook of Forensic Medicine and Toxicology, New Delhi, Índia: Avichal, p. 652f. ISBN 978-8177394191.
- ↑ (2007) «Cantharides», Saunders Comprehensive Veterinary Dictionary, 3rd edició, Philadelphia, PA, USA: Elsevier. ISBN 978-0702027888.
- ↑ (2005) «Cantharides», Jonas, Wayne B. (ed.). Mosby's Dictionary of Complementary and Alternative Medicine, 3rd edició, Philadelphia, PA, USA: Elsevier Saunders. ISBN 978-0323025164.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lytta vesicatoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.