Luis de Val

Luis de Val (Valéncia, 27 d'octubre de 1867- Valéncia, 2 d'octubre de 1930) va ser un noveliste per entregues, periodista i dramaturc espanyol, les noveles del qual es varen traduir al portugués, italià i al francés.

Biografia

Luis de Val va nàixer el 27 d'octubre de 1867 en Valéncia. Ell va ser batejat en la parròquia valenciana dels Sants Juanes. Cego de naiximent, va recobrar la vista als tres anys d'edat. Era fill d'Adela, una valenciana i d'un actiu periodiste i conspirador polític aragonés, que va estar freqüentment fòra de casa i inclús del país a causa de les seues activitats. Es va educar junt a la seua mare separada del seu pare, de manera que en freqüència va ser raptat per un o un atre progenitor durant la seua agitada infància i dut a la casa dels seus yayos paterns en Híjar, província de Terol, o al Hort del Plater, en Cadira, província de Valéncia, propietat de la seua família materna. Va quedar orfe als huit anys, quan el seu pare es va intentar fugar de la Presó del Saladero en Madrit i va desaparéixer. Ell descrivia aixina al seu pare:

Aixina com hui -menys somiadors, més pràctics i, des de després, menys... com eren antany prou hòmens es va a la mar de la política a peixcar i no a descobrir "nous móns"-, aixina, en aquells anys de la meua infància, lluitadors acabalats s'arruïnaven en defensa dels seus ideals. A esta casta de cosins, vox populi, pertanyia el meu pare, que no solament es va arruïnar ell, sino que nos va deixar a tots poc menys que a demanar almoina. En les seues perpètues aventures revolucionàries, conspirador en París, home d'acció en cuartelades i tumults galliponters, pres unes voltes, fugitiu unes atres, ni yo tenia pare ni la meua mare espose. Va haver desavenències, disputes greus i, per fi, plantejament de divorç: eixe divorç espanyol, ridícul, inútil, criminal a voltes i sempre immoral, que res resol i que, com rábula còdic en mà, tot ho enredra convenientment en lloc d'aclarir-ho.

Aficionat a la prestidigitación i a la cria de colomes, va interrompre els seus estudis universitaris per haver contret matrimoni als dèsset i, dos més vesprada, ya en una filla, es va traslladar sense recurs algun en ells a Barcelona, a on va conseguir una chicoteta ocupació en la companyia de ferrocarrils de Barcelona a Tarragona i va conseguir vore acceptats alguns escrits seus en els periòdics. A fi d'aumentar els seus ingressos, va escomençar a treballar com amanuense per al noveliste per entregues Rafael del Castell. Als dèneu anys (1886) va publicar la seua primera obra firmada, Celosies d'esposa (1886), i l'èxit obtingut per esta novela li va moure a continuar per aquell camí, encara que les seues aspiracions lliteràries eren molt distintes. Va colaborar en Barcelona Còmica (1894-96), El Primor Femenil (Barcelona, 1898), L'Elegància (Madrit, 1899), Ploma i Llapis (1902) i atres publicacions. Sitiat pels editors, va aplegar a escriure entre dèsset i díhuit hores diàries i a tindre que dictar i escriure en taquigrafia sèt noveles al mateix temps, tants eren els compromisos que tenia. A partir de llavors i per espai de molts anys va publicar novela despuix de novela fins a prop de doscentes, totes elles per entregues i en dos o més toms. Potser el seu major èxit va ser Els àngels de la llar, que va aplegar a les onze edicions, seguit per Morir per amar, que va alcançar nou. Abc (27-X-1967) afirma que algunes varen alcançar fins a dèsset, i va ser traduït al francés, al portugués i a l'italià. El seu gènero predilecte és la novela sentimental, a l'estil Enrique Pérez Escrich, en una gran dualisme moral i maniqueísmo en la presentació dels personages i en els temes: virtut i vici, en triumfo sempre de la virtut i de la moral. Dos editors es varen repartir les seues obres: Mariano Núñez Samper, de Madrit, que editava llibres ilustrats en quarto de mil a mil trescentes pàgines, i Juan Blassi, de Barcelona, en sucursal en Buenos Aires, que publicava en l'Imprenta de Dumenge Clarasó (successor de Baseda) toms també en quarto ilustrats, pero d'1.500 pàgines aproximadament. Val va escriure durant els últims quinze anys del XIX i en els quinze anys primers, per lo manco, del XX; després, solament algunes narracions i noveles extenses soltes. El seu èxit en la novela per entregues (en vistoses ilustracions cromolitográficas d'Arturo Seriñá, Eusebio Planes, Pablo Béjar, José Cuchy i Vicente Giné entre uns atres), li va granjear gran popularitat en Espanya i Amèrica i una gran fortuna, lo mateix que al seu émulo i paisà Enrique Pérez Escrich, en l'obra del qual posseïx punts en comú. Luis de Val coneixia be els ambients miserables de la pobrea i se li donaven especialment ben els personages humils, els jóvens i els chiquets. Va aplegar a tindre un palauet en una vistosa torre de tres pisos, en balaustrada en l'últim, en les afores de Barcelona, a on va reunir magnífiques coleccions de fotografies, sagells, llibres, pintures i escultures i gran número de gossos i cavalls de les millors races fins que, havent casat als seus dos fills, va decidir retirar-se a Valéncia en la seua dòna en 1920 i no escriure ya més noveles per entregues, a pesar de que cada volta era més solicitat pels editors d'este gènero. No obstant va anar allí a on va rebre el dur colp del decés de la seua dòna, del que ya a penes es va repondre, puix va anar llarc temps trastornat fins que va conseguir eixir de la depressió, i llavors es va propondre escriure lliteratura séria: "Ya he fet prou bazofia lliterària", va dir al seu amic Teodoro Llorente Falcó, "ara vaig a fer alguna cosa més digne, més durador". Llavors va escriure les seues últimes noveles: Flor de carn, Aus sense niu, L'home d'elles, La dòna d'ells i Clar de lluna. Dotat d'extraordinària fecunditat, està clar que la seua producció lliterària va haver de resentir-se de la precipitació en que va ser feta i no cal jujar a Luis de Val per esta classe d'obres, sino per les compostes posteriorment en mires exclusivament lliteràries, que li varen acreditar d'escritor cult i delicat. De tots modos, entre les primeres es troba facundia, imaginació i interés i cal confessar, en honor a la veritat, que este autor, tan popular un dia, no va amprar les seues innegables condicions en satisfer sense més les apetencias dels seus llectors, sino que va intentar sempre enaltir la virtut. Algunes de les seues obres són Els angeles de la llar, ¡Sola en el món!, Els òrfens, Verge i mare, El fill de l'obrera, ¡Sense pares!, La filla de la neu, Morir per a amar, El camí del ben o la senda del dolor, etcétera, fins a la pòstuma Els golfillos de Madrit, que du un pròlec autobiogràfic. Ademés, i en atres gèneros, va escriure alguns versos i peces de teatre com: El castic de viure, La carta, etc.

Algunes obres

• El fill de l'obrera; ilustracions d'Arturo Seriñá. Madrit: Mariano Núñez Samper, [s. a.]
• La carta: joguet còmic en un acte i en vers Barcelona, 1896 (Est. tip. de B. Baseda)
• Els màrtirs del destí [S. l.: s. n., s. a.]
• ¡Sacrifici! o Les esclaves de l'amor Barcelona: Crèdit Editorial de José Serra Horta, [s. a.] (Tipolit. Seix)
• Celosies d'esposa: novela de costums; ilustrada en cromos d'Eusebio Planes. Barcelona: Establiment editorial d'Antonio Virgili en cta., [s. a.]
• La redenció de l'obrer; ilustracions de Vicente Giné. Barcelona: José Tristany, [s. a.]
• Els cegos del cor; ilustracions d'Eusebio Planes. Barcelona, [s. n., s. a.]; una atra ed. Barcelona: Rafael Torrens, [1899?]
• Els Fills de l'emigració; ilustracions de Vicente Giné. Barcelona: Crèdit Editorial de José Tristany, [s. a.]
• El calvari de la vida; ilustracions de A. Seriña. Barcelona: Centre editorial artístic de Miguel Segui, [s. a.]
• La Filla de l'adulteri, o, Deshonra que ennoblece; ilustracions de Pablo Béjar i atres artistes. Barcelona: Centre Ed. Artístic de Miguel Vaig seguir, [s. a.]
• L'Esclavitut obrera, Barcelona: José Tristany, [18--?]
• Els màrtirs del destí, Barcelona: Establiment Tipogràfic-Editorial de Juan Pons, [1896]
• Morir per a amar, o La morta enamorada; ilustracions de José Cuchy i uns atres. Barcelona: Centre Artístic Editorial de Miguel Vaig seguir, [s. a.]
• Els Diners, o, Els pobres de levita; ilustracions de A. Seriñá. Barcelona: Centre Editorial Artístic de Miguel Vaig seguir, [s. a.]
• ¡Sola en el món!, o, El manuscrit d'una òrfena; ilustracions de Comelerán, Seriñá i uns atres. Barcelona: Centre Ed. Artístic, [s. a.]
• La virtut en la dòna (memòries d'una seqüestrada), Barcelona: Miguel Vaig seguir [1895?]
• L'esposa de l'obrer o L'àngel de la seua llar [S. l.]: [s. n.], [s. a.]
• Celosies d'Europa: novela, Barcelona: Est. Edit. litográfco de Martínez i Ca. [1891?]
• El plany dels pobres; ilustració d'Eusebio Planes, Cuchy i atres reputats acuarelistas. Barcelona: Establ. Ed.-Litogràfic de Martínez i Companyia, 1892
• Sor Celest, Barcelona, Centre Editorial Artístic, 1895.
• El castic de viure. Madrit, 1895
• ¡Huerfana! (memòries d'un saltinbanqui). Barcelona [Dumenge Clarasó] [1898?]
• Els àngels de la llar. Un llibre per a les mares Barcelona: Establiment Editorial de la Viuda i Fills de J. Torrens i Companyia, 1895.
• Lletres de mòle. Pròlec d'Enrique Pérez Escrich. Valéncia, Pascual Aguilar, 1893.
• La caraça social, Barcelona: Crèdit Editorial, sense any.
• La lluita per l'existència. Barcelona: Centre Editorial Artístic, 1896.
• El calvari dels pobres, Barcelona: Juan Pérez i Cª, [1899?].
• Flor de Carn. Valéncia: Cervantes, 1919.
• Per l'amor d'un home, Valéncia: Biblioteca del Mercantil Valencià, 1921.
• La dòna d'ells, Barcelona: Segui, 1922.
• L'home d'elles, Barcelona, Casa Editorial Vaig seguir, 1922.
• Clar de lluna. Novela. Madrit. Ed. N. Samper, 1923.
• Diu una dòna... Novela teátrica. Madrit: La Novela Mundial, 1927.
• Els golfillos de Madrit. Novela. Madrit, Estampa, 1932.
• Els fills desgraciats. Novela. Madrit, Editorial Castro, 1934.

Fonts i referències

• Ferreras, Juan Ignacio (2010). Catàlec de noveles i novelistes espanyols. Sigle XIX.. Madrit: La Biblioteca dellaberint.
• Llorente Falcó, T. (19-X-1930). "El noveliste Luis de Val", necrològica en ABC de Sevilla, pp. 12-13.
• (1903) «Val (Luis del)», org/details/ensayodeuncatlo00berngoog/page/463/mode/2up? view=theater Ensaig d'un catàlec de periodistes espanyols del sigle XIX, Madrit: Imprenta i litografia de J. Palaus, p. 463.