Lluminància

En òptica, el concepte d'extensió és necessari per a estudiar la lluminància i atres magnituts relacionades.

En fotometria, la lluminància es definix com la densitat angular, rectangular i superficial de fluix lluminós que incidix, travessa o emergix d'una superfície seguint una direcció determinada. Alternativament, també es pot definir com la densitat superficial d'intensitat lluminosa en una direcció donada.

Descripció

La definició anterior es formalisa en l'expressió següent:

$L_V=\frac{d^{2}F}{dSd\Omega \cos \theta }$

a on:

• L_V és la lluminància, mida en Nits o caneles per metro quadrat (cd/m²).
• F és el fluix lluminós, en lúmenes (lm).
• dS és l'element de superfície considerat, en metros quadrats (m²).
• dΩ és l'element d'àngul sòlit, en estereoradiants (sr).
• θ és l'àngul entre la normal de la superfície i la direcció considerada.

La lluminància es pot definir a partir de la magnitut radiométrica de la radiancia sense més que ponderar cada llongitut d'ona per la curva de sensibilitat de l'ull. Aixina, si L_V és la lluminància, L_λ representa la radiancia espectral i V(λ) simbolisa la curva de sensibilitat de l'ull, llavors:

$L_V=K\underset{visible}{\overset{}{\int }}L(\lambda )V(\lambda )d\lambda$

Es pot considerar que l'equivalent sicològic de la lluminància és la lluentor o la lluentor. Per eixemple, considerant el cas de l'emissió o reflexió de llum per part de superfícies planes i difusas, la lluminància indicaria la cantitat de fluix lluminós que l'ull percebria per a un punt de vista particular. En este cas, l'àngul sòlit que interessa és el subtendido per la pupila de l'ull.