Luis Sánchez Polack
| Luis Sánchez Polack | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Humoriste | ||
| Naiximent: | 22 de juliol de 1926 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 8 de febrer de 1999 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Luis Sánchez Polack, "Tip" (Valéncia, 22 de juliol de 1926 - † Madrit, 8 de febrer de 1999) fon un humoriste valencià de gran èxit en televisió, ràdio i teatre, sobretot pels duos humorístics que formà. El primer fon Tip i Top i, posteriorment, Tip i Coll, est últim en l'humoriste José Luis Coll.
De familia de classe mija, estudià en la Escola d'Arts i Oficis i en la de Ceràmica, fins que reemprengué la seua carrera teatral en 1944 com a meritori del Teatre María Guerrero de Madrit, en l'obra de Luca de Tena De lo pintado a lo vivo. Una volta convertit en professional, recorregué tota Andalusia en la Companyia d'Ana Maria Noé.
Carrera professional[editar | editar còdic]
En l'any ingressà en el quadro d'intérprets de Radio Madrit - Cadena SER -, a on Don Poeto Primavero de Quintillas (en Pototo i Boliche) fon un dels seus primers treballs com a humoriste. En Radio Madrit conegué a Joaquín Portillo, "Top", en qui formaria la parella còmica Tip i Top, que durà 14 anys. Junts feren ràdio (Cabalgata Fin de Semana), películes com Tres eran tres, Mi tío Jacinto, Festival en Benidorm , La fierecilla domada, Las chicas de la Cruz Roja, El día de los enamorados i Tarde de toros i aparegueren en la televisió. Tip continuà en solitari en la televisió en el programa Las Zapatiestas, despuix de participar en l'espai d'humor Consultorio (1961), junt a Álvaro de Laiglesia.
Fon per eixos anys quan va conéixer a José Luis Coll, en el que formà el duo Tip i Coll, encara que al principi Luis vullgué que es diguera "TipiColl Spain". La parella d'humoristes debutà en l'Hotel Aránzazu de Bilbao i a partir de 1967 les seues actuacions es feren més famoses. En l'any 1969 escomençaren a treballar en televisió (Galas del Sábado, despuix 625 líneas).
Censura en TVE[editar | editar còdic]
El 28 de giner de 1979 l'emissió de la seua intervenció fon censurada, en concret, per un esketch en el que feyen referencia a un lapsus llingüístic del socialiste Enrique Múgica Herzog i abandonaren el programa. Tornaren a principis d'octubre per a continuar participant en 625 líneas, pero la seua tercera aparició, la del dia 21, fon també censurada i tornaren a abandonar el programa.
Censura en Catalunya[editar | editar còdic]
Tampoc els espectàculs en sales de festes (molts anys seguits en Cleofás, huit en Top-Less) es varen vore lliures de problemes. En giner de 1986 dugueren el show a Barcelona, pero tingueren que suspendre-ho el dia 3 de febrer per culpa d'una entrevista en el programa Fil directe, de Catalunya Ràdio, en el que Coll demanà que les preguntes li foren formulades en castellà. Les amenaces del grup independentiste català “La Crida” motivaren la suspensió.
Treball en solitari[editar | editar còdic]
Luis també treballà en solitari (com més tart faria en la chicoteta pantalla, més en concret, en el concurs El Gordo d'Antena 3) i en llarcmetrages com Urtain el rey de la selva... o así (1969), de Manuel Summers, i Aunque la hormona se vista de seda (1971), de Vicent Escrivá.
Càncer i nova era[editar | editar còdic]
El 9 de juliol de 1982 fon operat d'un tumor benigne en la gola, lo que li dona un to característic a la seua veu. S'incorporà també al programa Protagonistas, del periodiste Luis del Olmo, en la COPE i més tart en Onda Cero, dins de la tertúlia El Estado de la Nación, a on donà bona mostra del seu ingeni i saber fer. També participà en un espai semanal, similar al radiofònic, que emetia la cadena privada de televisió Tele 5, Este país necesita un repaso, dirigit per José Luis Coll. Una volta obtingué la nulitat del seu primer matrimoni, es casà en 1986 en Amparo Torres Bosch en Valéncia. Tres anys abans havien contret matrimoni civil.
D'imaginació portentosament surrealista, va fer característica la seua silueta alta, bigotuda, quixotesca i desgarbada, coronada per un gran capell de copa, al costat del baixet i chaparro, arrematat per un bombí, de Coll.
Últims dies[editar | editar còdic]
Faltà el 8 de febrer de 1999, despuix de varis mesos convalescent per un derrame cerebral.
Actualment té un monument en la Gran Via Ferran el Catòlic de la ciutat de Valéncia.
Obres[editar | editar còdic]
En Josep Lluis Coll vàries obres, com l'espectàcul:
- El sueño de unos locos de verano
- El libro de Tip y Coll
- Tip y Coll Spain.
Individuals:
Referències[editar | editar còdic]
- «Luis Alberto Sánchez Polack | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es
- Román, Manuel (7 de febrero de 2016). «La tragedia que marcó la vida de Tip»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Luis Sánchez Polack.