Lugnasad
Lughnasadh ("bodes de Lug", deu solar de la mitologia cèltica) és una festivitat gaèlica celebrada l'1 d'agost, durant l'época de maduració de la collita local de bayas, o durant el segon plenilunio despuix del Solstici d'Estiu que és el que es troba prop del punt mig entre el solstici d'estiu i l'equinoccio d'autumne.[1] En atres zones anglosaxones la mateixa festivitat és coneguda en el nom de Lammas.
En els moviments de resorgiment cèltic i neopagano (wicca), se celebra el Lugnasad o Lammas.
Antiga celebració
Lugnasad va ser un dels quatre festivals majors del calendari migeval irlandés. Imbolc al començ de febrer, Beltane l'1 de maig, Lughnasadh en agost i Samhain en octubre. El primerenc calendari celta estava basat en els cicles de la Lluna, el Sol i la vegetació, per lo que les dates del calendari actual són variables. Lughnasadh marca el començ de l'época de la collita, la maduració de les primeres frutes, i va anar tradicionalment un temps de reunió de la comunitat, fires, carreres de cavalls i reunions en familiars i amistats distants. Entre els irlandesos est va ser un temps favorit per a "handfastings" (bodes) - matrimonis de prova que duraven generalment un any i un dia, en l'opció de finalisar el contracte abans del nou any o formalisar-ho com un matrimoni més permanent.
En la mitologia del poble celta, Lughnasadh va ser començat pel deu Lugh, com una festa funerària i jocs commemorant la seua mare adoptiva, Tailtiu, qui va morir d'agotament despuix de rebujar les planures irlandeses per a l'agricultura. La primera ubicació de l'Áenach Tailteann va ser en un lloc del modern Teltown, localisat entre Navan i Kells. Històricament la celebració de Áenach Tailteann va ser un moment de competències de força i de habilitat, i de matrimonis. Durant el festival es va declarar la pau i es varen fer celebracions religioses. Un festival de Lughnasadh similar es va fer en Carmun (la localisació exacta del qual està en disputa). Carmun es creu que va ser una deesa dels celtes en una història similar a Tailtiu.
Un festival equivalent a Lughnasadh pot haver segut observat pels gals. Durant el regnat de César Augusto, els romans varen instituir una celebració l'1 d'agost al geni de l'emperador en Lió, un lloc que es creu pugues haver segut nomenat per al deu celta Lugh.
Celebració moderna
En terra ferma del continent europeu i en Irlanda, moltes persones continuen celebrant esta festivitat en fòc i ball. L'iglésia cristiana ha establit el ritual de beneir els camps en este dia. Algunes famílies de la diàspora irlandesa encara elegixen agost com l'época tradicional per a les reunions familiars i festes, encara que pels horaris de treball moderns a voltes açò té que ser mogut per al 4 de juliol, festa d'independència de la república en Estats Units.
L'1 d'agost, dia nacional de Suïssa, és tradicional celebrar-ho en fòcs. Esta celebració pot tindre raïls en les celebracions de Lughnasadh de Helvetii, poble cèltic de l'Era del Ferro que va viure en lo que hui és Suïssa. En el nort d'Itàlia, en Canzo, les tradicions de Lughnasadh encara estan incorporades a les modernes celebracions de l'1 d'agost.
El patró d'Espanya tradicionalment ha segut Santiago de Compostela, fins a fa uns anys festiu nacional, és la festa major de Galícia i de moltes localitats confrontants al Camí de Santiago des de Navarra, passant per la Rioja, Castella (Burgos, Palència) i León fins a aplegar a Galícia. Se celebra el 25 de juliol i és una festivitat de gran calat que correspon en una cristianisació de l'antiga festa celta del Lugnasad. Santiago va ser declarat protector del regne ya que segons la tradició "va ajudar als cristians a derrotar als moros en mil batalles" se'ls sol representar sobre un cavall blanc derrotant als àraps.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lugnasad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.