Anar al contingut

Lluís Díaz Alperi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Luis Díaz Alperi»)

Luis Bernardo Díaz Alperi (Oviedo, 23 de juny de 1945) és un polític espanyol. Va ser alcalde d'Alacant pel Partit Popular des de 1995 fins a la seua dimissió en 2008,[1] havent guanyat totes les eleccions municipals a les que es va presentar per majoria absoluta, sent la persona que major número d'anys ha segut alcalde de la capital per elecció popular.

Biografia

Va nàixer en Oviedo el 23 de juny de 1945.[2] El seu tio, el falangiste Agatángelo Soler Llorca, va ser alcalde d'Alacant entre 1954 i 1963.[3][4] Primerenc membre d'Unió de Centre Democràtic (UCD) en Alacant,[5] en 1979 seria elegit president de la Diputació Provincial d'Alacant.[6] Posteriorment es va passar a les files del Partit Popular, sent elegit regidor en l'Ajuntament d'Alacant. Despuix de les eleccions municipals de 1995 conseguiria fer-se en l'alcaldia d'Alacant. Durant el seu mandat destaquen la construcció de la Ciutat de la Llum (indústria cinematogràfica) i el TRAM Metropolità d'Alacant, una combinació de tramvia i metro llauger. No obstant, el seu mandat també va estar envolt en denúncies de corrupció,[7] de les que va ser exculpat en 2009 segons sentència del Tribunal Superior de Justícia. Si ben no va assumir responsabilitats polítiques.[8] No obstant, en 2011 va tornar a ser acusat per la Fiscalia Anticorrupció per la seua presunta intervenció en tres delictes urbanístics conectats en el cas Brugal. Com ya havia anunciat durant l'última campanya electoral,[9] va fer pública la seua dimissió l'11 de setembre de 2008 sense donar cap motiu adicional. Li va succeir en el càrrec la fins a llavors regidor d'Urbanisme Sonia Castedo, també del Partit Popular.

Polèmiques

Implicació en el Cas Gürtel

En octubre de 2009 va eixir a la llum pública la seua vinculació en el Cas Gürtel, en la que Franck Muller va regalar un rellonge valorat en 24 000 euros al polític autonòmic Ricardo Costa Climent.[10]

Implicació en el Cas Brugal

En 2011, Luis Díaz Alperi i la seua successora l'alcaldesa electa d'Alacant, Sonia Castedo, varen ser acusats per la Fiscalia Anticorrupció de tres delictes urbanístics varen poder cometre els delictes de soborn, informació privilegiada i tràfic d'influències per beneficiar al Enrique Ortiz Selfa. L'investigació una de les prop de vint ramificacions de l'operació Brugal.[11] Entre atres beneficis, l'empresari hauria pagat les vacacions de dos semanes de Díaz Alperi a Creta en un jet privat, que es varen valorar en més de 35.000 euros.[12]

Castedo i Díaz Alperi havien segut elegits en les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 com a diputats en la Corts valencianes. El 9 d'abril de 2014 presenta la seua dimissió com a diputat en les Corts Valencianes, alegant "motius de salut", encara que la prensa va resaltar també com a causa provable, el tindre obert juí oral per tres delictes contra la facenda pública i un atre de soborn impropi, ademés de continuar implicat en el cas "Brugal" per irregularitats en el PGOU de la ciutat d'Alacant en favor de l'empresari Enrique Ortiz. En juliol de 2019, el Jujat de lo penal número 6 d'Alacant va absoldre a Díaz Alperi.[13]

Condena

En juliol de 2021, l'Audiència d'Alacant va dictar sentència per la que declarava a Luis Díaz Alperi culpable d'un delicte de soborn, relatiu al pagament d'un viage a Creta en avió privat, per import de 36.000 euros,[14] dins de la causa derivada de l'operació Brugal, associada al disseny del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat.[10][14]

Vore també

Referències

  1. ↑ Alperi dimitix d'alcalde d'Alacant i deixa a l'edil d'urbanisme al front, en elpais. com
  2. ↑ Heras, 1997, p. 125.
  3. ↑ Moreno Sáez, 2013, pp. 145, 337.
  4. ↑ Castelló Villena y Marcos González, 1984, p. 148.
  5. ↑ Moreno Sáez, 2013, pp. 255, 337.
  6. ↑ Moreno Sáez, 2013, p. 337.
  7. ↑ El TSJ assumix l'investigació a Alperi per prevaricació, en elpais. com
  8. ↑ El Tribunal Superior exculpa a l'ex alcalde d'Alacant del desfalc de Mercalicante, en elpais. com
  9. ↑ .Alperi, un alcalde de pas, en elpais. com
  10. ↑ 10,0 10,1 Luis Díaz Alperi, de la ruïna als regals de lux, en elpais. com
  11. ↑ La Fiscalia acusa a l'alcaldesa electa d'Alacant, del PP, de tres delictes urbanístics, La Veu de Galícia, 4/6/2011.
  12. ↑ vacacions de Díaz Alperi a Creta en un jet privat varen costar més de 35.000 euros, Informació (Alacant), 5/6/2011.
  13. ↑ «[1]».
  14. ↑ 14,0 14,1 «Condenen per soborn al exalcalde d'Alacant Díaz Alperi i a un empresari en la causa pel disseny urbanístic de la ciutat» (en és). Confilegal. Consultat el 2022-01-08.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCastelló VillenaMarcos González1984">Castelló Villena; Marcos González, {{{nom2}}} (1984). Alacant, la nostra ciutat, Ajuntament d'Alacant.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHeras1997">Heras, Raúl (1997). Enciclopèdia política i atles electoral de la democràcia espanyola, Temes d'Hui.
  • (2013).«La construcció de la democràcia en la província d'Alacant (1977-1982)».Institut Alacantí de Cultura «Juan Gil-Albert».
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lluís_Díaz_Alperi&oldid=1336361»