Anar al contingut

Lammas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lammas o dia de Lammas és una festivitat tradicional de la collita, d'orige celta, també coneguda com Lugnasad, que se celebra l'1 d'agost en els països anglosaxons i en religions de revival celta i neopagano com la wicca.

Durant l'época migeval esta festa era coneguda com "Gule of August", pero el significat de "gule" és desconegut. Ronald Hutton sugerix que esta paraula pot ser una anglicanizaació de "gwyl aust", el nom galés per a l'1 d'agost i que significa "festa d'agost"; i propon un orige pagà i precristiano de Lammas entre els anglosaxons i la seua conexió en el festival gaèlic de Lugnasad ("bodes de Lug", un deu celta).

Cristianisme

Durant este dia era costum dur a l'iglésia un pa preparat en el blat de la nova collita.

Pa de lammas que representa un muçol en els ulls fets en sal.

En moltes parts d'Anglaterra, els agricultors arrendataris estaven obligats a presentar el blat fresc collit als seus senyors el primer dia d'agost o el dia previ. En la "Anglo-Saxon Chronicle" (Crònica Anglo-Sajona), açò és referit regularment i era cridada "la festa de les primeres frutes". Tant en les iglésies orientals com en les occidentals es porta a terme anualment la bendició de les noves frutes, el primer o el sext dia d'agost. El papa Gregorio I ho feya el 6 d'agost.

Wicca

En la Wicca, Lammas és una de les huit grans festivitats de la Roda de l'Any. Este "sabbat" és celebrat l'1 d'agost en el hemisferi nort, i 2 de febrer per a l'hemisferi sur. Lammas també és conegut com Lughnasadh.

Durant el dia de Lammas els antics pagans encenien fogueres en els camps per a honrar als deus. Est era un dia d'agraïment a les deïtats pels productes de la collita, especialment del blat. Molts opinen que Lammas és el predecessor del modern Dia d'Acció de Gràcies. Els pagans moderns continuen celebrant esta data.

Referències

  • Hutton, Ronald (1996). The Stations of the Sun (Les Estacions del Sol)
  • Publications of the Scottish Historical Society (Publicacions de la Societat Històrica Escocesa).

Vore també