Luxómetro

Luxómetro

Luxómetro de fotógraf, en mesura digital

Archiu:Lux meter.jpg

El luxómetro permet una mida de la llum realment rebuda en un punt donat (arquitectura d'interior, mig ambient) nocturn

Un luxómetro (també cridat luxmetro o light ficar) és un instrument de medició que permet medir simple i ràpidament l'illuminància real i no subjectiva d'un ambient. L'unitat de mida és el lux (lx). Conté una cèlula fotoeléctrica que capta la llum i la convertix en impulsos elèctrics, els quals són interpretats i representada en un display o agulla en la corresponent escala de luxes.

Principi de funcionament

El luxómetro modern funciona segons el principi d'una cela (cèlula) C.C.D. o fotovoltaica; un circuit integrat rep una certa cantitat de llum (fotons que constituïxen la "senyal", una energia de lluentor) i la transforma en una senyal elèctrica (analògica). Esta senyal és visible pel desplaçament d'una agulla, l'encés d'un diodo o la fixació d'una sifra. Una fotorresistencia associada a un ohmímetro eixercitaria el mateix paper.

Un filtre de correcció d'espectre permet evitar que les diferències d'espectre falsegen la mida (la llum groga és més eficaç que la blava, per eixemple, per a produir un electró a partir de l'energia d'un paquet de fotons).

Els luxómetros poden tindre vàries escales per a adaptar-se a les lluminositat dèbils o les fortes (fins a vàries decenes de millers de luxes).

Usos

Primer han segut utilisats per fotógrafs i cineaste. És cada volta més utilisat pels productors d'energia per a optimisar l'allumenament interior (del 20 al 60 % de l'electricitat és consumida per l'allumenament) o exterior (que a sovint desperdicia molta energia). S'utilisen també, més rarament per a medir la lluminositat del cel en meteorologia, per a medir la llum rebuda al sol en boscs o en hivernàculs.

En els últims anys també ha començat a ser utilisat per ecologistes, astrònoms i arquitectes per a desenrollar índexs quantitatius de la contaminació lumínica o l'intrusió de la llum per a reduir-les o adaptar estratègies d'ingenieria. També en museus i sales d'exposicions per a controlar els paràmetros adequats de illuminància per a una correcta conservació dels objectes exposts.

Un atre us és el que li donen els professionals d'higiene i seguritat, a fi de determinar la possibilitat d'ocurrència d'una malaltia professional per deficiències lumínicas, ya que aixina ho establix la llegislació laboral en molts països (llei 19587 de seguritat i higiene laboral en Argentina o la NOM-025-STPS-2008 en Mèxic que parla de les condicions d'allumenament en els centres de treball, per citar alguns eixemples).

També són utilisats per tècnics en prevenció de riscs laborals en els llocs de treball.