Lucomo
La paraula lucumo o Lucumo és transcripció d'una etrusca lauchme o lauchume que, segons Servio, significava rei o príncip.
Diu este escritor que cada una de les cúrias de la ciutat etrusca de Mantua s'administrava per un lucumo (també lucmo, lycmo) El mateix nom s'aplicava al cap de cada una de les 12 ciutats que formaven la confederació etrusca i als 12 caps que eixercien el poder suprem en el govern federal. L'autoritat d'estos caps era política i religiosa, com la dels reis en la majoria dels pobles antics; aixina es veu en els texts que d'ells nos parlen que lo mateixa figuren conduint expedicions militars o firmant aliances en Roma que com a depositario de la disciplina sagrada, l'orige de la qual s'atribuïa a les revelacions del geni Tageo. Els lucumos eren elegits entre els membres de certes famílies privilegiades.
Alguns texts ampren la lucumo com a nom o pronom de persona i Tito Livio parla del corintio Demarato emigrat a Tarquinias, que tenia un fill cridat Lucumio, pero este error dels romans va nàixer d'una mala interpretació, ya que en les inscripcions etrusques no s'ampra esta veu més que en el sentit indicat.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lucomo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.