Anar al contingut

Lymantria dispar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lymantria dispar
Paisage de les Serres del llitoral septentrional en alcornoques mediterràneus afectats per esta oruga

La lagarta peluda[1] (Lymantria dispar Linnaeus) és un lepidòpter de la família Erebidae (abans Lymantriidae),[2][3][4] d'orige eurásico. Originalment trobada d'Europa a Àsia, sent introduïda a Norteamérica a fins de la década de 1860, ampliant la seua distribució geogràfica. En anglés li la coneix com a arna gitana (gypsy moth).

En el seu estadi d'imago té un marcat dimorfisme sexual, la femella té ales característiques de color blanc; ademés és molt terramaner, les de la subespècie Lymantria dispar dispar són incapaces de volar. El seu cicle complet dura un any.

Les palometes es aparean en juliol, colocant la posada en forma de característics plastones de color groc. Els ous són molt resistents a la fredor. Ya en primavera eclosionan els ous, i naixen les orugas, que passen quatre o cinc mudes fins a aplegar a la fase de imago. Es tracta d'un defoliador, que en Espanya ataca principalment al gènero Quercus, encara que pot atacar a atres frondoses.

Etimologia

L'orde Lepidoptera conté arnes i palometes caracterisades per tindre metamorfosis completa: les larves es transformen en bues i després completen la seua metamorfosis en arnes adultes o palometes.[5] Les larves de la lagarta peluda es diuen comunament en Estats Units "tussock moths" (oruga matojo) pels seus mechones de pèl.[5]

El terme Lymantria dispar es compon de dos paraules derivades del llatí. Lymantria significa 'destructor',[6] i la paraula dispar deriva de la pròpia paraula llatina que significa 'separar', remarcant les diferents característiques entre els dos sexes.[5]

La lagarta peluda d'Amèrica del Nort i la lagarta peluda europea són de la mateixa espècie, a sovint apareix citada com Lymantria dispar dispar.[7] A sovint es manté la confusió sobre la classificació en espècies i subespècies. El Departament d'Agricultura d'Estats Units definix la lagarta peluda asiàtica com "qualsevol biotipo de Lymantria dispar en la que posseïx capacitat de vol el sexe femení", a pesar de que la Lymantria dispar asiatica[7] no és l'única subespècie classificada en la que la femella és capaç de volar.[7] Tradicionalment, Lymantria dispar s'ha denominat com "lagarta peluda" inclús quan es referix a la lagarta peluda japonesa, índia i asiàtica.[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 5 

Espècie invasora

El entomólogo aficionat francés Étienne Léopold Trouvelot (1827-1895), per motius que mai s'han clarificat, va introduir l'espècie en els Estats Units a mitan de la década de 1860. Des de llavors, l'imparable expansió d'estes arnes ve causant danys millonaris en els boscs madereros de Norteamérica.[8]

En els Estats Units s'ha tractat de combatre a esta espècie en un control biològic, una espècie d'avespa parasitoide dels ous, Ooencyrtus kuvanae. Esta avespa és capaç de parasitar a moltes atres espècies de lepidòpters.[9][10] També s'han introduït dos espècies d'escarabats de la família Carabidae, dos espècies de mosques parasitoides taquínidas (Compsilura concinnata) i atres espècies d'avespes parasitoides de la família Ichneumonidae.[11]

  • Oruga
    Oruga
  • ♀
    ♀
  • ♂
    ♂

Referències

  1. ↑ http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/montes_publicos/eq_biologicos/plagas/lymantria/lymantria.pdf
  2. ↑ Zahiri R, Kitching IJ, Lafontaine JD, Mutanen M, Kaila L, Holloway JD, Wahlberg N (in press) A new molecular phylogeny offers hope for a stable family-level classification of the Noctuoidea (Insecta: Lepidoptera). Molecular Phylogenetics and Evolution.
  3. ↑ Zahiri, Resa(2011).«Molecular phylogenetics of Erebidae (Lepidoptera, Noctuoidea)».Systematic Entomology.37: 102–124.doi:10.1111/j.1365-3113.2011.00607.x.
  4. ↑ Lafontaine, Donald; Schmidt, Christian(19 Mar 2010).«Annotated check list of the Noctuoidea (Insecta, Lepidoptera) of North America north of Mexico».ZooKeys.40: 26.doi:10.3897/zookeys.40.414.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 The Gypsy Moth: Research Toward Integrated Pest Management, United States Department of Agriculture, 1981
  6. ↑ Free Dictionary for Lymantria
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Pogue, Michael. «A review of selected species of Lymantria Huber [1819]». Forest Health Technology Enterprise Team. Consultat el 14 de setembre de 2012.
  8. ↑ «"Economic Impacts of Senar-Native Forest Insects in the Continental United States" at Journalist's Resource.org».
  9. ↑ [1]
  10. ↑ [2] Literature Review of Ooencyrtus Kuvanae: (Encyrtidae) an Egg Parasite of Lymantria dispar. Entomophaga
  11. ↑ Bugguide.net. Introduced Biocontrols
  • Barbosa, P. & Greenblatt, J. 1979. Suitability, digestibility and assimilation of various host plants of the gypsy moth Lymantria dispar L. (Lepidoptera, Lymantriidae). Oecologia 43(1): 111-119
  • Barbosa, P.; Waldvogel, M.; Martinat, P. et al. 1983. Developmental and reproductive performance of the gypsy moth, Lymantria dispar (Linnaeus) (Lepidoptera, Lymantriidae), on selected hosts common to mid-atlantic and southern forests. Environmental Entomology 12(6): 1858-1862
  • Dwyer, G. & Elkinton, J.S. 1993. Using simple-models to predict virus epizootics in gypsy-moth populations. Journal of Animal Ecology 62(1): 1-11
  • Elkinton, J.S.; Healy, W.M.; Buonaccorsi, J.P.; Boettner, G.H.; Hazzard, A.M.; Smith, H.R. & Liebhold, A.M. 1996. Interactions among gypsy moths, white-footed mice, and acorns. Ecology 77(8): 2332-2342
  • Fullard, James H. & Napoleone, Nadia. 2001. Diel flight periodicity and the evolution of auditory defences in the Macrolepidoptera. Animal Behaviour 62(2): 349–368. doi:10.1006/anbe.2001.1753 PDF complet
  • Gansner, D.A.; Herrick, O.W.; Mason, G.N. & Gottschalk, K.W. 1987. Coping with the gypsy moth on new frontiers of infestation. Southern Journal of Applied Forestry Research 11: 201-209
  • Gould, J.R.; Elkinton, J.S. & Wallner, W.E. 1990. Density-dependent suppression of experimentally created gypsy moth, Lymantria dispar (Lepidoptera, Lymantriidae), populations by natural enemies. Journal of Animal Ecology 59(1): 213-233
  • Porter, Jim. 1997. The Colour Identification Guide to Caterpillars of the British Isles (Macrolepidoptera). Viking, London. pp. 81
  • Rossiter, M.C. 1991. Maternal effects generate variation in life-history - consequences of egg weight plasticity in the gypsy moth. Functional Ecology 5(3): 386-393
  • Waring, P., Townsend, M. and Lewington, R. 2003. Field Guide to the Moths of Great Britain and Ireland. British Wildlife Publishing, Hook, UK. pp. 211
  • Weseloh, R.M. & Andreadis, T.G. 1992. Epizootiology of the fungus Entomophaga maimaiga, and its impact on gypsy moth populations. Journal of Invertebrate Pathology 59(2): 133-141


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lymantria_dispar&oldid=1344006»